La selecció catalana de dards va tancar la seva tercera participació en una Copa del Món amb la 44a posició masculina i la 40a femenina. A Cluj-Napoca (Romania), per tant, no va poder superar les classificacions històriques aconseguides a Castlebar (Irlanda) 2011 (27a i 23a plaça) i Antalya (Turquia) 2015 (28è lloc masculí), per bé que s’ha de posar en context l’augment d’equips participants (54 masculins i 48 femenins) i de nivell en general. En total, Catalunya va sumar un punt en cada categoria, fruit de les actuacions individuals de Carles Arola i Montse Boronat. La general sumava les actuacions en aquest torneig, per parelles i per equips.

El primer punt, d’Arola
El primer dia es disputaven les competicions individual masculina i per parelles femenina. En la primera eliminatòria van quedar eliminats Josep Arimany (4-2 contra el serbi Nemanja Smolick), Sergio Garrido (4-2 contra el hongkonguès Kai Fan Leung) i Enric Cid (4-2 contra l’eslovac Stanislav Beno), però no així Carles Arola, que estava exempt. Després de batre el txec Martin Hoffmann en la segona eliminatòria (2-4), el canadenc Jeff Smith es va interposar en el seu camí (4-1), cosa que equivalia a la 33a plaça i a un punt per a la selecció catalana. Pel que fa a la competició femenina, Núria Plaza i Montse Boronat van caure contra les japoneses Saito i Kameo (4-1) en la primera eliminatòria, mentre que Loli Cascales i Iolanda Riba ho van fer (també 4-1) en la segona contra les suïsses Vomufs i Stoop.
I el segon, de Boronat
En la segona jornada va arribar la competició individual femenina, on Montse Boronat va sumar el segon punt de la delegació de la Federació Catalana de Dards (FCD). En la primera eliminatòria es va desfer de la brasilera Renata Rangel (1-4), mentre que Loli Cascales cedia davant de la islandesa Petra Friddiksdotir (4-1). Ja en la segona eliminatòria, Iolanda Riba (4-0 contra la canadenca Darlen van Sleeuwen) i Núria Plaza (4-0 contra l’estadunidenca Robin Curry) van quedar fora en el debut, però no així Boronat, que es va mostrar superior a la russa Natalia Aleksandova (2-4). La seva trajectòria es va acabar en la tercera eliminatòria, contra l’anglesa Maria O’Brien (4-0).

Un grup complicat
També el segon dia va començar la competició per equips masculina, que estava distribuïda per grups i on només es classificaven els dos primers. Catalunya tenia alguns dels adversaris més complicats i ho va pagar car, amb tres derrotes contra l’Illa de Man (9-6), Anglaterra (9-0) i França (9-7), aquesta última molt igualada i no decidida fins al tram final. L’endemà, per parelles, derrota d’Arimany i Cid (4-3) contra els australians Machin i Clegg i victòria d’Arola i Garrido enfront dels alemanys Hagemann i Bruns (2-4), abans de perdre davant dels suecs Lukasiak i Torbjomsson (4-1). L’accés a la segona eliminatòria no va ser suficient per sumar cap punt més.

Comiat en els equips femenins
La darrera participació de Catalunya a Cluj-Napoca va arribar en la competició femenina per equips, on al grup 5 hi havia 4 rivals diferents. La derrota inicial contra Hongria (9-8), després d’haver portat la iniciativa durant bona part de l’enfrontament (1-3, 3-5 i 5-6), ho va condicionar tot, ja que el següent duel, contra Escòcia, era extremadament complicat (9-0). L’enfrontament contra Islàndia passava a ser de vida o mort i, una altra vegada, es va escapar per la mínima (9-8), després que les catalanes es quedessin a un sol pas de sentenciar (7-8). En l’última partida, davant d’Austràlia (derrota, 9-3), ja no hi havia cap opció de classificació per a les jornades de divendres i dissabte, que és quan estaven previstes totes les finals.