Segons una enquesta recent, 1,1 milions d’italians menors de 35 anys tenen un alt risc d’addicció a les xarxes socials
A tothom li passa a trobar-se obligat pàgines socials o desplaçar-se sense parar pels rodets de vídeo, només per adonar-se que el temps, més del que s’esperava, s’ha volat per sempre. EL Mitjà de comunicació social estan dissenyats per induir aquest tipus de comportament. El que és una distracció per a molts, però, per a alguns es pot convertir en un pertorbació real. Segons una enquesta recent realitzada per l’institut Demoskopika, un nombre considerable d’italians, igual a aproximadament 1,1 milions menors de 35 anyscorre el risc de desenvolupar a dependència des de les xarxes socials.
Addicció a les xarxes socials: per què preocupa
—
Raffaele Rio, president de Demoskopika, subratlla que les dades que sorgeixen de la investigació ho confirmen preocupació creixent sobre els riscos conductuals associats a l’ús excessiu i generalitzat de les xarxes socials. Per tant, és essencial entendre què és categories més exposades a aquest fenomen e definir estratègies efectives per protegir-los.
resultats de l’estudi
—
Segons les anàlisis realitzades, es desprèn que ho són 430 mil persones d’entre 18 i 23 anys, 390 mil entre 24 i 29 anys i 308 mil entre 30 i 35 anys mostrant indicis preocupants d’addicció a les xarxes socials. Entre els senyals d’alerta, un fort desig de utilitzar constantment les xarxes socialsdificultat per limitar o controlar l’ús, preocupació constant per l’activitat de les xarxes socials i deteriorament d’altres activitats importants com l’estudi i el treball, per un ús excessiu.
estudiat per plaer
—
Mitjançant una combinació de tècniques psicològiques, disseny d’enginyeria i diversos tipus d’incentius, les xarxes socials creen un entorn en el qual els usuaris estan incentivats a mantenir-se connectat i compromès constantment. Un dels elements clau és l’ús de recompenses variables, similars a les que s’utilitzen en els jocs d’atzar, com ara “M’agrada”, els coronets i notificacions, que desencadenen l’alliberament de dopamina al cervell, creant així un bucle de recompensa que porta els usuaris a tornar constantment a les plataformes. Aquestes recompenses solen ser imprevisibles, cosa que amplifica l’efecte que podria ser addictiu per a alguns.
Característiques com aquesta Scroll infinit, desenvolupat especialment per allargar el temps d’ús, permet als usuaris navegar sense problemes pel contingut sense interrupcions. Això evita que el cervell es faci una pausa i l’alimenta un bucle d’interaccions infinites. I no és una elecció aleatòria: les empreses tecnològiques utilitzen un gran nombre d’enginyers i dissenyadors per optimitzar l’experiència de l’usuari i fer que el plataformes més atractives. Cada so, color i notificació estan dissenyats amb cura per activar-se respostes emocionals I conductualsi mantenir un alt nivell del que els professionals anomenen “engagement”, és a dir, la implicació i participació dels usuaris.
la necessitat d’intervenir
—
“A dia d’avui”, explica l’Institut, “la política no sembla especialment atenta o, en el millor dels casos, sembla tancada limbo de la meditació sobre quines mesures cal posar en marxa per frenar el “costat fosc d’Internet”. En aquesta direcció seria útil començar a campanya de comunicació generalitzada de la Presidència del Consell”. També perquè, llegim a l’estudi, l’impacte de les xarxes socials és cada cop més generalitzat i les relacions a través de la pantalla del mòbil. superar els vius: la majoria dels enquestats van dir que fan servir xarxes socials cada dia (85,7%) o un ordinador personal (79,8%). Per a aproximadament 7 de cada 10 joves, escoltar música o veure la televisió es produeix principalment a través de plataformes digitals (67,4%). Només el 36,7% dels joves veure amics en persona cada dia, i només el 17,3% passa el seu temps lliure amb familiars i familiars.
les regions amb més risc
—
L’anàlisi de les regions italianes, informes Gestionarrevela una imatge mixta de l’impacte de l’addicció a les xarxes socials. Sicília, Campània i Úmbria tenen les taxes més altes de joves en risc, amb percentatges lleugerament superior a l’11% de la població menor de 35 anys, amb 106.800, 131.400 i 16.500 individus respectivament. De la mateixa manera, regions com Laci, Toscana, Abruzzo, Vall d’Aosta, Trentino Alt Adige, Marches, Puglia, Basilicata, Molise i Piemont superar el 10% de joves en risc, amb xifres que oscil·len entre 2.300 i 109.100 persones. Tot i que l’enquesta es va centrar en 3 mil joves residents a Calàbria, els investigadors destaquen que, donada l’àmplia representativitat dels participants i la coherència en els patrons de consum de les xarxes socials entre els joves del país, els resultats obtinguts es poden generalitzat a nivell nacional. I els experts no semblen tenir cap dubte: aquestes dades proporcionen una visió general regional important que en posa de manifest la necessitat intervencions dirigides i polítiques preventives a escala nacional, per abordar un problema que és cada cop més urgent.
