Henry Winkler, intèrpret del llegendari personatge de Happy Days, compleix 80 anys. Egocentric, guapo, fanfarró (però simpàtic), el seu Fonzarelli s’ha convertit en un mite. I va deixar desenes d'”hereus”. Aquí teniu un resum
Avui, 30 d’octubre, Henry Winkler compleix 80 anys. “Ei”, diria Fonzie, aquest és ell mateix. Ho faria aixecant els polzes i mostrant el seu fabulós somriure de fulla d’afaitar, potser desenfundaria la seva pinta -“Sóc el primer home que posseeix una pinta de navalla”- i, quan algú assenyalava la seva iconicitat, comentava lacònicament: “És clar, no sóc un somiador, m’he somiat”. Arthur Fonzie Fonzarelli, i sempre són Happy Days. El desencadenant de celebració d’un mite generacional: qui no ha somiat mai amb entrar al Drive-In d’Arnold i sentir-se com el noi més genial del solar? – ens empeny a considerar quins i quants Fonzie hi ha hagut en la història de l’esport. És a dir, els egocèntrics, però també simpàtics, els brillants, segurs de si mateixos (fins i tot massa), els deslligats emocionalment, els convençuts que amb un toc de dits vindran les noies en massa, els molts incapaços de disculpar-se -Fonzie no ho va poder fer- els que encarnen la quintaessència de l’home guapo que s’ho passava (i arreglant-se els dies), si s’ho permetia, els seus dies. arrogant per plantejar-se més que qualsevol altra cosa que tracten els altres -des de Ricky des de Potsie fins a Ralph- com a “probies” però en el fons té un cor d’or i així sí, quan hi ha una necessitat els ajuda i els consola, explicant finalment com funciona el món.
