Fa tres anys l’equip va quedar últim. Va ser la victòria de la coherència i un model diferent
Els resultats a la pista, com els del camp, sempre s’han de prendre seriosament: Lando Norris és campió del món de F1 i per algú que deien que no tenia els nervis forts ahir va demostrar en l’última cursa que sap mantenir-los a ratlla, fins i tot quan l’equip l’ha enviat correctament a boxes per marcar Leclerc que podria amenaçar el seu tercer lloc i es va trobar a la pista al mig del trànsit. Hi va haver l’emoció d’avançar a Tsunoda per sobre de la línia que li podria haver costat molt, però els comissaris van decidir no influir en el Campionat del Món i ho van fer bé. Ara potser deixaran de dir que Lando és simpàtic, Lando és simpàtic, Lando és ràpid, però… Sempre hi havia un però al costat de Norris. O potser no, no s’aturaran. Perquè tothom que es compare amb Max Verstappen (que enguany ha guanyat un GP més que ell) està destinat a sortir minvat.
