Els inicis com a entrenador després d’haver proveït la barra del poliesportiu, el cotxe ple de neules, les intuïcions, els consells. I el llarg vincle amb Sarri va començar a Tegoleto
Quan Francesco es trasllada d’Alessandria a Arezzo necessita una feina per complementar el seu sou com a futbolista amateur. Va intentar irrompre en la professionalitat amb Arezzo, però va fracassar. És un migcampista ofensiu amb bons peus, de tant en tant fa alguns gols. A mitjans dels noranta es va divertir als camps de la província toscana. Un company d’equip treballa en una torradora de cafè i el presenta al propietari Marco Magi: “Vam confiar la gestió d’un bar de la ciutat a Francesco i als seus germans. Però entre entrenaments i partits no va tenir temps. Així que va començar com a agent de vendes, va ser idea seva. Va conduir, arribant a amics i coneguts amb cotxes i càpsules. Va fer provar-los a tothom i després va intentar convèncer-los perquè compren els nostres productes”. Abans de ser entrenador, Calzona va fer fortuna de Moka Più, una petita empresa familiar. “Per a nosaltres sempre ha estat Ciccio. Va vendre cafè fins que no va poder traslladar-se a Avellino amb Sarri. Ens va repetir que el seu somni seria seure a la banqueta. Amb 35 anys, però, no va voler parar, es va dividir entre l’Excel·lència i la Promoció. Quan va començar com a entrenador estudiava els rivals, prenia notes, no deixava res a l’atzar. Semblava que s’estava preparant per als partits de la Sèrie A. Hem passat hores parlant de plans”. Al maleter del cotxe, el senyor Calzona tenia cartrons plens de gofres i una bossa amb uniforme i sabates: “No era només el seu patró –diu Magi– ens vam fer germans. Tenia una força de voluntat increïble, es va inventar una professió i gràcies a ell ara tenim sis furgonetes que distribueixen productes cada dia. Va ser un innovador, no només en el futbol. Quan em va dir que marxava per seguir a Sarri vam plorar junts”.
