10.12.17

Catalunya culmina un mundial de tamborí indoor extraordinari amb el bronze en el torneig femení contra Anglaterra (13-8)

L‘equip masculí obté la setena plaça en batre també els anglesos (13-7) en un pavelló Isaac Gálvez de Vilanova abocat amb les seleccions catalanes

S’ha fet justícia. Per segona vegada en dues edicions disputades, la selecció catalana femenina de tamborí ha pujat al podi d’un mundial indoor, i ho ha fet amb una nova exhibició de joc contra Anglaterra. El resultat final, 13-8, no reflecteix la superioritat real de les noies de Marc Juàrez, que ja tenien sentenciada la final de consolació amb el 12-2 provisional. La pressió de jugar a casa, al pavelló Isaac Gálvez de Vilanova i la Geltrú, és un dels arguments que poden explicar la revifada final de les angleses, que han provocat certs moments d’angoixa sobre la pista, a la banqueta i a la graderia. Tanmateix, l’explosió d’alegria definitiva ha estat incomparable a la del mundial de fa quatre anys, disputat a la província italiana de Màntua. Perquè les jugadores han tingut l’oportunitat de celebrar la medalla de bronze amb els seus i perquè saben que, amb una mica més de sort, haurien pogut aspirar a algun dels altres dos metalls, ateses les dificultats que han estat capaces de posar a les dues superpotències d’aquest esport: França (12-13) i Itàlia (10-13).

Determinació absoluta
Els seleccionadors catalans, Marc Juàrez i Xavi Ibáñez, han alineat d’entrada la tripleta formada per Gemma Fibla i Anna Sugrañes a les ales i Andrea Pitarch al centre, que ha començat a rendir com una piconadora. En un moment han situat el 3-0 al marcador, que ben aviat han convertit en el 6-1, amb la incorporació d’Aida Domínguez en el lloc de Sugrañes. La superioritat era tal que la banqueta, amb bon criteri, ha volgut donar minuts a la resta de jugadores, de manera que Patricia Maria Segura i Neus Serra, amb Domínguez de central, han estat les encarregades de portar Catalunya fins al 12-2 al marcador.

Patir per assaborir-ho més
Només quedava un joc perquè la selecció catalana s’assegurés el bronze però aquest s’ha resistit enormement. Les angleses han guanyat sis jocs consecutius i han donat emoció a un duel que estava vist per a sentència. Tot i això, la tretzena anotació ha estat per emmarcar. Catalunya l’ha guanyat en blanc i amb Neus Serra, de capitana, sobre la pista, tot donant-li el millor homenatge possible en la seva retirada del tamborí internacional. Per diferents circumstàncies, no havia pogut participar ni de la tercera plaça en el mundial de Màntua ni de la quarta en l’europeu de Montpeller. Per fi ha pogut veure recompensada la seva dilatada trajectòria amb tots els honors. No és l’única jugadora que s’ha emocionat. Totes ho han fet. Incloses les més joves -com la Mariona Tripiana i la Laia Vendrell, que saben que aquest tot just és el primer pas cap a la glòria absoluta en posteriors competicions.

Els nois, setens
Com no podia ser d’una altra manera, el pavelló Isaac Gálvez ha xalat de valent amb la fita de la selecció femenina, i uns minuts abans també ho ha pogut fer amb la setena plaça de l’equip masculí, que també ha batut Anglaterra (13-7). La classificació final del conjunt de José David Martínez s’ha quedat molt lluny de les expectatives generades, però la seva participació en el mundial de casa s’ha acabat amb un relatiu bon sabor de boca, també, per la comunió amb el públic. L’última jornada s’ha tancat amb dues victòries de les seleccions catalanes i això, indubtablement, no fa més que disparar la popularitat del tamborí al nostre país, així com la voluntat general de seguir gaudint de les participacions internacionals de les seleccions catalanes. Si escoltar Els Segadors dues vegades consecutives en un recinte esportiu ja genera unes emocions indescriptibles, que les dues aventures esportives s’acabin amb èxit, les multiplica. Algun dia, no gaire llunyà, ho podrem gaudir en tots els esports. Mentrestant, l’afició de Vilanova i la Geltrú sempre en podrà ser un testimoni viu i intens.

 Fotos: Svetlana Akimova.