El glifosat és cancerígen? L’estudi sobre la relació amb la leucèmia a una edat jove

Aquesta substància, que es troba en els herbicides més utilitzats del món, ha estat durant molt de temps al centre d’un acalorat debat

Introduït al mercat als anys setanta, el glifosat és un plaguicida útil per eliminar les males herbes més utilitzades al món. Tot i que el seu ús és molt polèmic, el novembre passat la Comissió Europea va decidir donar llum verda al seu ús a la Unió Europea durant 10 anys més. Només uns dies abans, però, els investigadors que van participar en el Estudi global del glifosat van presentar els resultats del seu treball, que mostren elaugment de la incidència de leucèmia en rates exposades a dosis baixes de glifosat i herbicides basats en aquesta substància.

Glifosat cancerígen: probabilitat i posició a la UE

En realitat, ja el març de 2015 l’Iarc (Agència Internacional per a la Investigació del Càncer) havia declarat el glifosat “probablement cancerígen per als humans”. Informe de dades de leucèmia Estudi global del glifosat ja s’ha publicat a la base de dades d’accés obert BioRxiv i enviat a l’EFSA (Autoritat Europea de Seguretat Alimentària) i Echa (Agència Europea de Substàncies Químiques), en les avaluacions de les quals la Comissió Europea es va basar per donar llum verda a l’ús del plaguicida.

L’estudi sobre la relació entre glifosat i leucèmia

L’evidència de Estudi global del glifosat demostren que tant el glifosat com dues formulacions herbicides basades en ell, una comercialitzada a Europa i l’altra als Estats Units, causen leucèmia en rates a una edat jove i a dosis baixes d’exposició, mentre que les rates no exposades a aquests productes no patien aquesta malaltia. “Sobre la meitat de les morts per leucèmia observades en rates exposades es van produir amb menys d’un any d’edatmentre que no es va observar cap cas de leucèmia menors d’un any en més de 1.600 rates control no tractades”, especifica el Dr. Daniele Mandriolicoordinador de Estudi global del glifosat i director del Centre d’Investigació del Càncer “Cesare Maltoni” de l’Institut Ramazzini de Bolonya. Un any d’edat en la rata equival aproximadament a 35-40 en humans.

Per què els científics estan preocupats pels efectes del glifosat

Durant l’estudi, es va administrar a rates glifosat i els dos herbicides basats en aquesta substància a través d’aigua de beguda de la vida prenatal, a dosis de 0,5, 5 i 50 mg/kg de pes corporal al dia. Aquestes dosis es consideren segures o sense efectes adversos per agències reguladores; de fet, inclouen la ingesta diària acceptable (IDA) i el nivell sense efectes adversos observats (NOAEL) de la Unió Europea per al glifosat. “Aquestes noves troballes sobre la leucèmia en rates exposades al glifosat ho són molt preocupant per a la salut pública per dos motius. En primer lloc, les leucèmies es van produir a nivells d’exposició molt baixos, similars als que s’exposen diàriament milions de persones a la Unió Europea i als Estats Units. En segon lloc, aquestes leucèmies es van manifestar a una edat jove, fet que planteja la qüestió possibilitat d’una associació causal entre glifosat i leucèmia infantil” comenta el professor Philip Landrigan del Boston College, doctor i president del Comitè Assessor Científic Internacional de l’Institut Ramazzini.

Els centres d’excel·lència implicats

El Estudi global del glifosat És l’estudi toxicològic més complet realitzat sobre glifosat fins ara. De fet, ha examinat l’impacte d’aquesta substància i els herbicides basats en ella carcinogenicitatel neurotoxicitatEl efectes multigeneracionalsel toxicitat per a diversos òrgansL’alteració de sistema endocrí i això desenvolupament prenatal. En les seves diferents fases, aquesta investigació, coordinada per l’Institut Ramazzini, va comptar amb la participació d’estudiosos del Boston College, la Icahn School of Medicine del Mount Sinai, la George Mason University, la Universitat de Califòrnia Santa Cruz, la Universitat Federal del Paranà, el King’s College de Londres, la Universitat de Copenhaguen, l’Istituto Superiore di Sanità, el National Research Council, la Universitat de Bolonya i l’Hospital San Martino de Gènova.