08.03.18
Dia de la dona

Laia Andreu: “He vist que es donen espònsors a noies molt bufones”

La flamant campiona d’Europa de raquetes de neu reflexiona sobre la seva triple condició de dona: esportista, treballadora i mare

El currículum de Laia Andreu s’ha engreixat fa cinc dies. I és que el darrer cap de setmana va proclamar-se campiona d’Europa de Raquetes de Neu en el campionat d’Europa de la nova federació internacional (ISSF) impulsada des de Catalunya per la FEEC. L’osonenca, atleta de la UE Vic, va sumar el seu vuitè títol. El potencial femení en l’esport és cada vegada més evident. Per això, Andreu no renuncia a fer lluir el talent de les dones en l’esport sense renunciar a la seva feina com a professora i a fer-se càrrec de la seva filla de dos anys.

Vas ser mare fa dos anys. Què va suposar esportivament aquesta aturada en la teva carrera com a atleta?
No m’ho pensava això de tornar a l’alta competició. No deixa de ser una aturada llarga i la recuperació és complicada. Al final, va ser una sorpresa. Però quan tornes hi ha més sacrifici i costa més perquè és complicat compaginar feina i disfrutar de la infància de la teva filla. I organitzar-te! Sobretot això.

Reparteixes la cura de la teva filla amb la teva parella?
Sí, tinc molta sort. Però el meu home també fa molt esport. Quan tenim una competició, ens organitzem per torns. És un puzle. Jo no hi renuncio, al revés, ell ho fa més que jo. I li agraeixo perquè no sempre trobes una parella que t’entengui tant. Moltes vegades m’agradaria entrenar més, però no ho puc fer perquè ho fas a hores que no toca, descanses menys… Si vols, es pot!

Vacances el delta i altres.

A post shared by Laia Andreu (@landreut) on

No hauria de ser així, però la maternitat és una barrera amb la qual moltes dones es troben en la seva vida laboral. La societat les penalitza quan tornen. Un estudi de IESE afirma que el 53% diu que els retalla la seva trajectòria professional. Com t’ha afectat a tu?

Per sort, en l’àmbit laboral, no m’ha afectat, però a altres companyes meves, sí. En el meu cas, sent mestra, no m’hi he trobat.

En el teu esport et trobes amb actituds masclistes?
Sí, encara me’n trobo. Sobretot en alguns països com Itàlia. Allà et donen menys premi econòmic i hi ha menys dones premiades. Per exemple, els premis arriben a 10 nois i a només 5 noies…

En el món de l’esport el masclisme es fa especialment palès: en el llenguatge, en el tracte que reben les dones esportistes, la visió del cos de la dona…
I tant! A vegades ho veig amb els espònsors, que prioritzen més que siguis una tia buenorra i amb molts likes a Instagram i a Facebook que no pas els teus resultats esportius. Jo he vist que es donen patrocinadors a noies molt bufones i a mi, que ho he demanat, no se me’n donen.

Fent autocrítica, podem dir que en el periodisme esportiu encara hi ha molt camí per recórrer amb la visibilitat de les dones, de la seva pràctica esportiva i els seus èxits. Sents que el que tu fas està prou valorat?
Crec que cada cop més estic més valorada en temes de muntanya. A Catalunya no em puc queixar, però encara queda molt camí. En altres esports, el futbol femení no el veus gaire a la tele. Tampoc el bàsquet… També passa que moltes vegades els mitjans informen dels resultats d’una cursa dient els 3 primers nois i només la primera noia. I això també dificulta la teva visibilitat per buscar patrocinadors.

“La poca visibilitat mediàtica ens fa difícil trobar patrocinadors”

A l’hora de guanyar-se la vida, les dones segueixen cobrant menys que els homes per la mateixa feina. Les estadístiques diuen que una dona ha de treballar 15 mesos per guanyar el mateix que un home en 12. Hi ha esportistes que guanyen mundials, europeus, medalles… i també cobren menys que els homes. Fins i tot tenint millors títols esportius! És una utopia aconseguir la igualtat salarial?
Francament, sí. Però hem d’estar per lluitar i per aconseguir-ho. Igual que en el tema dels premis, ens hem de queixar i ser-hi. Si ens fem sentir, potser ho aconseguirem. Jo m’he queixat, ho he reivindicat… el que passa és que troben excuses i diuen, per exemple, que hi ha menys noies competint i és mentida perquè cada vegada n’hi ha més. Si et donen menys premi, al final ho deixes perquè costa molt sacrifici.

Fas vaga avui?
No en faré perquè sóc mestra i m’haig d’ocupar dels nanos, però entenc les dones que en facin. Crec que ens hem de posar més valentes, ens queda molt camí. Tot i que ara sembla que estiguem bastant bé amb la igualtat, només hem aconseguit algunes coses. Ens queda molt a fer, les nostres filles i fills són el futur i els hem d’educar de la forma més intel·ligent: com a iguals.

“Les nostres filles i fills són el futur i els hem d’educar de la forma més intel·ligent: com a iguals”
Previous
Next