El cardiòleg del migcampista ghanés que va morir al camp d’Albània parla: “Fa dos anys que l’aparell ja li havia salvat la vida, després vaig saber que l’havien retirat. Volia posar la seva vida en mans de Déu”.
Rapahael Dwamena va morir dissabte passat, als 28 anys. Era ghanés i futbolista. A Europa des del 2014, entre Àustria, Suïssa, Espanya, Dinamarca, Àustria de nou i finalment Albània, va jugar a l’Egnatia i va ser el màxim golejador de la Categoria Superior, l’Albanès A, 9 gols en 10 partits. Dissabte va morir al terreny de joc durant el partit contra el Partizani.
LA LLETRA
—
Dwamena tenia greus problemes cardíacs, que feia molts anys que eren evidents. El 2019 això va fer que el seu trasllat de Zuric a Brighton fracassés, amb el preu ja fixat en 12 milions. Aquest matíHerald d’Aragóun diari de Saragossa, va publicar una carta oberta enviada pel cardiòleg Antonio Asso Abadia, el metge que el va atendre quan es va traslladar de Saragossa (prestat pel Llevant) l’any 2019. “Vaig conèixer a Dwamena l’octubre de 2019 –escriu el cardiòleg–, quan el El metge de Saragossa em va demanar opinió, preocupat pels freqüents marejos que ha patit el jugador en els darrers partits, mesos abans se li havia col·locat un minúscul monitor subcutani i els valors eren inequívocs quant a la relació dels símptomes amb les arítmies ventriculars greus que es van produir durant els partits”.
EL DESFIBRIL·LADOR
—
“Vam aconseguir convèncer-lo de la necessitat d’implantar un desfibril·lador per intentar salvar-li la vida, i alhora li desaconsellem la pràctica esportiva a nivell professional. Li vaig dir que en un futur podríem intentar corregir el defecte. amb una ablació, però que per fer-ho havia de mantenir-se viu, d’aquí la necessitat del desfibril·lador”.
L’ELECCIÓ
—
“Rafael era un nen gran, noble i amb un aspecte net, no es donava aires d’estrella. Es va posar un desfibril·lador i va marxar d’Espanya. Vam parlar una estona, em va demanar consell que vaig donar de bon grat. ell, tot i que era conscient que no m’escoltava: volia continuar la seva carrera esportiva a qualsevol preu i vaig perdre l’esperança de poder influir en les seves decisions.Després el vaig perdre de vista.Una parella d’anys enrere em van dir que durant un partit el desfibril·lador li havia salvat la vida fent la seva feina per aturar una arítmia maligna (era un partit de la copa d’Àustria, n.d.), i fa aproximadament un any vaig saber que havia tingut el seu desfibril·lador retirat, a Suïssa si no m’equivoco”. Això és el que va dir Dwamena al diari suís Neue Zurcher Zeitung: “Si mor, és la voluntat de Déu. Simplement me’n vaig, oblidat. La gent propera a mi estarà trista durant unes hores, potser unes setmanes, però ho superaran i seguiran endavant, no No visquis per agradar a la gent, sinó només a Déu”.
TRAGÈDIA ANUNCIADA
—
El doctor Asso de nou: “Havia decidit posar tota la responsabilitat de la seva vida en les seves pròpies mans i en les de Déu, en qui creia cegament. Des d’aquell moment vaig ser perfectament conscient que un dia la tragèdia que es va produir dissabte a Albània passaria”.
DECISIÓ RESPECTABLE
—
“Raphael va morir com a conseqüència d’una decisió personal, però si no li hagués tret el desfibril·lador encara avui estaria viu. És el final d’una història trista i previsible. A vegades la notícia és confusa, i val la pena aclarir-la per als milers de pacients que porten un desfibril·lador amb confiança en el seu cos, que no va morir algú que tenia un desfibril·lador, sinó algú que NO en tenia”.
