Des del duel del 2021 amb Lewis (Mercedes), fins al triomf del 2024 després de la magistral cursa d’Interlagos sota la pluja i la gestió de Las Vegas. Entremig, la victòria del 2022 sobre Ferrari i el domini del 2023
Al començament de la temporada, guanyar el quart Campionat del Món consecutiu semblava que podia ser un tràmit per a Max Verstappen. A Bahrain, Red Bull va aniquilar la competició, deixant entreveure un nou any de domini. En canvi, a mesura que passaven els Grans Premis, les prestacions del cotxe de Milton Keynes van empitjorar, mentre que les d’alguns rivals, McLaren sobretot, milloraven. Una situació que va portar l’equip dirigit per Christian Horner a cedir (segons probablement) el ceptre de constructors, posant també en perill el campionat de pilots. En aquest sentit, però, Red Bull ha llançat la seva millor arma: Max Verstappen. L’holandès ha sabut mantenir la calma, i sobretot el cap de la classificació, malgrat la crisi tècnica que viu el seu equip. Aquesta quarta corona és potser la més seva, tenint en compte les polèmiques vinculades a l’èxit del 2021 i el gran nivell dels monoplaça 2022 i 2023 En aquest 2024, també complicat per problemes i diatribes dins de l’equip, el campió del món s’ha mostrat tot el seu talent i caràcter que li va permetre pujar al cim de la Fórmula 1 des de ben petit. Amb el quart Campionat del Món consecutiu, que li permet posar-se al dia amb Alain Prost i Sebastian Vettel pel que fa als títols assolits, l’holandès ha escrit una pàgina més en la història de l’esport. Del qual forma part cada cop més, cada cop més protagonista. Repassem ara aquests últims 4 Mundials, descobrint les semblances i diferències entre els èxits mundials de l’holandès.
2021: EL DUEL AMB HAMILTON
—
Descriure el Mundial 2021 amb una sola imatge és gairebé impossible. Potser la millor segueix sent la presa a Monza, quan el Red Bull de Max Verstappen va acabar literalment damunt del Mercedes de Lewis Hamilton després d’un duel entre tots dos a la primera xicane. Un tir que encapsula el nivell de competitivitat assolit en aquella temporada, màgic i molt tens de principi a fi. Un campionat que va començar en equilibri, que després va veure que Verstappen s’allargava lleugerament fins a Silverstone, el cap de setmana en què es va produir el famós accident entre els dos contendents a la corba de Copse, culminació d’una primera volta que va córrer roda a roda. Aquest va ser el primer dels molts episodis candents que donarien forma a la resta de la temporada. També hi havia hagut batalles entre Max i Lewis en altres GP, però l’absència d’accidents havia permès contenir la tensió entre tots dos. A partir del Regne Unit, però, va començar un campionat diferent, tens dins i fora de la pista, en què la rivalitat entre els dos contendents i els seus respectius equips va empitjorar cap de setmana rere cap de setmana. El que va passar a Silverstone va permetre a Hamilton escurçar-se, amb Verstappen eixamplant lleugerament després de la parada, abans de patir la remuntada final del 7 vegades campió del món. En aquests mesos va passar de tot: des del polèmic Gran Premi de Spa, pel qual es van atorgar punts tot i que en realitat no es va celebrar a causa de la pluja (només es van fer unes quantes voltes, totes darrere del Safety Car), fins a l’esmentat accident de Monza, a través de la remuntada d’Hamilton al Brasil i el cap de setmana boig a l’Aràbia Saudita. El campionat es va decidir a Abu Dhabi, on els dos pilots van acabar igualats a punts. Verstappen va agafar la pole, però va perdre el lideratge a la primera corba a causa d’un començament menys que brillant. A partir d’aquí, el destí semblava somriure a Hamilton, disposat a gravar encara més el seu nom a la història amb la victòria del seu vuitè Campionat del Món. Això va ser fins a l’accident de Latifi, el posterior Safety Car, la criticada elecció del director de carrera Michael Masi per dividir els cotxes entre Hamilton i Verstappen per reiniciar la carrera amb una volta per acabar (amb Max amb pneumàtics tous i més frescos, muntats durant la neutralització) i finalment el triomf de l’holandès, que va arribar gràcies a un avançament a l’última volta. Un dels millors Campionats del Món de la història va acabar potser de la pitjor manera, és a dir, amb interminables polèmiques per la gestió dels episodis per part de la direcció de carrera. Masi va perdre el seient per la seva decisió, que sens dubte va influir en el resultat final de la cursa. Molts aficionats no consideren realment que la Copa del Món sigui la de Verstappen, però en el registre el campió del món 2021 és i segueix sent l’holandès. El que no es pot qüestionar, però, és l’altíssim nivell que han demostrat tots dos durant la temporada pels dos pilots que, no en va, segueixen sent els més encertats de la graella.
