22.11.17

Representants dels països que disputen el mundial de Balaguer lloen el caràcter pacífic de les reivindicacions catalanes

Les delegacions brasilera i argentina simpatitzen amb la causa de Catalunya i el president de l’AMF veu legítim el “dret del poble a escollir”

La inauguració del mundial de futbol sala femení, que s’està disputant aquests dies a Balaguer, va tenir un caràcter excepcional. Per la il·lusió de l’afició local de poder veure competir oficialment la selecció que li és pròpia -cosa, malauradament, gens habitual- i, òbviament, pel context polític en el qual està immensa Catalunya. El cant dels Segadors es va entonar amb fervor entre el públic amfitrió i, tot d’una, les graderies del Poliesportiu noguerenc es van posar a reclamar la llibertat dels presos polítics amb crits concrets i cartells específics. Una acció que es va repetir quan l’alcalde de la localitat, Jordi Ignasi Vidal, en va fer menció durant el seu discurs, i que va venir acompanyada per la presència de dues grans pancartes -en anglès i francès- que donaven la benvinguda a la República Catalana. També surten de la norma d’altres mundials els crits d’independència que es van poder sentir espontàniament durant els dos primers partits de la selecció catalana, contra França i l’Argentina. Des de seleccions.cat hem volgut conèixer l’opinió de diverses de les delegacions vingudes i, en major o menor mesura, totes destaquen la bellesa de l’acte i el caràcter pacífic de les reivindicacions.

El president de l’AMF, pel dret a decidir
“La de la inauguració va ser una nit vibrant, amb molta emoció per part del públic i que es va viure amb molta efervescència. Esportivament, aquest és un esdeveniment que marcarà un nou rumb”, opina Rolando Alarcón Ríos, president del màxim organisme internacional, l’Associació Mundial de Futsal (AMF), que espera que el mundial “tant de bo consolidi encara amb més força” la modalitat de futbol sala que encapçala “a Catalunya”. No nega que els fets dels últims mesos al país van suposar alguns “moments de dubtes”, però estava convençut que tot sortiria bé: “Sempre he confiat en la Federació Catalana de Futbol Sala (FCFS). Hem tirat el mundial endavant contra vent i marea”, explica, a la vegada que contradiu el mite que no s’ha de barrejar esport i política: “Encara que no es vulgui, totes dues coses estan relacionades, i més en un esport amateur com el nostre que depèn d’acords amb ajuntaments, diputacions, governs com la Generalitat…”. Té clar que la presència de Catalunya en la seva organització està plenament consolidada i creu que tots els membres la veuen amb afecte: “Simplement, s’ha reivindicat el dret del poble a escollir”.

Les simpaties del Brasil
“Jo m’encarrego d’acompanyar les delegacions i algunes m’han preguntat per la situació. Els he dit que nosaltres només reivindiquem poder votar i ho han acceptat”. Són paraules d’Agustí Cabasés, directiu de la FCFS, que també destaca que “el Brasil és qui més ha preguntat sobre el tema”. El Director General de la confederació brasilera (CFSB), Antenor Telles, qualifica la inauguració de “molt emocionant, dinàmica i bonica” i fa extensives les seves felicitacions a la federació catalana, a l’afició de Balaguer i a la població catalana: “Es veu que hi ha un patriotisme i s’ha de recalcar que va ser una manifestació molt pacífica. Com a mínim l’han vist a 11 països diferents: tots els que participem aquí. Des del Brasil ens han arribat molts missatges de suport a l’organització”.

Tellis admet que en algun moment van dubtar si podrien venir a Catalunya però també destaca que l’organització de seguida els va deixar “molt tranquils”. La delegació brasilera ara ha pogut comprovar en primera persona l’esperit constructiu de la causa catalana, que també ha captivat el seu seleccionador, Anderson Valério: “Ens hem trobat un poble amable que ens ha acollit molt bé, al pavelló, a l’hotel i a tot Catalunya. Sí que abans de venir estàvem una mica preocupats pel que havíem vist per televisió, però només ens hem trobat un poble manifestant-se sense generar cap conflicte. Tot poble té dret a la seva llibertat i a expressar-se lliurement. Sempre que es faci amb esperit de pau és bo. Catalunya té el suport del Brasil i de tota la confederació brasilera”, etziba. Es dona la circumstància que la canarinha serà el rival de Catalunya demà (21 h) en els quarts de final de la competició.

