Des de la icona d’Ayrton l’any 91 fins als missatges enfosquits d’avui: Dean Locke, director en cap de la Fórmula 1, explica com tria en pocs segons què ens farà escoltar (i què no)
“Eu venti, vaig guanyar”. GP del Brasil 1991, Ayrton Senna crida per la ràdio, esgotat per l’adherència dels cinturons de seguretat mal ajustats. Rede Globo, la televisió local, va emetre els crits del pilot, convertint-los en una icona del patiment de “Magic” Ayrton. A partir d’aquest moment, la Fórmula 1 opta per transmetre les veus dels pilots, fent-los part de la història de la cursa a la qual estem acostumats avui. Però, com es trien els equips de ràdio? I què passa si un pilot es deixa anar amb unes quantes paraules, potser adreçades a la direcció de la carrera?
“HO SENTIM TOT”
—
“Si hi ha un cotxe a la pista, tenim accés a qualsevol comunicació”, explica el cap de direcció internacional, Dean Locke, a Race Fans. “És un gran avantatge per a la televisió. Vol dir tenir les veus i les emocions dels conductors que passen a 300 km/h. A vegades segueixo golf i al cap de cinc hores no sé ni si l’esportista està satisfet…”. Però “darrere de tot això hi ha una gran responsabilitat. Volem protegir els nostres pilots i si diuen alguna cosa que es poden penedir preferim censurar-ho”. Un exemple? L’equip de ràdio de Fernando Alonso a Mèxic. “Realment crec que la direcció de cursa no entén res de les curses!”, crida l’espanyol furiós. El director escolta, reflexiona (“no més d’uns deu segons però”) i censura.
EQUIPS DE RÀDIO OCULTS
—
I pensar que una vegada els equips utilitzaven canals privats per parlar amb els pilots. “Comunicacions xifrades? Aquells dies s’han acabat, ara ho sentim tot”, diu Locke. Rebobinant la cinta, el primer a amagar la informació entre el garatge i la cabina dels seus rivals va ser Ferrari, per idea del director esportiu de l’època, Cesare Fiorio. El que va convèncer el pilot de Torí, a més de la seva experiència en el ral·li, on feia temps que s’utilitzaven les comunicacions per ràdio, va ser un curiós episodi en què algun incauto es va presumir de les seves conquestes, oblidant que els micròfons estaven a l’abast de tothom. Aleshores sempre va ser el vermell, sota el lideratge de Jean Todt, qui va acordar amb Pioneer iniciar transmissions de ràdio per satèl·lit: comunicacions pilot i dades de telemetria, tot al mateix canal.
RÀDIO ESPIA
—
I la història dels equips de ràdio només es podia creuar amb els reptes de la pista, fins al punt d’implicar una autèntica activitat d’espionatge. “La meva feina? Vaig ser un espia de la ràdio per a Ferrari”, diu Evan Short, ara cap d’electrònica de Mercedes. “Els equips utilitzaven canals encriptats i la meva feina era interceptar els equips McLaren, els nostres principals rivals. El seu patrocinador era una empresa de xifratge que utilitzava una combinació limitada de freqüències. Un cop vaig trobar la correcta, vaig poder escoltar-ho tot”. Però en aquells anys també van passar episodis divertits. Com quan les freqüències habituals utilitzades per alguns equips feien “vulnerables” les comunicacions durant les curses a Sud-amèrica, fins al punt que els conductors es trobaven escoltant missatges de taxistes o comissaries locals als seus auriculars.
LES OPCIONS
—
A banda, “Avui tenim accés a totes les comunicacions des dels estables, ens toca decidir què transmetre”, explica Locke. “Tenim uns deu segons, no més, perquè mentrestant les imatges ja podrien estar en directe. Es tracta de prendre una decisió editorial en molt poc temps”. Sí, perquè triar retransmetre els esclats de Verstappen o les queixes de Russell també depèn de com la Fórmula 1 vulgui descriure una carrera. “Vam tenir pilots discutint entre ells mentre parlàvem amb l’equip per ràdio. En aquest cas, si no haguéssim emès les seves veus, ningú hauria pogut entendre realment què estava passant”.
PARAULES DE MALEDICIÓ I RETARDES
—
Què passa si un conductor es deixa anar amb unes quantes paraules massa? “Recordo una cursa en la qual una ràdio d’equip va arribar als meus auriculars. Contenia més paraules que qualsevol altra cosa. Vaig optar per no emetre-la, el públic hauria escoltat alguna cosa sensacional sense tenir ni idea del que volia dir el pilot”. De vegades, però, els equips de ràdio surten tard o fins i tot desapareguts. “Sovint ens critiquen per això -revela Locke-, passa que fins i tot els equips ens truquen per saber per què hem instal·lat les ràdios dels seus equips d’una determinada manera. La veritat és que tot passa tan ràpid. Els equips criden als boxes uns segons abans d’entrar al pit lane i transmetem el missatge poc després. La gent a casa creu que hem arribat tard, però això no és el cas!”.
