Aquest pròxim dissabte se celebra una efemèride destacada: el 17 de febrer farà 10 anys que Kosovo va proclamar la seva independència de forma unilateral. La data arriba curiosament aquesta setmana quan ha transcendit que Espanya posa bastons a les rodes al país balcànic, ja que encara no tramita els visats perquè els seus atletes participin en els Jocs Mediterranis que s’han de celebrar a Tarragona del 22 de juny a l’1 de juliol.
A ningú no se li escapa que a Espanya li provoca mal de ventre deixar participar a uns jocs esportius internacionals com a país a un territori que va proclamar la seva independència de forma unilateral. Això li recorda, inexorablement, el cas català, que és cada dia a la seva sopa. I no se la vol menjar de cap de les maneres. Ja sabem com les gasta el règim monàrquic espanyol, així que fem bé de no perdre de vista que la casuística de Kosovo marca la duresa per la qual han de passar molts països fins a completar el seu reconeixement internacional a tots els nivells, i l’esportiu és un dels més visibles.
Dins el menú amb el qual el govern de Mariano i Soraya han de seure a taula, trobem un segon plat: “Kosovo és el país més nou d’Europa i és una terra fascinant al cor dels Balcans”. És la frase de la web oficial dels Jocs del Mediterrani on s’explica (tarragona2018.cat) al món les característiques i curiositats de la petita república balcànica com un dels 26 països que participaran. L’esport català reconeix Kosovo com a país esportiu. Fins i tot també el mateix Comitè Olímpic Espanyol. I és que segons la carta olímpica, Kosovo és membre de ple dret del Comitè Internacional Olímpic, que estableix que la normativa esportiva està per sobre de la dels estats. De fet, per admetre un comitè olímpic nacional, la carta olímpica només parla de “reconeixement internacional”. Quants en fan falta? No ho especifica, però en el cas d’aquest país hi ha actualment 112 estats membres de Nacions Unides que el reconeixen. Les postres: justament aquest organisme, l’ONU, va dictar una resolució el 2014 per la qual s’estableix l’autonomia de l’esport per sobre de la política. Espanya la va signar.
Cal destacar també que els esportistes kosovars ja van poder participar en els Jocs Olímpics de Rio de Janeiro de 2016, o als Jocs de Bakú i al Festival Olímpic de Tiblisi el 2015 (competicions de països que no l’havien reconegut). La legalitat se li ennuegarà a l’estat espanyol quan els atletes de Kosovo tinguin els seus visats i desfilin amb la seva bandera el pròxim 22 de juny en la inauguració dels Jocs. O això, o faran un altra vegada un lamentable ridícul internacional. Poseu-vos el pitet, que s’ho menjaran amb patates.