La selecció catalana masculina de futbol tornarà a l’activitat aquest dilluns (21 h, TV3) a Montilivi, 27 mesos després de l’última vegada, també a Girona. El partit contra Veneçuela, com el de llavors contra Tunísia, serà de caràcter amistós, amb la gran novetat que ja no es disputarà per Nadal -com era tradicional-, sinó durant una data FIFA. El format és el que és i, tenint present que un 67,1% dels catalans és partidari que Catalunya pugui disputar Mundials i Eurocopes, no satisfà en absolut les nostres ambicions com a poble. Tanmateix, ara per ara és l’única finestra competitiva que hi ha i l’hem d’afrontar amb tota l’ambició del món. Jugar un gran partit no només tornarà a fer visible el nostre legítim anhel de ser un país esportiu com qualsevol altre. També remarcarà la nostra determinació a fer front a qualsevol adversitat. Jugar en un dia com aquest, davant d’un adversari de prestigi i amb una plantilla il·lusionant no ha estat gens fàcil i, d’alguna manera, ens situa en un context de gran remuntada.
La selecció catalana masculina de futbol, en l’amistós contra Cap Verd.Un camí llarg i tortuós
Els intents per menystenir els amistosos de Catalunya han estat una constant des de l’èxit absolut dels partits de finals de la dècada de 1990 i principis de la següent. Primer, es va pretendre equiparar els nostres partits amb els de seleccions autonòmiques de tota mena, que han acabat abandonant el model per desinterès (amb les lògiques excepcions d’Euskadi i, en menor mesura, Galícia). Més tard, l’any 2007, la Real Federación Espanyola de Fútbol (RFEF) va vetar un Catalunya-Estats Units amb el pretext que durant aquells dies també jugava la selecció espanyola. Atrapats en les dates de Nadal –Catalunya-Argentina del maig del 2008 a banda-, el marge de maniobra es va anar escurçant per la decreixent disponibilitat de seleccions -arran, precisament, de l’establiment de les dates FIFA- i de jugadors, ja que aquests cada vegada més han anat militant a la Premier League, que té jornades fixes per Sant Esteve i Cap d’Any, a més de negatives habituals com les del Real Madrid amb Kiko Casilla. Així, ni el 2017 ni el 2018 hi va haver partits. L’única sortida era mirar de jugar -com així ha estat- quan ho han de fer les altres seleccions, però ni aquesta solució ha suposat un camí de roses.
Les autoritats, en la presentació del Catalunya-Veneçuela a Girona.Renúncies conegudes i per conèixer
Un dels principals problemes de jugar en data FIFA és que la selecció espanyola també té partits i, és clar, això implica haver de renunciar als jugadors que vulguin convocar. En aquest cas, han estat cinc: Pau López, Jordi Alba, Sergi Gómez, Sergio Busquets i Sergi Roberto. Un mal necessari per seguir existint, i més tenint present que aquest Catalunya-Veneçuela ha requerit el permís exprés de la RFEF, ja que sense ell no hauria estat possible. Però és que el problema no s’ha acabat aquí, ja que el Valladolid, el Rayo Vallecano i el Huesca han deixat la selecció catalana sense sis jugadors més. El seleccionador català, Gerard López, s’ho ha pres amb molta filosofia tot entenent que aquests equips es juguen la permanència a la Primera Divisió. El que no és tan normal és que aquests equips hagin canviat d’opinió tan a última hora –d’un dia per l’altre– i després de diversos comentaris qualificant el nostre partit com de costellada. Tant se val. Sap molt greu pels futbolistes que s’han quedat sense internacionalitat catalana però els que queden també són molt bons. Són els nostres. De la mateixa manera que la ignominiosa privació de llibertat als presos polítics no ens aturarà com a país, les restriccions forçades a l’hora d’elaborar la convocatòria, tampoc.
Anunci de la convocatòria del Catalunya-Veneçuela, per part de Gerard López.Espectacle assegurat
Veneçuela és la 32a selecció del rànquing FIFA i es troba en plena preparació de la Copa Amèrica. Aquesta nit s’enfronta a l’Argentina a Madrid (21 h) amb totes les seves estrelles: Salomón Rondón (Newcastle), Yangel Herrera (Osca), Tomás Rincón (Torino), Josef Alexander Martínez (Atlanta United) o el jugador de l’RCD Espanyol Roberto Rosales. Els mateixos que seran a Montlivi. Per la seva banda, Catalunya comptarà amb futbolistes tan engrescadors com Gerard Piqué (Barça), Marc Bartra (Betis), Sergio García (Espanyol), Àlex Granell (Girona) o Xavi Hernández (Al-Sadd), que rebrà un merescut homenatge en el seu comiat com a internacional català. Els al·licients són sobre la taula i ningú, per molt que vulgui silenciar Catalunya, ens els podrà desdibuixar.