13.03.18
Múixing

La senyera, present en la cursa de trineus més llarga d’Europa

El múixer Marçal Rocias lluita per acabar per primera vegada la Finnmarkslopet i ho torna a fer inscrit com a català

El múixer ceretà Marçal Rocias està disputant des de divendres la Finnmarkslopet, la cursa de trineus amb gossos més llarga d’Europa (1.200 km), que se sol completar en una setmana. Ho està fent, de la mateixa manera que en les anteriors participacions, com a representant de Catalunya, ja que l’organització sempre s’ha mostrat receptiva a la seva petició d’inscripció: “Com que és una cursa privada, ens permeten córrer com a catalans. El comptat de Finnmark també té la seva autonomia dins de Noruega i és de mentalitat oberta”, explica Laura Sacrest, ‘handler’ -ajudant- de Rocias, que només recorda una única excepció: “Fa 3 anys, aquesta cursa va ser el campionat del Món de múixing i, com que hi havia les federacions pel mig, no ens van deixar”.

Marçal Rocias, a la Finnmarkslopet.
Marçal Rocias, anunciat a la Finnmarkslopet.

Martínez, el pioner
Sacrest vol tenir un reconeixement per a Miquel Àngel Martínez, a qui considera “un pioner”, tant des del punt de vista esportiu com del reconeixement de la identitat catalana, a la Finnmarkslopet: “La primera vegada que va participar va ser el 2003. Aquella vegada ja va aconseguir inscriure’s com a català i va demanar les mides de les banderes que s’utilitzen en la cerimònia d’inauguració. L’any següent, ja va desfilar amb la senyera”, explica, a la vegada que puntualitza que Martínez i Rocias, fins aquest any, han estat els únics múixers de la península Ibèrica que han participat en la cursa noruega: “En Miquel Àngel l’ha acabat diverses vegades, mentre en Marçal està lluitant per aconseguir-ho per primera vegada després de dos intents anteriors. Aquest ha de ser l’objectiu perquè competir contra els noruecs és impossible. Sí que ha acabat la cursa curta, d’uns 500 km, cosa que li va permetre, més endavant, participar en la llarga”.

Marçal Rocias, a la Finnmarkslopet.
Marçal Rocias, a la Finnmarkslopet.

Un ‘handler’ de luxe
Tant Martínez com Rocias formen part de l’equip Kobalaq. En aquesta ocasió, només ha competit un dels dos per l’envelliment dels gossos, que feia més recomanable “ajuntar tots els que tenim i entrenar-los junts tota la tardor”. La majoria d’aquests gossos es van traslladar a Noruega al gener, on altres múixers de l’equip han disputat competicions que classifiquen per a les curses llargues. El mateix Martínez va prendre part, també com a català, en la Femundloped de 600 km, que sí que havia aconseguit acabar Rocias fa dos anys. En la Finnmarkslopet han intercanviat els objectius, convertint Martínez en un ‘handler’ de luxe. Així ho veu Laura Sacrest: “És un ‘rookie’ (debutant) com a ‘handler’ però també la persona més entesa en múixing de llarga distància de tota la península Ibèrica. És l’únic que ha acabat aquesta cursa”, recalca.

Marçal Rocias, a la Finnmarkslopet.
Marçal Rocias, amb els gossos.

Atents a la catalanitat
La Finnmarkslopet -només superada en distància per curses que es disputen a Alaska-, va donar a conèixer el llistat de participants el 23 de setembre, pocs dies abans del referèndum d’autodeterminació i just després de la concentració davant de la conselleria d’Economia. Sacrest explica que, amb aquest context polític, van haver de reaccionar amb celeritat perquè la inscripció era errònia: “Quan va sortir el llistat de participants, el 23 de setembre, vam veure constàvem com a espanyols. Tenint present que era l’època dels ‘piolins’, de seguida vam escriure a l’organització. En mitja hora ho teníem canviat i ja estàvem inscrits com a catalans”.

Marçal Rocias i estelades a la Finnmarkslopet.
Estelades a la Finnmarkslopet.

Un repte titànic
Al marge de tenir 1.200 km, la Finnmarkslopet destaca pel fet que és ‘non-stop’ (sense aturades de cronòmetre), malgrat que sí que hi ha uns descansos obligatoris que s’han de respectar. En aquests moments, Rocias està lluitant per arribar a l’equador de la cursa, després d’haver perdut ja per lesió 2 dels 14 gossos que estan permesos per tibar del trineu. La impossibilitat de substituir-los és una de les principals penalitzacions, tant física com mental, que ha d’afrontar un múixer, al marge del fred, de l’estat de la neu i del fet de no poder dormir més de tres hores al dia, aturades obligatòries al marge. “En comparació amb els noruecs, els nostres gossos no són ràpids,”, recorda Sacrest, que relata com s’alimenten els animals durant tota la setmana: “Portem 23 bosses amb menjar preparat pels gossos: pinso, sardines i hamburgueses especials. En aquest aspecte, els ‘handlers’ no el podem ajudar i és l’organització qui li facilita les bosses en cada ‘checkpoint’ (punt de control)”. Per cert que, en totes les bosses, hi ha impresa l’estelada: “Així el Marçal les detecta més de pressa cada vegada que arriba i fem una mica de país”, etziba Sacrest. Els desitgem tota la sort en aquesta fantàstica aventura.

Podeu seguir l’evolució de Marçal Rocias durant la cursa a través de diversos canals:

Web: http://marcalilaura.blogspot.com.es/
Twitter: https://twitter.com/mrocias
Facebook: https://www.facebook.com/marcal.rocias/

Instagram: https://www.instagram.com/marcal_rocias/