09.12.17

La selecció femenina lluitarà pel bronze del mundial de tamborí indoor després de tornar a incomodar una favorita, Itàlia (10-13)

Anglaterra també serà el rival de l’equip masculí, però en aquest cas per la setena plaça de la competició, ja que ha perdut contra Hongria (9-13)

França i Itàlia no només són les dues grans potències del tamborí internacional. També són les inventores d’aquesta modalitat esportiva tan tradicional, que aquests dies està celebrant el mundial de la seva versió indoor -la més global- a Vilanova i la Geltrú i Vilafranca del Penedès. La selecció catalana femenina no ha pogut derrotar-les durant el torneig, però sí que haurà demostrat que, en menys d’una dècada -la Federació Catalana de Tamborí es va crear el 2008-, ha estat capaç de posar-se gairebé a la seva alçada quant a qualitat. Si ahir les noies de Marc Juàrez es van quedar a un sol joc de batre les franceses (12-13), avui també han incomodat de valent les italianes, probablement les grans favorites, en una semifinal que no s’ha decantat fins al final (10-13). El premi de la medalla de bronze hauria d’arribar demà al migdia (12 h) contra Anglaterra. Un rival que ja va caure durant la primera fase (13-6) i que ha arribat tan amunt gràcies al fet d’haver protagonitzat la gran sorpresa del cap de setmana, la victòria contra el Brasil als quarts de final (13-8). El Catalunya-Anglaterra decisiu per pujar al podi es jugarà demà, a les dotze del migdia, al pavelló Isaac Gálvez de Vilanova.

Molta solidesa
Catalunya
s’ha guanyat el dret a optar a les medalles en el partit de quarts de final disputat aquest matí a Vilafranca del Penedès contra Alemanya. Les catalanes han desplegat un joc molt sòlid i ben aviat han acumulat 4 anotacions d’avantatge (5-1). Han aconseguit mantenir la renda amb el 7-3, en blanc, i el 8-4, que ha donat pas a un 10-4 gairebé definitiu. En el tram final ha costat tancar el marcador, però també és cert que Marc Juàrez ha començat a fer rotacions tot pensant en la semifinal contra Itàlia. En aquest matx, Andrea Pitarch no ha jugat ni un minut.

Rendir-se mai no és una opció
Tot i que la selecció catalana ha sumat el primer punt de la semifinal contra Itàlia, al contrari que en el partit contra França, gairebé sempre ha anat pel darrere en el marcador. Una situació psicològicament difícil de gestionar quan es té a la pista contrària el, probablement, millor equip del món. Quan les transalpines se n’han anat 3-6 i 4-7 semblava que les opcions eren escasses. Tot i això, amb aquest context, Catalunya ha tret el millor d’ella mateixa, tot reduint la diferència a un sol joc en múltiples ocasions: 6-7, 7-8, 9-10 i 10-11. Amb aquest últim resultat parcial, les de Juàrez han arribat a forçar un 30-30, però la no consecució del joc ha acabat dictant sentència.

La decepció del masculí
Les bones prestacions de la selecció femenina han contrastat amb la decepció de l’equip masculí que, contra tot pronòstic, ha dit adéu a les seves opcions de medalla en el partit de la primera fase que li quedava pendent contra Hongria. El matx s’ha jugat a primera hora del matí a Vilafranca, just abans del Catalunya-Alemanya femení, i es pot dir que s’ha escapat amb el 0-5 inicial, inexplicable tenint present la qualitat d’un equip i altre. A poc a poc, el conjunt de José David Martínez ha estat capaç de guanyar punts d’acord a la seva teòrica millor tècnica i capacitat tàctica. Tanmateix, la distància ja ha estat insalvable (9-13), en part per la pressió sobrevinguda. Tant amb el 7-10 com amb el 7-11, els catalans han disposat d’un 45-45 per anotar-se el joc, sense cap èxit. Tot plegat ha estat una llàstima perquè és evident que el combinat no n’ha fet prou amb dos partits per entrar en competició, i la seva primera victòria (13-4 contra San Marino) només ha servit per guanyar-se el dret d’optar a la setena plaça. El seu rival serà Anglaterra (9 h) al pavelló Isaac Gálvez de Vilanova i la Geltrú, tot configurant una matinal de duels anglocatalans que, per justícia, haurien de permetre tancar un extraordinari campionat amb un doble bon sabor de boca des d’un punt de vista esportiu.

Fotos: Svetlana Akimova.