24.11.17

Set catalans participen en la vuitena edició de l’Italian Gran Masters, que ha passat a la categoria més alta dels rànquings de dards

Aquesta serà la tercera participació internacional de la temporada per part dels jugadors amb llicència de la federació catalana (FCD)

Per segona vegada en la història de l’Italian Gran Masters de dards, que aquest dissabte i diumenge arriba a la vuitena edició, hi haurà participació catalana.  En concret, aquest cap de setmana es desplacen a Pieve di Centro, a prop de Bolonya, set esportistes: Gabriel Olivé “Gabi” i Sergio Garrido “Garry” (CD Baix Camp de Reus); Josep Arimany “Masnou” (CD Olot); Carles Arola “Matrix”, Toni Rodríguez i Núria Plaza (Piritoño CD de Malgrat de Mar); i Toni Gragera (CD Acció Senegal de Barcelona). Serà la tercera cita internacional de la temporada per als jugadors amb llicència de la federació catalana (FCD), tenint present que, tot coincidint amb el Winmau World Masters, també van jugar el British Classic i el British Open. La competició és puntuable per al rànquing WDF i el BDO Western Europe, on els guanyadors masculí i femení es classificaran per al Masters de l’any que ve.

Màxima categoria
A Anglaterra, els participants optaven al màxim de punts i els homes ho tornaran a fer a Itàlia, ja que el torneig ha passat de la categoria C a la A per compensar un canvi de dates forçat per l’organització britànica de dards (BDO). D’aquesta manera, ara disposen d’un espònsor que atorga més de 10.000 euros en premis. La competició femenina també oferirà la màxima dotació pel que fa al rànquing BDO però no pel WDF, on es manté en la tercera categoria. Demà dissabte se celebra la modalitat de parelles i diumenge, la individual, cosa que és inusual, ja que sol ser al revés.

Més assequible que a Anglaterra
En els únics precedents de la temporada, els millors catalans van ser Carles Arola i Daniel Carrasco (129ns) i Núria Plaza (33a), al British Classic 2017; i Antonio Muñoz-Ramos, Josep Arimany, Carles Arola i Daniel Carrasco (129ns), al British Open. Com que a Anglaterra hi havia més de 1.000 participants i a Itàlia difícilment s’arribarà a una quarta part, un bon objectiu seria alguna 17a plaça, que significaria un bon botí en punts i premis.