06.03.18
Política Esportiva

Reivindicar els drets humans no és una provocació

L’FA anglesa hauria d’entendre que el llaç groc de Guardiola és un símbol en defensa de les llibertats, com ho són les roselles que recorden les víctimes de la guerra

Pep Guardiola demà podrà lluir amb total normalitat el llaç groc durant el partit de la Champions League entre el Manchester City i el Basilea. El Codi Disciplinari de la UEFA indica que només són sancionables els missatges que són “provocatius”, arran d’un canvi normatiu que va tenir el seu origen, precisament, en l’acceptació de l’estelada com a símbol respectuós i intrínsec a la identitat catalana. Per contra, la federació anglesa de futbol (FA) no té gens clars conceptes com “llibertat d’expressió” o “defensa dels drets humans”. El seu cap executiu, Martin Glenn, encara menys.

L’FA ha sancionat l’entrenador català per, simplement, “portar un missatge polític”, tot vinculant el llaç groc a la reivindicació nacional catalana i no a la seva vertadera naturalesa: el clam contra la injustícia. Sembla que la federació més antiga del món hagi acabat comprant la versió més partidista de l’espanyolisme intransigent. Glenn encara ha anat més enllà i ha comparat el símbol de llibertat amb un de suport a estat islàmic, una esvàstica o l’estrella de David. Aquest últim exemple l’ha obligat a disculpar-se davant de la comunitat jueva britànica. També ho hauria de fer davant de tots els catalans.

Kun Aguero, amb la rosella a la samarreta.

Glenn assegura que les roselles vermelles, que tots els jugadors i entrenadors de les competicions britàniques solen portar al voltant de cada 11 de novembre, no tenen cap significat polític, malgrat que la FIFA les va voler prohibir en els partits de seleccions. Però, on és el límit? Què és polític i què no ho és? Tan diferent és honorar els soldats caiguts durant la Primera Guerra Mundial de quatre activistes i polítics que segueixen en presó preventiva per una acusació de difícil sosteniment legal? La rosella i el llaç apel·len a la consciència i sensibilitat de cadascú, i els esportistes haurien de poder expressar-se com la resta de la societat en qualsevol context. També el laboral. Tal com ja ha entès la UEFA, l’única condició ha de ser el respecte als altres.

Sembla que a partir d’ara, Guardiola no mostrarà tan clarament el llaç groc durant els partits de lliga. Tot i això, l’anhel de llibertat per a Jordi Sànchez, Jordi Cuixart, Oriol Junqueras i Quim Forn ja està més internacionalitzat que mai. L’FA, amb el seu posicionament contradictori, ha alimentat la viralització de la qüestió a través de la premsa britànica, que fins fa poc no havia fet gaire cas a la reivindicació del tècnic català.