Només les aturades de la portera Maria Malgrati han evitat que Catalunya pogués sentenciar abans el partit que tanca la seva participació a Balaguer
Catalunya ha acabat cinquena en el mundial de futbol sala femení de Balaguer. Ho ha fet després de demostrar una aclaparadora superioritat sobre el rival d’avui, Itàlia, que només ha sobreviscut a bona part del partit gràcies a la prodigiosa actuació de la seva portera, Maria Malgrati. Fins i tot, ella mateixa ha acabat provant sort de lluny, en un parell d’ocasions, atesa la poca freqüència amb què les seves companyes podien creuar el mig del camp. La desesperació s’ha arribat a apoderar de les locals i de la graderia davant la impossibilitat d’estrenar el marcador fins al tram final del duel. Tanmateix, Elba Unzue i Anna Herrando han pogut certificar un 2-0 que diu molt de la qualitat catalana.
Potència rere les potències
En cinc partits disputats, Catalunya només ha perdut contra els dos finalistes, el Brasil i l’Argentina, i no tan sols pot dir que ha estat la primera selecció europea del torneig, sinó també la millor deixant al marge els intractables quatre equips sud-americans. La classificació obtinguda supera la setena plaça del mundial de Colòmbia 2013 -allà no hi havia quadre pel 5è lloc, sinó que decidien els gols encaixats en els quarts de final-, on els botxins del combinat dirigit per Christian Roldan també van ser els dos finalistes: Colòmbia i Veneçuela.
La pilota, catalana des de l’inici
El domini de Catalunya s’ha posat de manifest des del primer moment. Tot i això, en el tram inicial, les ocasions han estat repartides. Laia Peries ha tingut temps de demostrar la seva sobrietat a sota els pals en un parell d’ocasions però res comparat amb la portera italiana Malgrati, que ha ofert un recital absolut. Elba Unzue, Maria Visa, Anna Herrando, Carlota Gregori… Totes elles han tingut l’1-0 a les seves botes però ha estat impossible marcar, al mateix temps que les transalpines es veien obligades a tancar-se a la seva àrea com a conseqüència del creixent domini de pilota de les locals. Gairebé ningú no es podia creure que el marcador al descans encara fos de 0-0. Avançat el període, Christian Roldan ha donat minuts a l’altra portera de l’equip, Cristina Iglesias, tenint presents les seves habilitats en la construcció de joc des del darrere.
La insistència té premi
Catalunya ha tornat a pista amb tota la determinació del món i ho ha deixat clar amb una doble ocasió, gairebé calcada, de Carlota Gregori. Elba Unzue, la mateixa Gregori i Alma Cruz han seguit exigint fins a l’extrem els reflexos de Malgrati, obstinada a retardar l’inevitable. Això sí, Cristina Iglesias també ha estat decisiva desbaratant l’única aproximació seriosa de les visitants, de Manuela Tolda. Poc després, ha tornat a deixar el lloc a Laia Peries. Tal com va passar ahir contra els Estats Units, la mala sort amb les lesions s’ha acarnissat amb la selecció catalana, que ha perdut el concurs d’Alma Cruz. Des de l’inici del partit no podia comptar amb jugadores com la capitana, Susana Mallen, o Adriana Pérez. No obstant això, la resta de la selecció ho ha seguit donant tot, fins que Unzue ha estat capaç de trobar la xarxa després d’una gran assistència per l’esquerra. Gregori hauria pogut aconseguir la sentència amb una rematada al pal però ha estat Anna Hernando, en l’últim sospir, qui ha certificat el curt però merescudíssim 2-0 definitiu. El Poliesportiu de Balaguer ha tornat a ser una festa, i s’ha assegurat tenir un record encara més magnífic d’un torneig preciós. Una injecció de moral necessària i imprescindible per al futbol sala, l’esport femení i tot el país en general. Estem orgullosos i orgulloses de vosaltres.
Fotos: Svetlana Akimova.