El Camp de Tarragona acollirà, del 22 de juny a l’1 de juliol, l’esdeveniment esportiu més important de la seva història. La disputa dels Jocs Mediterranis a Tarragona i a 15 municipis més -entre ells, Castelldefels i Barcelona– culminarà un somni que es va començar a forjar a fa més d’una dècada i que, malgrat incomptables entrebancs -inclòs l’ajornament del 2017 al 2018-, s’acabarà convertint en realitat. En un acte celebrat ahir al Museu Colet de Barcelona en el marc de l’espai Àgora esportCAT, es va deixar clar que l’aposta per la sostenibilitat dels Jocs, i l’esforç per preservar-ne el llegat, garanteixen que se’n pugui fer un balanç positiu fins i tot abans de començar. “És una nova oportunitat per posicionar al món Tarragona i Catalunya”, van coincidir a assenyalar els quatre participants en la xerrada, inclòs el president de la Fundació Catalana per a l’Esport, Pere Sust. Tanmateix, falta l’ingredient essencial perquè el país pugui afrontar la cita amb l’entusiasme que mereixeria l’ocasió: la presència d’una delegació catalana sobre els terrenys joc. A més, el clima de repressió política que viu el país encara limita més els aficionats qualsevol predisposició festiva.
Maite Fandos, Gerard Figueras, Pere Sust i Javier Villamayor.Les regles del joc
“Mentre no siguem un estat independent, els atletes han de competir pel Comitè Olímpic Espanyol. Són les regles del joc i això no ha de ser un element per menystenir els Jocs”, va dir el secretari general de l’Esport, Gerard Figueras. “Hi haurà una amplíssima representació d’atletes catalans i hem de fer que aquesta representació llueixi el màxim possible”, va afegir, tot fent una crida a extreure la part positiva de Tarragona 2018: “És un terreny neutral on treballar conjuntament les diferents administracions i la societat civil. L’esport és un vehicle per explicar la nostra capacitat organitzativa i això no implica renunciar a res”, va sentenciar, amb l’esperança que l’esdeveniment sigui un èxit. De fet, la Generalitat ha estat una administració decisiva per a la materialització dels Jocs Mediterranis, amb una aportació global de més de 32 milions, dels quals més de la meitat (18) corresponen a la construcció del Palau d’Esports Catalunya, seu principal de la competició d’handbol.
El secretari general de l’Esport, Gerard Figueras, durant l’acte.Catalunya fa els deures
“La inversió esportiva més forta és la del govern de Catalunya i li reconeixem l’esforç en moments difícils per la crisi econòmica”, va afirmar Javier Villamayor, comissionat dels Jocs Mediterranis, que va posar èmfasi també en l’aportació de les diputacions de Tarragona i de Barcelona. La diputada d’Esports d’aquesta última institució, Maite Fandos, va xifrar en 1,4 milions d’euros el suport econòmic del seu organisme, consistent a millorar les instal·lacions del Canal Olímpic de Castelldefels (piragüisme i rem), sense cap renovació significativa des dels Jocs Olímpics del 1992, i del Reial Club de Polo de Barcelona (hípica). Aquest suport incondicional de les institucions catalanes contrasta amb el poc rigor de l’estat espanyol a l’hora de complir amb les inversions promeses, el retard de les quals va ser el desencadenant principal del canvi de dates, del 2017 al 2018.
Un mirall al món
Sigui com sigui, i malgrat que, com el 1992, l’afició catalana a l’esport no es podrà veure totalment reflectida en cap equip, Tarragona 2018 serà un mirall que permetrà als catalans mostrar-se tal com són davant d’una comunitat internacional formada per més de 4.500 esportistes de 26 comitès olímpics diferents, 1.000 periodistes, i 1.000 jutges o representants federatius. Tarragona, la ciutat més petita que haurà acollit mai uns Jocs Mediterranis, s’ha guanyat a pols poder fer un salt qualitatiu durant i després de l’esdeveniment esportiu. A més, Catalunya és un paradigma de mediterraneïtat i aquesta condició, sobretot en aquest context esportiu concret, també ha de ser reivindicada.