14.06.18
Futbol

Rússia 2018: La Roja baixa i el groc puja

Només la participació de Catalunya permetrà que l’afició catalana pugui gaudir al 100% els mundials de futbol

El mundial de Rússia 2018 ja és aquí. Durant un mes sencer, milions d’espectadors d’arreu del món podran gaudir de 64 partits de futbol, repartits estratègicament perquè la dosi sigui gairebé diària. Una part important de l’audiència tindrà entre tres i set moments de clímax, que és quan jugui la seva selecció. En canvi, en molts altres indrets del planeta, l’esdeveniment serà seguit de manera molt més homogènia, amb preferències molt menys intenses per un equip o un altre de les que dona la representativitat territorial. Aquesta sensació de no anar exactament amb ningú la tindran els aficionats de potències històriques com Itàlia i els Països Baixos, o emergents com Xile i els Estats Units, ja que les seves seleccions estan eliminades. Per una vegada se sentiran com els seguidors de Catalunya, amb la substancial diferència que ells sí que han pogut disputar la fase de classificació.

La selecció argentina de futbol, amb Leo Messi.
La selecció argentina de futbol, amb Leo Messi.

L’opció d’Argentina
Una enquesta de Nació Digital indica que un 38% de la població catalana anirà amb Argentina, mentre que el 19% no es decanta per ningú i Espanya (9%) tindrà un suport molt similar al de Bèlgica (8%), Islàndia (8%) i Alemanya (7%). En la publicació Cetrencada encartada dins d’El Punt Avui d’aquest matí, es divulga que tan sols un de cada tres dels universitaris consultats animarà la selecció espanyola i que, en canvi, el suport a Catalunya arribaria al 70%. Per ells, la selecció preferida majoritàriament també és l’Argentina, per un motiu tan objectiu com que Leo Messi pugui posar la cirereta a la seva descomunal carrera amb el mundial. Al marge de la voluntat de justícia per a un dels més grans de la història de l’esport, al nostre país, lògicament, aquesta visió respon a la passió pel Futbol Club Barcelona, equivalent sentimental a la selecció per a bona part de la població catalana. El president del Barça, Josep Maria Bartomeu, ja va expressar fa uns dies perquè, des de l’òptica blaugrana, un triomf de l’albiceleste seria molt especial.

La selecció absoluta masculina catalana en l'últim amistós, del 2016. Foto: Svetlana Akimova.
La selecció en l’últim amistós, del 2016. Foto: S. Akimova.

El suport seria majoritari
El mateix reportatge publicat a Cetrencada, titulat “Els joves catalans no es vesteixen amb la Roja”, destaca que, més de la meitat dels enquestats que van amb Espanya, passarien a ser seguidors de Catalunya. Fins i tot -afegeixen-, “molts dels qui els era igual qui guanyés el mundial passarien a tenir una selecció preferida”, la catalana. L’ara combinat de Fernando Hierro, per la presència de tres jugadors catalans -dos menys que a Brasil 2014 i quatre menys que a Sud-àfrica 2010 -segons recorda El Nacional-, és una de les opcions lògiques per sortir de la neutralitat absoluta durant el mundial. També ho van ser Camerun el 1990 o Bulgària el 1994, per la simpatia amb els modestos que arriben lluny. En cap cas, però, malgrat els esforços de les entitats unionistes de popularitzar La Roja, Catalunya podrà gaudir al 100% d’un mundial fins que no hi sigui present, com qualsevol país normal. I és que això també inclouria als que afirmen sentir-se tant catalans com espanyols.  Mai no hem de deixar de somiar, i menys veient el potencial que tindria, ara mateix, la selecció catalana a Rússia 2018, d’acord a la convocatòria virtual que ha dissenyat el digital Directe. Volem gaudir del mundial i el volem gaudir plenament.

L'afició catalana, a Montilivi. Foto: Svetlana Akimova.
L’afició catalana, a Montilivi. Foto: Svetlana Akimova.

Més distanciats d’Espanya
A tota aquesta realitat cal afegir-hi el context polític i social amb què ens arriba aquest mundial. La repressió patida pel poble català des que es va iniciar el procés, la de l’1 d’octubre i la posterior, els presos i exiliats polítics… Tot conforma, per força, un posicionament, en el millor dels casos, de distanciament respecte a un seguiment entusiasmat de La Roja. Una selecció que mediàticament, des de Madrid, se’ns imposa com a única i pròpia. Hi ha més de dos milions de catalans que ja han desconnectat d’Espanya. L’esport no és mai aliè a la realitat política i social. Aquí La Roja ja està tocada des de fa temps i el canvi d’entrenador preocupa tant com un canvi de ministre. Aquí el groc és el color que es porta i just serà que, a Qatar 2022, el groc també hi jugui.