2022 – De la il·lusió al triomf
—
L’inici del Mundial 2022 va enganyar a tothom que seria un altre campionat lluitat punt per punt. Un dels protagonistes va ser el mateix que l’any anterior, concretament Verstappen, mentre que l’altre hauria d’haver estat Charles Leclerc a Ferrari. Aquest últim va guanyar dues de les tres primeres curses, a Bahrain i Austràlia, quedant segon, per darrere de l’holandès, en la segona prova a l’Aràbia Saudita. En les dues curses guanyades pel monegasc, hi ha hagut dues retirades per problemes de fiabilitat de l’holandès. La qual cosa va disparar una alarma per la pròpia fiabilitat a Red Bull (o més aviat Honda, proveïdor de Power Unit de l’equip de Milton Keynes). La resta de la temporada, però, va explicar un escenari molt diferent: va ser Ferrari i no Red Bull qui va perdre una enorme quantitat de punts per la fiabilitat, així com per errors estratègics. Les il·lusions de Leclerc en el Mundial s’han allargat fins a mitja temporada, amb l’estendard vermell també aconseguint una bona victòria a casa dels seus rivals a Àustria, però finalment es van trencar a França, on va acabar al mur. A partir d’aleshores, Ferrari va perdre el seu camí, mentre que Red Bull va començar a volar, posant un gran marge entre ell i els seus rivals. Al final de la temporada, Verstappen es va convertir en campió amb 15 victòries i 7 pole positions.
2023 – Dominació absoluta
—
El 2023 va ser una temporada de domini absolut per a Verstappen i Red Bull. Ja a Bahrain el nivell de l’RB19 dissenyat per Adrian Newey era clar per a gairebé tothom. L’holandès va derrotar la competició en la seva primera sortida de la temporada, però va ser superat pel seu company Sergio Pérez en el segon i quart, a l’Aràbia Saudita i a l’Azerbaidjan respectivament. Dos resultats, els obtinguts pel mexicà, que van enganyar els seguidors d’una possible lluita interna pel títol, com el que es va veure el 2016 a Mercedes amb Rosberg i Hamilton. En el cinquè GP de la temporada, però, Verstappen va deixar clar a tothom que era una esperança vana: el campió del món, que va començar novè després d’un error en la classificació, va superar a Pérez, que va sortir des de la pole position. Al final de la cursa, l’holandès va assenyalar el número 1 del seu cotxe. Un missatge difícil d’entendre malament. A partir d’aquí va començar la millor ratxa de victòries de la història de la Fórmula 1, amb Max guanyant deu victòries consecutives. Va ser interromput per Carlos Sainz a Singapur, en el que va ser l’únic GP no guanyat per Red Bull el 2023. Al final de la temporada Verstappen va poder presumir de 19 victòries (rècord absolut) i 12 pole positions, a més d’un nombre suficient de punts per guanyar el campionat de constructors fins i tot sense comptar les posicions de Pérez. Dominació absoluta, de fet.
2024: l’obra mestra d’Interlagos
—
A principis del 2024, la conquesta de la quarta corona consecutiva semblava un tràmit per a Verstappen. L’holandès va guanyar dominant els dos primers GP, només per patir un contratemps a Austràlia on es va retirar per problemes de fiabilitat. A Suzuka i a la Xina, però, van arribar altres dos clars èxits. Tot va canviar al Gran Premi de Miami, guanyat per Lando Norris, on McLaren es va presentar amb un gran paquet d’actualitzacions, que li van donar un gran salt endavant en termes de rendiment. En aquells mateixos dies, entre altres coses, Newey es va acomiadar de Milton Keynes. Un factor que probablement va accelerar la posterior crisi tècnica amb la qual es va trobar Red Bull. Una crisi de resultats que va portar a un Mundial difícil, si no impossible, d’imaginar a l’inici de la temporada, amb quatre equips i set pilots diferents que van aconseguir la victòria. Verstappen no va guanyar durant 10 GP consecutius (d’Àustria a Mèxic), però tot i així va aconseguir limitar el dany en termes de resultats, intentant compensar els problemes de l’RB20 amb el seu peu i el seu talent. A més de la seva conducció, Verstappen també es va defensar de l’intent de remuntada de Norris amb la seva personalitat. L’holandès no va estalviar al seu amic el seu estil de conducció agressiu, que també mostrarà el 2021 per lluitar amb Hamilton. Des d’Àustria, on els dos van tenir un accident, Max ha demostrat a McLaren i al món que no vol fer cap descompte a ningú i que està disposat a lluitar amb tots els mitjans disponibles per confirmar-se com a campió. Un exemple perfecte és el GP de Mèxic, en què l’holandès va cobrar 20 segons de penals per frenar la remuntada de Norris cap a la victòria. La postal de la temporada, però, va ser sens dubte el partit del Brasil. Sota la pluja incessant d’Interlagos, Verstappen, que va començar dissetè, va ser el protagonista d’una remuntada històrica. El campió del món va córrer en una categoria pròpia, trobant adherència a tot arreu i recuperant volta rere volta. La part final de la cursa, en què va fer una volta ràpida rere l’altra, va ser la cirereta del pastís d’una de les millors, si no la millor, victòries de la carrera de l’holandès. Un èxit amb el qual va posar el títol, va guanyar el següent GP a Las Vegas, a la caixa forta. El quart consecutiu, potser el més personal.
