Sobretot, les expectatives de la societat juguen un paper central en aquest problema
L’edat mitjana de la població italiana augmenta contínuament no només perquè la gent viu més i més temps, sinó també perquè el nombre de naixements disminueix contínuament. El fet que les parelles tendeixen a donar a llum menys fills que en el passat i el fet que cada cop hi ha més solters. Tot i que molts viuen aquesta condició de manera pacífica, per a altres no és així i, per por de quedar-se sols, busquen parella constantment. Quan aquesta por esdevé patològica, ens trobem davant d’un cas d’anuptafòbia.
ANUPTOFÒBIA: UNA FÒBIA SOBRE GENERIS
—
En l’àmbit psicològic, el terme fòbia indica una por desproporcionada referida a una situació limitada, per exemple la visió d’una aranya o un viatge en avió. L’anuptafòbia no està lligada a una situació concreta, però està connectat amb les expectatives de la nostra societat, segons el qual un cop arribada a una determinada etapa de la vida s’ha d’experimentar una relació de parella. “Des d’aquest punt de vista, és difícil considerar aquest problema de la mateixa manera que altres fòbies, ja que allò que la família, els amics i els coneguts esperen juga un paper fonamental, que no és altra cosa que el resultat d’un objectiu evolutiu”, observa allà. Dra Antonella Somma, investigador sènior en Psicologia Clínica a la Universitat Vita-Salute San Raffaele de Milà. Segons la literatura científica, Viure en una relació estable té efectes positius en el benestarque en canvi sovint disminueix quan s’acaba la relació. La relació de parella és beneficiosa al benestar de les dones independentment de si conviuen amb la seva parella. En el cas dels homes, però, els beneficis de la relació són més grans si comparteixes la mateixa casa. Contràriament al que es podria pensar, l’anuptafòbia és un problema que ja no afecta les dones, però afecta els dos sexes més o menys per igual.
LA POR A LA SOLEDAT TAMBÉ POT AFECTAR LES PARELLES
—
En l’anuptafòbia, les expectatives de la societat tenen un paper central. De fet, les persones de més de 30 anys sense una relació estable solen referir-se a una imatge de immaduresa, inseguretat, egocentrismela solitud i infelicitat, que es contrasta amb la que fan referència els que tenen una relació sòlida de parella. “Però això no és més que un estereotip. En realitat, la situació és molt més complexa i s’han d’investigar tots els factors que estan a l’origen del que senten els que pateixen la manca de parella” subratlla la doctora Somma. Un dels factors més importants és la percepció de la solitud, que però no necessàriament està vinculada a la relació de parella. De fet, pots sentir-te sol encara que tinguis parella i pots estar satisfet amb la teva vida de relació encara que siguis solter. Pel que fa al percepció de la solitud hi ha diferències de gènere, les dones tendeixen a sentir-se més soles en aquesta etapa de la vida entre 30 i 40 anys.
ANUPTAFOBIA: LES CURES
—
Normalment, l’anuptafòbia tendeix a associar-se amb una baixa autoestima, a una xarxa de relacions socials insatisfactòria i a relacions romàntiques passades que ens han deixat profundament decebuts. “La por a estar sol pot actuar com a catalitzador de molèsties que tenen un origen diferent”, apunta el doctor Somma. En cas d’anuptafòbia a intervenció psicològica pot donar resultats excel·lents. En particular, s’indiquen tractaments que tinguin en compte no un element concret de la molèstia sentida, sinó la benestar general de la persona. Pot ser útil reflexionar sobre els aspectes de la vida que no donen satisfacció, intentant entendre què canviar per millorar la situació. Per exemple, les persones que pateixen anuptofòbia poden trobar útil fer un esforç per trobar a equilibri diferent a la teva vida, dedicant-hi menys temps i energia Treballar a favor de la socialitat.
