08.08.19
Rogaining

“Si Catalunya no hagués participat, no hauria organitzat mai aquest mundial”

Entrevista a Josep Mayolas, director tècnic del Campionat del Món de Rogaining La Molina 2019 i artífex de la participació de la selecció catalana

Josep Mayolas (Vilassar de Dalt, 1966) va ser el director tècnic de la 16a edició del Campionat del Món de Rogaining, que va tenir lloc a La Molina a finals de juliol. Com a esportista va disputar dos mundials i quatre europeus, en els quals es va proclamar dues vegades campió continental de veterans. També ha estat tres vegades campió d’Espanya i una altra en categoria mixta. Antic president del Club Esportiu Farra-O, ha acumulat prou perspectiva i experiència per ser un dels consellers que té IberRogaine a la federació internacional (IRF). Una associació d’abast estatal que no ha posat impediments a la participació com a país de Catalunya, per primera vegada, en la competició. El maresmenc ens posa en context aquest esdeveniment històric.

Quin balanç fa del mundial de La Molina des d’un punt de vista organitzatiu?
El Rogaining va començar a Australàsia i fa uns deu anys va arribar a Europa pel Bàltic. Estem molt satisfets que ens atorguessin el mundial i que s’hagi portat a terme amb tanta qualitat. Les característiques del terreny de La Molina eren molt diferents a les dels països nòrdics, que són molt més planers, i ens hi havíem d’adaptar. Ho hem aconseguit.

Els resultats esportius van ser els esperats?
Per primera vegada el desnivell era més important que la distància i això va fer que els mapes no fossin tan grans. Vam treballar de manera molt rigorosa i estem contents dels resultats. Tot ha estat molt igualat i ningú va aconseguir trobar totes les fites. Hi va haver una gran diversitat als podis però, a la vegada, els països amb més tradició també es van imposar.

Entrevista a Josep Mayolas. Durant el Campionat del Món de Rogaining La Molina 2019.
Josep Mayolas, durant el mundial a La Molina.

I des del punt de vista català?
Nosaltres encara estem a les beceroles però ja som la principal potència del sud d’Europa i, si seguim en la mateixa línia competitiva, ens podem posar a l’altura dels països nòrdics i del Bàltic. A La Molina els podis estaven caríssims i s’han de destacar els aconseguits en les categories de joves i de veterans. L’equip que podia aconseguir un millor resultat en la categoria absoluta masculina no ho va poder aconseguir per una incidència tècnica però les noies van entrar al Top-10. Estem en el lloc que ens toca ara mateix.

Què significa per a vostè que, per primera vegada, Catalunya hi hagi pogut competir de manera oficial?
Ho ha significat tot perquè, si no hagués estat així, no hauria organitzat mai aquest mundial i no hi hauria dedicat tres anys de la meva vida. Es tractava de lluir país encara que no disposem d’una desena part dels recursos que sí que pot tenir un estat. Que Catalunya pogués competir és el que m’engrescava més amb diferència. Definitivament, si l’IRF ens hagués posat problemes, els hauríem entregat el mundial.

“Si seguim en la mateixa línia competitiva, ens podem posar
Josep Mayolas (Rogaining), en una imatge d'arxiu.
Josep Mayolas (Rogaining), en una imatge d’arxiu.

Com es va aconseguir aquest objectiu?
Va ser una jugada estratègica que vam aconseguir a través d’IbeRogaine, que és una associació estatal de mentalitat oberta. Per l’altra banda hi ha la federació espanyola d’orientació (FEDO), que va intentar menjar-se el Rogaining amb la complicitat del Consejo Superior de Deportes (CSD), que li va atorgar la potestat d’organitzar curses. Tot plegat és una màfia política perquè és demencial que s’atorguin competències a una federació que no compta amb el reconeixement internacional. Qui va sol·licitar formalment l’ingrés a la internacional vam ser nosaltres i estem guanyant la situació.

Va ser complicat convèncer l’IRF?
Sempre que planteges als organismes internacionals poder competir com a català, els costa molt d’entendre. Jo sempre ho he intentat i, en aquest cas, és una cosa que vam decidir nosaltres. Es pot dir que vam preferir demanar perdó que no pas permís. Va ser una mesura de força necessària perquè, en la nostra situació, mai no podem abaixar el cap. També s’ha de tenir present que l’IRF és una federació molt jove que no rep cap subvenció i, per tant, està fora dels circuits polítics.

Josep Mayolas, a l'esquerra, durant una reunió prèvia al Campionat del Món de Rogaining La Molina 2019.
Josep Mayolas, a l’esquerra, durant una reunió a La Molina.

La concessió d’aquesta organització també és una mostra de confiança per part de l’IRF, ja que hi havia altres candidates…
El Campionat del Món es va concedir fa 4 anys. Se sol seguir una rotació entre els Estats Units, Australàsia i Europa, que és el continent a qui li corresponia l’organització. Hi havia la proposta d’IbeRogaine però també una altra d’Ucraïna, que és el país de més tradició que encara no ha acollit cap mundial. La decisió va arribar en un moment en què el seu conflicte amb Rússia estava en un moment complicat però nosaltres també ja teníem tensió amb Espanya. Ens vam explicar bé.

“Som amateurs i hem de fer les coses com ens ve de gust. Tant de bo moltes federacions catalanes

A partir d’ara, quines perspectives s’obren amb aquesta oficialitat?
El Rogaining català ha arribat per quedar-se, clarament. Ens sentim còmodes dins d’IbeRogaine i, si no, hi ha l’alternativa de tenir una federació pròpia. És un moment idoni per a nosaltres i hem de seguir treballant.

Considera que significarà un nou impuls per al Rogaining català?
No ho sé des d’un punt de vista general però els federats ara podem córrer molt més tranquils i com volem. Hem tirat pel dret i ens n’hem sortit però la lluita ha de continuar, ja que ens enfrontem a un monstre. Som amateurs i hem de fer les coses perquè ens ve de gust i com ens ve de gust. Tant de bo moltes federacions catalanes tendissin cap aquí.