El seleccionador, Christian Roldan, i el president de la federació catalana, Daniel Vives, destaquen la projecció que ha tingut Catalunya durant la competició
L’espectacular, emocionant i vibrant final entre el Brasil i l’Argentina (4-2) va posar el colofó perfecte al mundial femení de futbol sala de Balaguer. Un esdeveniment que ha estat magnífic per a totes les parts implicades, començant per la ciutat i el seu entorn més immediat; passant per l’associació mundial de futsal i la federació catalana (FCFS), en tant que organitzadores; i acabant amb la totalitat dels equips participants. Ja siguin els quatre conjunts sud-americans, que han ratificat la seva hegemonia dins de l’univers de l’AMF; o l’última classificada, Sud-àfrica, que ha tingut l’oportunitat de debutar en un torneig d’aquestes característiques.
Reguitzell de beneficis
És clar que per si algú ha estat important aquest torneig, ha estat per Catalunya en el seu sentit més ampli: la selecció ha obtingut un cinquè lloc que la situa al capdavant de quatre dels cinc continents del planeta; el futbol sala i l’esport femení s’han guanyat una merescuda visibilitat que ja s’hauria d’instal·lar per sempre entre les prioritats dels amants de les competicions a casa; i el país sencer ha pogut gaudir de la sensació d’escoltar Els Segadors, abans de partits oficials, en un moment políticament molt difícil. També ha disposat d’una eina més per a internacionalitzar la seva lluita, ja que totes les delegacions participants podran explicar el caràcter pacífic i constructiu de les reivindicacions catalanes quan arribin als seus respectius països. Així ho van destacar alguns dels seus representants en un reportatge publicat per seleccions.cat la setmana passada.
Sensibilitat política
“Ha estat una bona manera d’ensenyar Catalunya al món. Hi ha hagut una comunió entre les jugadores professionals que han vingut i la grada, que han quedat enganxades als moments emotius i polítics que estem vivint al país”, explica el seleccionador català, Christian Roldan, que en tots els partits ha lluït un llaç groc en solidaritat amb els presos polítics. “El millor exemple el tenim amb les jugadores brasileres, que coincideixen a destacar l’emotivitat del moment del cant dels Segadors abans de jugar contra nosaltres. La seva capitana, Rarine Betim, va dir que volia tenir un gest amb Catalunya i es va posar una de les nostres samarretes d’escalfament durant la celebració del títol”, segueix.
Expectatives superades
De la seva banda, el president de la FCFS, Daniel Vives, també posa èmfasi en fins a quin punt ha estat “emocionant poder escoltar el nostre himne al costat dels altres països”, i qualifica l’organització del mundial d’èxit rotund: “Des del principi fas les coses perquè sigui així però no hi ha dubte que hem desbordat totes les expectatives. Ni ens hauríem pogut imaginar que un centenar de persones s’haguessin de quedar al carrer tant per la inauguració com per al final, tenint present que al Poliesportiu hi caben un miler llarg de persones. Cada dia el pavelló ha estat ple i només puc dir que estic orgullós, a ulls de tot el món, del rendiment de l’equip, del personal que ha fet possible l’esdeveniment i dels voluntaris”. Per ell, ha quedat demostrat que “el futsal també es mereix el seu espai dintre dels esports majoritaris del país” però també té clar que això cal consolidar-ho dia a dia: “Ara hem de gaudir el moment. El proper repte serà al febrer amb el classificatori sub-20 d’Itàlia per al mundial de Colòmbia del novembre. Tot i això, la nostra prioritat seguirà sent donar un bon servei als clubs, que és la nostra base per créixer”.
Esportivament, fins al límit
Des d’un punt de vista esportiu, el balanç de Christian Roldan és “molt positiu” malgrat admetre que la distància amb els equips sud-americans s’ha fet més gran des del mundial de Colòmbia 2013: “Ens queda lectura que, com llavors, hem perdut contra els dos finalistes però allà vam ser més competitives, ja que Veneçuela només ens va guanyar 2-0. L’1-7 contra el Brasil als quarts de final va ser difícil d’encaixar moralment perquè ens van fer quatre gols a la segona part, quan estàvem jugant amb un estil més propi, però ens hem refet durant els dos últims partits i hem obtingut el premi oficiós de ser el primer equip no sud-americà”.
Per ell, la cinquena plaça fa justícia perquè, al marge de les sud-americanes, “som la selecció que més ha proposat amb la pilota i ha pressionat a dalt, i això ens ho ha reconegut tothom. Som valentes tot i que petites”, etziba. Això sí, també lamenta la mala sort amb les lesions, des del moment que la capitana, Susana Mallen, “es va fer mal al minut 3 del primer partit, que va acabar amb l’adrenalina del moment, però que ja no li va permetre enfrontar-se a l’Argentina tot i intentar-ho. A més, la Laia Peries ha tingut molèsties a l’esquena que han obligat a fer una feina intensa de fisioteràpia durant tota la setmana. L’Adriana Pérez, contra els Estats Units, i l’Alma Cruz, contra Itàlia, també van haver d’abandonar la pista abans de temps, i l’Elba Unzue va jugar amb gastroenteritis tota la primera fase i els quarts de final. En els dos últims partits ha pogut demostrar la seva qualitat”. En aquest sentit, se n’ha anat de Balaguer amb “la sensació que s’ha millorat partit a partit”, però també que el torneig s’ha fet llarg perquè “cada vegada ens quedaven menys jugadores”.
Cal aprofitar l’embranzida
Roldan, com Vives, està encantat del fet que el públic de Balaguer “s’hagi abocat amb el mundial i hagi omplert el pavelló sempre. Els espectadors han descobert un esport que no coneixien i els assistents al Brasil Argentina van gaudir d’un espectacle que no es pot explicar si no l’has vist”. Tanmateix, creu que Catalunya i tots els equips europeus s’han de “posar les piles” veient la superioritat dels equips sud-americans: “L’any 2019 jugarem el Campionat d’Europa però prèviament m’agradaria tenir alguna altra experiència internacional. Hem de tenir clar que el Brasil, l’Argentina, Colòmbia i el Paraguai, abans del mundial, havien disputat dues competicions prèvies. En canvi, nosaltres, no”.
Fotos: Svetlana Akimova.