21.03.18
Ciclisme

La Volta, un mirall de Catalunya al món

És un dels patrimonis esportius que aporta una projecció internacional més integral al país

Sant Cugat del Vallès i Camprodon han estat avui el punt de sortida i d’arribada de la tercera etapa de la Volta Ciclista a Catalunya 2018. La cursa ha arribat a la 98a edició plenament consolidada dins del calendari internacional, i més després que, per novè any consecutiu, l’esdeveniment hagi passat a disputar-se durant el mes de març. La inestabilitat de la meteorologia en aquesta època té alguns inconvenients, com ara el fet que la meta prevista per avui, a Vallter 2000, s’hagi hagut de reubicar pel risc d’allaus. Tanmateix, la ubicació estratègica de la prova, prou lluny de les tres grans voltes per etapes, i el fet de pertànyer al circuit UCI World Tour, han fet que, edició rere edició, les figures d’aquest esport hagin apostat per venir al nostre país, tot disparant les audiències televisives arreu del planeta. Es tracta d’un mirall que permet a Catalunya mostrar-se al món amb tota la seva varietat paisatgística i orogràfica, que abasta tots els escenaris, i que és un altre dels motius que fan d’aquest territori un dels més ideals per dissenyar un recorregut de set etapes.

Focus de 190 països
La presència dels millors equips del món, amb els seus millors ciclistes, implica un impacte econòmic i turístic directe per a Catalunya i totes les localitats que acullen sortides i/o arribades. Però els majors beneficis arriben de manera aparentment intangible, a través de la distribució del senyal televisiu, que aquest any arribarà a 190 països diferents. Una xifra rècord que ha estat possible gràcies a l’acord estratègic entre l’organització i l’empresa A.S.O -organitzadora del Tour de França-, rubricat en l’edició anterior. Amb aquesta difusió garantida, afegida a la de totes les altres vies de comunicació de mitjans especialitzats i no especialitzats, la Volta ha esdevingut una estructura d’estat essencial per a la nostra internacionalització, que només podrà superar la participació oficial de totes les seleccions catalanes. Durant aquesta setmana, la singularitat territorial de Catalunya forma part de l’imaginari col·lectiu de tots els aficionats del planeta i això contribueix, inevitablement, a què els nostres anhels de llibertat no caiguin en l’oblit.

Volta i país, unitat centenària
La Volta a Catalunya és la quarta volta per etapes més antiga del món, només superada per les competicions de tres estats com França (1903), Bèlgica (1908) i Itàlia (1909). D’aquesta manera, la paraula catalana “Volta” fa temps que és, per mèrits propis, tan específica i intraduïble com les marques universals “Tour” o “Giro”. La cultura esportiva del país a principis de segle, única a tota la península Ibèrica, va propiciar l’inici de la competició, capaç de sobreviure a totes les circumstàncies adverses dels anys posteriors. Fins i tot el franquisme, el 1966, va acabar cedint a la petició de poder tornar a utilitzar el nom “Volta” per definir la cursa -això sí, sempre que fos entre cometes-, i mai no va poder impedir que la identitat de Catalunya seguís sent present a escala internacional. Això sí, la “ny” del nom del país no va tornar als cartells oficials fins al 1973, en primera instància, i el 1975.

El millor català, amb mallot propi
Aquesta edició presenta diverses novetats, i una de les més importants és la modernització dels mallots de líder de les diferents classificacions. Tot i que no s’utilitza en cursa –la Unió Ciclista Internacional, l’UCI, només permet quatre mallots diferencials a la carretera-, el primer ciclista català de la general també rep un equipament acreditatiu, que amb el nou disseny combina el negre amb la senyera. És un altre tret característic de la Volta, interessada a alimentar tant la seva ascendència internacional com la local. De fet, ha convidat tots els equips susceptibles de participar on hi militen corredors catalans, cosa que ha afavorit la presència de Jordi Simon (Burgos-BH); Edu Prades (Euskadi-Murias); i Antonio Pedrero i Marc Soler (Movistar Team). Aquest últim, vigent guanyador de la París-Niça i podi l’any passat, és una de les més fermes revelacions del ciclisme mundial. Ell i David De la Cruz (Sky) estan predestinats a portar el nom del país ben amunt en les competicions més prestigioses i qui sap fins on podrien arribar junts amb la selecció que els és pròpia, la catalana, en Jocs Olímpics, mundials i europeus.