Catalunya-Veneçuela: quan el somni és la normalitat

Dilluns, 25 de març de 2019. Dia de partit de la selecció catalana masculina de futbol a Montilivi. El combinat nacional fa 27 mesos que no juga i, durant aquest temps, el país ha patit la repressió política més greu des de la teòrica restauració de la democràcia. L’afició està a l’altura de l’excepcionalitat de l’esdeveniment i 12.671 espectadors omplen de passió i de color l’estadi gironí. La reivindicació i la il·lusió conviuen i es confonen, tot teixint un ambient festiu incomparable, tant a dins de l’estadi com a l’exterior. Seria fàcil pensar que, si Catalunya jugués cada any mitja dotzena de compromisos oficials a casa, tal com fa qualsevol nació esportiva reconeguda internacionalment, l’expectació baixaria. Res més lluny de la realitat. Quan l’equip pugui disputar fases de classificació per a Eurocopes i Mundials, tothom s’hi abocarà amb el mateix entusiasme, vista la satisfacció que suposarà haver pogut deixar enrere una autèntica cursa d’obstacles cap a la plena existència.

Una emoció indescriptible
El rival, Veneçuela, és un bon equip, mentre que el seleccionador català, Gerard López, no pot presentar l’equip de gal·la per la nombrosa presència de jugadors a les seleccions espanyoles i per la negativa de diversos clubs a cedir efectius. Tant se val. La il·lusió dels aficionats està molt més enllà dels noms, tant del rival com dels jugadors seleccionats, per molt que futbolistes tan consagrats com Piqué, Bojan, Granell o Sergio García generin l’atracció corresponent a la seva condició d’ídols. Les banderes de contingut polític són majoria a la graderia i aquesta és una situació absolutament coherent amb el moment que estem vivint com a poble. Tanmateix, com qualsevol afició del món, també volem guanyar, i per això el 2-1 de Javi Puado implica una catarsi absoluta. Des del 30 de desembre de 2013 (4-1 a Cap Verd) que no guanyàvem cap partit masculí absolut de futbol i la sensació, per poc freqüent, encara és més agradable.

Gaudir de les finestres FIFA
El Catalunya-Veneçuela era novetat per disputar-se en una finestra FIFA, tot deixant enrere les dates de Nadal. Aquests períodes de temps reservats a les seleccions, per a la majoria d’aficionats catalans al futbol, fa temps que estan concebuts com una aturada sense més: a falta d’equip nacional propi, només poden estar centrats en els seus clubs. Aquest dissabte, sense anar més lluny, hi ha un derbi entre el Barça i l’Espanyol i, sense el partit a Girona, ja faria dies que se n’estaria parlant. Aquesta vegada no ha estat així. El públic ha mantingut en tot moment el focus posat en el conjunt que dirigeix Gerard López, de la mateixa manera que els fans del Bayern no pensen en el seu club fins que Alemanya no ha jugat els seus compromisos o els de l’Ajax amb els Països Baixos. Catalunya mereix ser com qualsevol altre país i, d’aquesta manera, poder canviar la reivindicació per una festa freqüent i sense reserves: la del futbol pur.

Nivell mundial, fora de qualsevol dubte
Gerard López té clar que Catalunya faria un gran paper en les competicions internacionals i que la seva oficialitat significaria una gran contribució al futbol europeu i mundial: “Tenim un potencial enorme, que va més enllà d’un partit. Hem donat el millor de nosaltres mateixos per superar un rival en creixement i perillós, capaç de competir contra les millors seleccions d’Amèrica del Sud”. Per ell, la victòria a Montilivi encara té més mèrit tenint presents les dificultats de compenetració, amb un sol entrenament, el mateix dia del partit: “He tingut la sensació com si fes temps que els nostres futbolistes juguen junts. Fem passos ferms, i sabem que, quan disposarem d’una nova data per jugar, tornarem a ser una selecció competitiva i de molt de nivell”, ha assenyalat. Per la seva banda, el tècnic assistent de Veneçuela, Marcos Matías, va ratificar després del partit fins a quin punt el nostre país és digne de jugar en igualtat de condicions respecte a la resta: “Catalunya té nivell per poder participar en un Mundial. Disposa de jugadors de tant de talent i jerarquia com aquells amb qui ens enfrontem en qualsevol eliminatòria en competició oficial. Ha estat un duel intens que ens ha servit en la nostra preparació per a la Copa Amèrica. Ha estat molt més que un amistós”, va subratllar.