Irlanda i Catalunya disputaran dimarts, 28 d’agost, la setena edició de la Challenge Cup, la competició de pitch and putt que des del 1997 enfronta regularment totes dues seleccions. La novetat aquest any és que hi participaran dos equips de 6 dones i 6 menors de 16 anys per combinat, en tornejos diferenciats però que, combinats, determinaran el guanyador final de la Challenge del 2018. En l’últim precedent, el 2014 a Lloret de Mar, ja hi va haver participació de representants femenines i de juvenils, encara que no de manera tan paritària. S’ha de recordar que, en la majoria de tornejos de pitch and putt, no es fa distinció per gènere i les noies participen al costat dels nois en igualtat de condicions.
Oportunitat històrica
El balanç de les sis edicions anteriors és de 4 victòries d’Irlanda i 2 de Catalunya: el 2008 a Platja d’Aro i l’esmentada del 2014 a Lloret. El del 2008 va ser el primer triomf de Catalunya en un enfrontament directe amb Irlanda que, al marge de la Challenge Cup, va tenir continuïtat en la final de l’europeu del 2010, disputat també a Lloret. Tanmateix, la selecció catalana mai no ha derrotat la irlandesa fora del territori català, de manera que un hipotètic èxit el 28 d’agost seria històric. El principal handicap serà l’adaptació al camp del Seapoint, que haurà acollit l’Open d’Irlanda 2018 el cap de setmana anterior i que els jugadors -i, sobretot, les jugadores- locals tenen molt més dominat. El gruix de l’expedició catalana no arribarà fins al 27 d’agost i només podrà entrenar aquell mateix dilluns a la tarda.
L’embrió de la FIPPA
La importància de la Challenge Cup va força més enllà de l’àmbit competitiu. La va impulsar Martin Whitelaw, artífex de la creació del primer camp de pitch and putt a Catalunya, el de Solius, i fundador de l’Associació Pitch and Putt de Catalunya a principis dels 90. Whitelaw es va apropar a la Unió Irlandesa de Pitch and Putt (PPUI), que era l’associació més antiga i amb més experiència, amb l’objectiu de fomentar la competició internacional. Fruit d’aquelles converses, Irlanda va visitar Solius per jugar contra Catalunya el 1997, i la trobada va obrir el camí per a la formació de l’associació europea (EPPA) i, finalment, la federació internacional (FIPPA).
Els convocats
La selecció catalana femenina estarà formada per Pilar Montero, Abby Nachshon, Marta Farrés, Marta Trillo, Marta Cucurull i Glòria Ruiz. Per la seva banda, el combinat juvenil (menors de 16 anys) el compondran Àlex Albiñana, Ivan Ponsdomènech, Erik Jurri, Joan Panisello, Pau Andrés i Darío Silva.
La selecció catalana de pitch and putt, amb el trofeu conquerit a Lleida.Quadrangular reconquerit
Marta Farrés i Darío Silva ja van contribuir el mes passat al fet que la selecció catalana recuperés el títol de campiona del Quadrangular Internacional, un any després d’haver-lo perdut, contra tot pronòstic, en l’últim tram de la final contra França. Silva hi va participar perquè hi havia una plaça reservada per a un juvenil però Farrés es va guanyar la convocatòria pels seus mèrits i no per la seva condició de dona. La competició, amb seu itinerant, en aquesta ocasió va tenir lloc al P&P Lleida i va comptar amb la novetat de la presència d’Andorra en substitució d’Euskadi. La resta de membres del combinat català eren els següents: Paco Salido, Jordi Serra, David Solé, Emili Sanmartin, Eric Puig i Rafa Ramos, que com Silva debutava amb el primer equip de Catalunya.
Iniciativa des del principi
En una competició marcada per les altes temperatures del pla de Lleida, Catalunya no va tardar a prendre la iniciativa. En la primera volta strokeplay, on jugaven quatre jugadors de manera individual i dues parelles, tot descartant-se la pitjor targeta de cada equip, la selecció catalana va assolir el primer lloc amb 237 cops, seguida de França amb 253 cops, Andorra amb 273, i Galícia amb 276. D’aquí van sorgir els encreuaments de semifinals i, per tant, el posterior duel entre catalans i gallecs. Va destacar la parella formada per Jordi Serra i Rafa Ramos, amb 11 cops sota el par; i Paco Salido i David Solé, individualment, amb 6 cops sota par.
Solvència fins al final
Els partits eliminatoris eren a doble enfrontament, tot jugant en un primer moment 4 parelles foursome (cops alternatius) per, posteriorment, afrontar vuit enfrontaments individuals per obtenir un màxim de 12 punts. Catalunya va guanyar amb claredat per parelles (4-0) contra Galícia i no va patir (10,5-1,5) per certificar l’accés a la final contra França, que també va derrotar Andorra amb contundència (10-2). Ja en el duel decisiu, diumenge, els catalans van prendre el primer avantatge contra França (3-1) i, al contrari que el 2017, no van fallar en els individuals. Eric Puig i els debutants Rafa Ramos i Darío Silva, tot just començar, ja van deixar Catalunya a mig punt del títol, que van arrodonir (8-4) David Solé i els empats de Jordi Serra i Paco Salido, equivalents a dos mitjos punts.
A l’entrega de premis, tal com és tradicional, el capità francès, com a vigent campió, va lliurar la copa perpètua al capità català. La competició, de caràcter anual, es jugarà l’any vinent a Andorra.