L’exdefensor va morir amb només 58 anys. Amb l’Ancona a la Sèrie A va desafiar l’holandès en el seu darrer partit de carrera (amb gols)
El tap en el veritable sentit de la paraula, el que s’ha enganxat als davanters centrals i mai no ha deixat anar. Es tractava de Salvatore Mazzarano, que va morir ahir a Tàrent amb només 58 anys. Una carrera als camps de la Sèrie C de Massafra, on va néixer, per després vestir les samarretes de Fasano i Casarano abans del gran trasllat a Ancona l’estiu de 1991 desitjat pel director esportiu Italo Castellani i l’entrenador Vincenzo Guerini.
el començament
—
Naixia l’Ancona que guanyaria l’ascens a la Sèrie A per primera vegada, necessitava un golejador ràpid i fort, Mazzarano tenia aquestes característiques i amb la classe d’Andrea Bruniera formava una parella central gairebé insuperable. Totò (com l’anomenaven els seus companys) era un lateral d’un equip de joves prometedors com Lorenzini i Bertarelli, migcampistes hàbils com Gadda i Ermini i l’implacable davanter Sandro Tovalieri. Una temporada triomfal que va culminar amb l’ascens, després el descens l’any següent i una sorpresa final de la Copa d’Itàlia el 1994.
Un marcador històric
—
Amb l’Ancona Mazzarano va fer 92 aparicions en tres temporades (dues a la Sèrie B i una a la Sèrie A). Li va tocar marcar Van Basten en l’últim partit que va jugar el campió holandès, el 9 de maig de 1993, a l’estadi Del Conero en un partit Ancona-Milà que va acabar 3-1 per a l’equip de Capello, el cant de comiat del cigne de Utrecht turmentada per problemes de turmell. Un cop finalitzat el cicle d’aquella Ancona, Mazzarano es va traslladar a Tàrent i després va acabar la seva carrera amb Castrovillari i Fasano.En els últims anys ha estat comentarista d’Antennasud i Bluenote. Deixa enrere la seva dona Gianna i tres fills Lucia, Fabiana i Luigi.
