Només tres catalans integraran la delegació espanyola en els Jocs Olímpics d’hivern d’aquest divendres i un d’ells, Quim Salarich, no ha obtingut l’accés fins aquest mateix dimecres. La xifra és especialment baixa en comparació amb els vuit esportistes que van competir a Vancouver 2010 i els set que ho van fer a Sotxi 2014. La reducció és general a tot l’equip estatal: fa vuit anys tenia 18 integrants; en fa quatre, 20; i ara només 13. L’explicació és una política molt més restrictiva de convocatòria per part del Comitè Olímpic Espanyol (COE), sobretot en les modalitats de neu, arran dels nous criteris de la directiva entrant a la federació espanyola d’esports d’hivern (RFEDI). S’aposta més per la qualitat que per la quantitat, encara que això pugui deixar a certs competidors sense un premi a la seva trajectòria anant a Pyeongchang (Corea). El que sí que és innegable és que, amb un Comitè Olímpic de Catalunya (COC) reconegut per l’internacional (CIO), la participació catalana seria més alta: per la il·lusió de debutar en uns Jocs, perquè hi hauria menys competència per les mateixes places i perquè el nostre país té molta més tradició de disciplines d’hivern.
Una participació potent
Els escollits per participar amb la delegació espanyola són Queralt Castellet (surf de neu, Halfpipe), Ander Mirambell (tobogan) i Quim Salarich (esquí alpí, eslàlom). La primera és una de les principals opcions de medalla del COE, orfe de podis des del 1992. La sabadellenca, en la seva quarta participació olímpica, es mereix com ningú trobar l’èxit en aquests Jocs Olímpics, per les circumstàncies personals que ha hagut de superar en els últims anys i per la mala sort acumulada en les dues finals olímpiques disputades fins ara, en forma de lesió o caiguda. Pel que fa a Mirambell, ambiciona quedar entre el 15 primers en la que serà la seva tercera oportunitat, després d’haver estat 24è a Vancouver. Precisament el “Top-15 o Top-20” també serà l’objectiu de Salarich en eslàlom, que arribarà a Pyeongchang amb l’avantatge de no tenir pressió però amb la dificultat de no haver pogut completar una preparació específica i haver gastat moltes energies en assolir la classificació.
El cas de Salarich
Salarich ha estat a punt de no classificar-se perquè la delegació espanyola només té assegurada una plaça en esquí alpí masculí, que havia aconseguit per escàs marge Juan del Campo, un basc format durant anys amb l’equip català de tecnificació. L’esquiador de Malla, finalment, s’ha beneficiat de renúncies successives d’altres països, i això ha permès al COE comptar amb dos competidors. Qui no serà a Corea són Núria Pau i Júlia Bargalló, que hauran de veure els Jocs des de casa malgrat haver acomplert amb els criteris de classificació marcats per la federació internacional (FIS). Les exigències de la RFEDI en tenen la culpa. En cas d’estar sota el paraigua del Comitè Olímpic de Catalunya, en canvi, segurament sí que haurien anat a Pyeongchang. Hi i ha molt pocs països que han renunciat a una plaça com ha fet l’equip espanyol. Gairebé tots la tenen assegurada tant en nois com en noies, inclosos països com Grècia, Irlanda o Mònaco.
Un desempat agònic
Una circumstància molt similar a la que li podria haver costat la participació a Quim Salarich és la que ha evitat la presència del patinador artístic Adrià Díaz a Corea. Fent parella amb Olivia Smart, d’origen britànic, el català va quedar fora per menys d’un punt respecte a Sara Hurtado i Kirill Jalyavin, finalment representants d’Espanya, malgrat haver-los derrotat en l’últim campionat estatal. Una competició a Zagreb (Croàcia) va marcar la diferència. Es dona la circumstància que Díaz i Smart, en ser 18ns en el mundial d’Hèlsinki, havien estat els que li havien donat la plaça al COE en la competició per parelles. No és cap secret deduir que, amb una Catalunya independent, tots quatre esportistes haurien tingut moltes més possibilitats de ser divendres en la cerimònia inaugural dels Jocs d’hivern.
Vocació pels esports d’hivern
Al contrari que l’esport espanyol, on les disciplines de neu (RFEDI) i de gel (RFEDH) es gestionen a través d’entitats separades, Catalunya engloba tots els esports d’hivern en una sola federació (FCEH). Això li permet tenir una visió molt més global de les necessitats logístiques, esportives i tècniques que es necessiten per enfocar una participació en uns Jocs com els de Pyeongchang, fins al punt que hi hagi plantejada una candidatura olímpica al nostre país amb vista el 2030.
Fotos: FCEH.