Catalunya tanca el mundial sub-13 de futbol sala en 6a posició

El primer mundial sub-13 de futbol sala s’ha tancat avui al Pavelló Olímpic de Reus amb gran èxit. Malgrat perdre en el partit per la 5a i 6a posició (1-4, contra l’Argentina), la selecció catalana ha estat una excel·lent amfitriona dins i fora de la pista. Esportivament, el balanç de 4 victòries per només 2 derrotes diu molt del potencial del futsal català, ja que Catalunya s’ha erigit en la segona potència europea de la categoria, rere Itàlia. Des del punt de vista més humà, ha pogut cultivar l’amistat amb els altres 11 equips nacionals participants, que han quedat captivats per la capacitat organitzativa de la Federació Catalana de Futbol Sala (FCFS).

Fent gala de l’ofici après
Les seleccions sud-americanes s’han confirmat com les més fortes del món, tot ocupant les tres places del podi. Paraguai s’ha imposat amb autoritat en la final contra el Brasil (7-2), mentre que Colòmbia ha pogut amb Itàlia, botxí dels catalans als quarts de final, en la lluita per la tercera plaça (3-2). Per aquest motiu, l’Argentina no era un rival gens fàcil per al conjunt d’Ammar Mohadr que, malgrat això, ha sabut contenir el joc del rival excepte en un parell de moments molt puntuals. Un exemple molt clar de l’aprenentatge adquirit en els cinc partits anteriors.

13 minuts d’igualtat absoluta
A Catalunya li ha costat molt arribar fins a l’àrea argentina però, per contra, també ha posat en moltes dificultats a l’atac albiceleste. No ha estat fins després d’un temps mort que l’Argentina ha pogut marcar l’únic gol de la primera meitat. Aquesta circumstància no ha pertorbat l’ordre de la quadribarrada -avui blava-, que ha estat capaç d’arribar al descans amb les opcions intactes (0-1).

Un inici letal
La cinquena posició s’ha escapat just després de la represa, quan l’Argentina ha estat capaç de marcar dos gols en dos minuts per abastar el 0-3. A partir d’aquí, Catalunya ha decidit arriscar una mica més en atac i ha tingut bones ocasions per part de Yassir Abbadi, Biel López i Adrià Corbella. Això sí, sense èxit. El gol català ha arribat arran d’una jugada marcada per l’esportivitat, ja que l’albiceleste ha marcat el 0-4 sense adonar-se que un rival estava al terra lesionat des de l’inici de la jugada. Tot seguit, just després del servei central, ha decidit cedir-li la diana de l’honor a Ismael Abbadi a porteria buida, davant l’evident ovació de tota la graderia.

Serrano, també protagonista
La final ha estat espectacular, amb Brasil donant-ho tot per aturar Paraguai, força superior. Tanmateix, les faltes acumulades, que s’han traduït en dos dobles penals i una targeta blava, han provocat que el marcador al descans ja fos un aclaridor 0-3. La verdeamarelha ha retallat diferències just després del descans però ha acabat sent víctima d’una autèntica exhibició al contraatac. El partit ha estat dirigit per l’àrbitre català Samuel Serrano, que complia el seu quart mundial i que ha estat un dels tres col·legiats catalans que han participat en el torneig. Un cop acabat el partit, s’ha fet la cerimònia de cloenda –amb els balls i coreografies d’Ares Dance Studio– i el lliurament de premis, incloent els dels màxims golejadors (el paraguaià Villasanti i l’italià Lattari, amb 14 dianes), el de jugador més valuós (el brasiler Lucas Amauri) i el de selecció menys golejada (Paraguai, amb només 4 dianes encaixades).