Bàsquet, inici de la NCAA: entrevista a Riccardo Fois

L’assistent d’Arizona State i la selecció nacional està fent plans per a la temporada que comença

Aquí estem. La temporada de bàsquet universitari, el torneig universitari nord-americà, comença la nit italiana. Els 353 programes de bàsquet de la Divisió I lluiten per deixar la seva empremta durant la propera bogeria de març i obtenir un passi per a la Final Four de 2024, prevista per a Phoenix. El somni de tots és el mateix: tallar l’última retina, el dilluns 8 d’abril, la que valgui el títol nacional.

COSES DE LA BORIA DE MARÇ

El bàsquet NCAA és un espectacle al parquet, a les arenes i als campus, per la qualitat del joc i sobretot per l’ambient, tan impagable com la joventut que el caracteritza. I per la fórmula d’eliminació directa, que l’NBA va copiar per llançar la seva copa de novembre. El bàsquet col·legiat és un bressol de talent per a la “planta de dalt” dels professionals nord-americans, però també per a Europa. Tres italians per vigilar. En primer lloc, Abramo Canka, ala de Gènova que va escollir Wake Forest per rellançar-se després de no trobar espai a la UCLA, la universitat de Los Angeles amb una gran tradició en el bàsquet. Després Niccolò Moretti, guarda d’Illinois, germà de Davide, que va poder jugar la Final Four amb Texas Tech. I no hem d’oblidar Giovanni Emejuro, gran de Siena, escola a Nova York, trasllat de Sam Houston, passaport italià, orígens nigerians i “entrenament” de bàsquet anglès. El compte enrere d’inici de la NCAA s’acosta a zero. I qui millor que Riccardo Fois, assistent sard de la Universitat d’Arizona, el de Tucson amb la sang blava del bàsquet, antic staff tècnic dels finalistes de l’NBA dels Phoenix Suns, ajudant de la selecció, acabat de sortir del Mundial d’Àsia el compte enrere? I després 5-4-3-2-1…

5 noms de prospectes de l’NBA a seguir. I 5 estudiants/esportistes amb experiència que potser no apareixen a la portada com a professionals, però que marquen la diferència a la universitat

“Entre els en primer lloc Zach Edey, el gran de Purdue que torna d’una temporada sensacional, centre integral dels Boilermakers, del projecte tècnic, no només de paper. El Mundial jugat amb el Canadà li va garantir una experiència més i preuada. Aleshores Hunter Dickinson, centre de Kansas, on es va traslladar després de la seva experiència a Michigan: Coach Self sap treure el màxim partit als grans jugadors i vol començar de nou. Doncs el Caleb Love antic guàrdia de Carolina del Nord, amb qui va jugar la final de la NCAA, que va escollir Arizona per a un nou començament. Encara està Max Abmas, un guarda anotador que va deixar el petit Oral Roberts a Texas. Tot és més gran a Texas: pot sobresortir sota pressió? Al final Tyler Kolek, guàrdia sènior de Marquette, creador de joc vintage per a la imaginació i els fonaments. Els prospectes de l’NBA, doncs, els del Draft Lottery: Kyle Filipowski, un home gran que va optar per tornar per segon any a Duke tot i tenir una temporada de súper primer any. Així doncs, dos one&dones, talents que només jugaran una temporada a la universitat. jo sóc Isaiah Collierel millor estudiant de secundària d’Amèrica, ara guàrdia de la USC, il·lustre company d’equip de Bronny James, fill de LeBron, i Justin Edwards, un lateral esquerra de Kentucky que se centra més en el talent pur que en l’experiència, contrariant la tendència. Finalment dos europeus: el centre espanyol Aday Mara d’Ucla i el llarg croat Zvonimir Ivisic, estudiant de primer any de Kentucky. És probable que els nous Doncic i Wembanyama, entesos com els millors talents joves del Vell Continent, vinguin cada cop més a jugar a la universitat a Amèrica perquè els drets d’imatge els permeten guanyar més diners que a Europa”.

4 Els equips de la Final Four. La predicció, en definitiva.

“Dic Kansas, Villanova, Purdue i Marquette com a sorpresa”.

3 Els motius pels quals Arizona pot fer una gran temporada, són un equip ambiciós…

“En primer lloc perquè ens ho parla l’extraordinària tradició del nostre programa de bàsquet. El que ha donat “noms” com Iguodala, Jefferson, Steve Kerr… Històricament estem entre les universitats més representades de l’NBA, any rere any. Després tenim un equip madur amb experiència i això ens ajuda a guanyar. Precisament gràcies a la remuneració garantida pels drets d’imatge, alguns dels nostres fills encara no han anat a l’NBA (ni a Europa) i han decidit, en canvi, tornar a la universitat: parlo de Love, Ballo, Larsen. Per aquest motiu, el nivell del bàsquet de la NCAA augmentarà a mesura que mirem cap endavant. Bo per als aficionats: no només veuran un espectacle millor, sinó que serà més fàcil vincular-se als estudiants-atletes que viuen al campus durant diversos anys i no només fan una aparició fugaç anual. Finalment, l’any passat al Torneig vam perdre contra Princeton com a cap de sèrie número 2 contra un número 15, la història diu que sovint l’any següent el desig de venjança porta el cap de sèrie, víctima d’una eliminació sorpresa, a fer grans coses. Hi ha un desig de fer realitat les nombroses victòries recents de la Conferència al Big Dance”.

2 Quins equips seran els protagonistes de les Finals de l’NBA? I una opinió sobre la copa.

“Crec que Denver, tant perquè Jokic és el jugador més fort ara mateix com per com juguen els Nuggets (bé). Després Boston, gràcies al nou fitxatge Holiday, el valor del qual com a rival a les Finals amb els Suns vaig veure de primera mà. Sobre el torneig de temporada: tinc curiositat. Serà un bon torneig, potser no des dels primers partits, però segur que des de la fase eliminatòria perquè els jugadors són competitius, volen guanyar, aixecar un trofeu quan se’n doni l’oportunitat. La fórmula d’estil NCAA, d’entrada/sortida, ajudarà a generar atenció, igual que el lloc, Las Vegas. Els aficionats hi viatjaran de bon grat per veure la Final Four de la Copa de l’NBA”.

1 El motiu principal, entre molts, per seguir el bàsquet universitari.

“Perquè representa tot el que és fantàstic de l’esport. David, que pot vèncer a Goliath, la puresa d’un món que permet a les petites universitats, com per exemple Florida Atlantic el 2023, conquerir la Final Four imposant-se a universitats molt més grans i riques. Si vas bé any rere any, gràcies al bàsquet pots fer fins i tot una petita universitat, com Gonzaga, famosa al món…”.