20.05.19
Rugbi Lliga

L’idil·li entre Catalunya i el rugbi a 13 es fa etern al Camp Nou

La selecció catalana (2008-2010) rep l’homenatge de la Plataforma Proseleccions en la prèvia del triomf dels Dragons Catalans sobre els Wigan Warriors (33-16)

La segona experiència dels Dragons Catalans en partit oficial a Barcelona va ser més molt més fructífera que la primera. Si els nord-catalans fa deu anys afrontaven el partit contra els Warrington Wolves com a subcampions de la Challenge Cup del 2007, aquest dissabte s’enfrontaven als Wigan Warriors com a defensors del segon títol en importància a Anglaterra, en un símptoma inequívoc del salt qualitatiu experimentat pel club durant aquest temps. Per si no n’hi hagués prou, la xifra d’espectadors registrada al Camp Nou (26.241, segons el FC Barcelona) no només va superar amb escreix la de fa una dècada a Montjuïc (18.000), sinó que va implicar un nou rècord (el tenien els Warriors -25.000 persones- des del 2005) en qualsevol duel de la fase regular de la Super League. Amb tant d’entusiasme a les graderies, i amb el mític color blaugrana del Barça a les samarretes, el resultat no podia ser un altre que una aclaparadora victòria dels de Perpinyà (33-16), que deixa definitivament en l’oblit la derrota registrada el 20 de juny de 2009 a l’Estadi Olímpic Lluís Companys.

Merescut homenatge
Fa deu anys, el partit dels Dragons va estar acompanyat per un amistós de la selecció catalana de rugbi a 13, que va derrotar la República Txeca amb claredat (52-10). Va ser un dels moments culminants de la trajectòria de l’equip nacional del Principat, que havia debutat un any i mig abans en competició oficial i que es va mantenir actiu fins al juliol del 2010. Aquesta vegada no va saltar al terreny de joc però sí que va ser protagonista durant els minuts previs al partit de la Super League, gràcies a un acte d’homenatge de la Plataforma Proseleccions Esportives Catalanes. El president de l’Associació Catalana de Rugbi Lliga i vicepresident de la Plataforma, Sergi Blàzquez; el directiu dels Dragons Jean-Louis Four; i el delegat de la Plataforma a la Catalunya Nord, Enric Balaguer, van donar la benvinguda a una expedició formada per l’antic seleccionador, Eric Delherbe; el capità, Albert Homs; i els jugadors Joan Petanàs, Sergi Petanàs, David Pérez, Jordi Pallàs, Raoul Vallosada, Jordi Giménez i Joan Solaní. Tots ells van poder reviure les experiències acumulades i es van poder fer una fotografia per a la posteritat. El vincle entre el seu esport i Catalunya serà per sempre etern.

Animació i reivindicació
L’ambient va ser extraordinari a l’exterior i a l’interior del Camp Nou, on els assistents van poder gaudir de l’actuació dels Castellers de Barcelona i de la interpretació d’Els Segadors -himne oficial dels Dragons Catalans– en directe per part d’una coral. La catalanitat del partit es feia evident per tot arreu i, com no podia ser d’una altra manera, també les reivindicacions polítiques. Les estelades convivien amb perfecta harmonia amb les banderes específiques de suport al conjunt de Perpinyà i es van desplegar dues pancartes gegants amb les inscripcions “Independència” i “Self-determination is a right, not a crime”. També es va cantar a favor de la independència de Catalunya exactament a les 17.14 hores de la tarda, tot coincidint amb el tram final de la primera part.

Triomf incontestable
Els Wigan Warriors són els actuals guanyadors de la Super League i van buscar dominar el partit durant els primers minuts. No obstant això, qui va obtenir el primer avantatge (8-0) van ser els Dragons Catalans, gràcies a un cop de càstig de Tony Gigot i a un assaig de Micky Mcllorum després d’una bona recuperació de l’equip i d’una finta magistral, que també va acabar amb la transformació de Gigot. Liam Marshall, després de recórrer tota la lateral, va propiciar que s’arribés al descans amb 8-6 però el millor dels nord-catalans encara havia d’arribar. A la represa van aconseguir, de manera consecutiva, quatre marques (David Mead -2-, Samisoni Langi i Sam Kasiano), la transformació d’un cop de càstig i un drop, sempre de Gigot, substitut solvent de Sam Tomkins com a xutador. Ja en el tram final del partit, els anglesos van maquillar el marcador amb 10 punts finals (33-16).

Una experiència per al record
L’entrenador dels Dragons Catalans, Steve McNamara, es va mostrar molt satisfet per la victòria i per l’experiència d’haver jugat al Camp Nou:  “Aquest lloc és espiritual per als catalans i nosaltres representem Catalunya”, va afirmar, tot deixant en una anècdota d’haver disposat de menys metres de recorregut -94- del que és habitual: “És el millor terreny de joc on hem jugat mai”. Per la seva banda, Rémy Casty es va congratular d’haver pogut “sentir el mateix que els jugadors del Barça” i considera molt “simbòlica” la victòria: “Som els Dragons Catalans i portem la senyera a la samarreta. Els catalans són gent que treballa fort i els havíem de correspondre”. Curiosament, els Wigan Warriors tenen dos jugadors nord-catalans a la seva plantilla i un d’ells, Romain Navarrete, també es mostrava entusiasmat per l’experiència, malgrat la derrota: “Ha estat un orgull jugar a Barcelona, on ja hi havia estat diverses vegades per fer turisme. Ha estat estrany jugar-hi com a visitant i no m’importaria gens fer-ho alguna vegada com a local. Els Dragons han tingut molt més suport del que és habitual i han sabut treure rendiment a tota aquesta energia extra”.