Pedro Bonnettini, un “patriota” més
Una de les delegacions que menys es van sorprendre pel caire reivindicatiu de la inauguració del mundial va ser l’argentina. El president de la Confederació Argentina de Futbol de Saló (CAFS), Pedro Bonnettini, va ser un dels artífexs del reconeixement internacional de Catalunya quan era Secretari General de l’AMF: “L’adhesió de la FCFS es va aprovar per 38 vots a favor de 52 possibles. La resta van ser abstencions. Vam treballar aquesta qüestió amb l’aleshores director general de Projecció Exterior de l’Esport de la Generalitat, Ignasi Doñate, i això em va permetre estudiar molt la història i la cultura de Catalunya”.

A Bonnettini, l’actitud del públic durant la inauguració li va semblar “molt bé i emocionant, perquè no era res més que l’expressió d’un poble reivindicant la seva identitat”. Es mostra expectant amb les eleccions del 21 de desembre i afirma sentir-se molt vinculat a la causa catalana: “Jo em sento un català militant i a l’oficina de la Confederació hi tinc una bandera separatista”. Això sí, vol matisar que es tracta d’una “qüestió estrictament personal”. Sobre l’opinió que es té de l’afer a l’Argentina, està convençut que “la incursió violenta i excessiva del govern espanyol l’1 d’octubre ha obert molt la visió a favor”. Tot i això, alerta que el missatge que arriba és incomplet: “S’han de consultar els mitjans catalans perquè els espanyols només mostren Rajoy. Per altra banda, Europa tampoc no ajuda gaire”.

Informació parcial
La qüestió catalana ha fet la volta al món però no tothom coneix tots els detalls. Per exemple Antonio Cifuentes, president de la federació australiana (FAF), ha descobert a Balaguer que “hi ha polítics catalans arrestats”. Nascut a Madrid però resident a Austràlia des dels dos anys, Cifuentes descriu la cerimònia inaugural com a “una mica més emocionant” del que és habitual. Tot i això, creu que, com a institució, no es poden posicionar: “No entenem el tema en la seva totalitat ni les qüestions històriques”. En la seva opinió, és possible que molts dels espectadors australians, “veient-ho a casa, no ho entenguessin”.

Per la seva banda, el president de la federació suïssa (FSFS), Marco Militano, no té cap problema a reconèixer que li falten detalls per analitzar el conflicte entre Catalunya i Espanya, malgrat que té el seu parer: “No coneixem tots els problemes que hi ha. Sabem que Catalunya ja té la seva autonomia i que hi ha una meitat del país que no vol la separació”. Sí que ha copsat que a Balaguer i al seu entorn “hi ha molts independentistes” perquè així ho indiquen “les banderes dels balcons”, i defineix l’ambient de la cerimònia inaugural com a “molt bonic”. Tot i això, és dels que opina que “no veig el lligam entre els missatges polítics i l’esport”.

Els nord-americans, gratament sorpresos
L’ambaixador de la federació nord-americana (NAFF) -i president fins al 2015-, Luciano Fernandez, explica que les notícies que arribaven als Estats Units sobre Catalunya van estar a punt de tenir conseqüències esportives: “Vam arribar a suspendre els passatges d’avió i els vam reobrir quan vam rebre garanties per part de l’organització”. Una vegada aquí, Fernandez no podria estar més encantat de la idoneïtat de Balaguer com a seu: “L’organització és molt bona i hem de felicitar l’AMF per haver portat el mundial femení fins a aquest lloc. L’amabilitat de la gent és tremenda, fins al punt que m’havia deixat uns mitjons i, en saber-ho, una senyora me n’ha regalat uns. La cultura és totalment diferent i m’ha sorprès la ciutat per la seva netedat en comparació a la d’altres llocs”. Pel que fa a la inauguració, s’afegeix a les opinions que la van veure “molt bonica” i també posa en relleu el caràcter pacífic de les reivindicacions: “Al Brasil, durant les manifestacions es cometen brutalitats. Res a veure amb el que vam viure aquí”.

Finalment, Manuel Sánchez Aguirre, màxim responsable de la federació colombiana (Fecofutsalón), pentacampiona del món en diverses categories i màxima favorita a aixecar el títol aquest diumenge, destaca que “com a estrangers no podem prendre partit” perquè no els correspon fer-ho, però sí que té clar que malgrat que, “de lluny”, la voluntat catalana de ser independent “sembla estranya, ha de tenir raons de fons”. Afirma que Colòmbia “no és aliena” a les informacions que estan arribant i que la situació “es veu permanentment per televisió”. No obstant això, mai no es va plantejar no participar en el mundial de Balaguer: “Teníem confiança en aquesta organització i l’hem acompanyat sempre”, en part també pel “prestigi que té Catalunya dins del món del futbol sala”. Sigui com sigui, en tots els casos, tothom parlarà meravelles del país d’acollida d’aquest tercer mundial femení. I la consolidació de Catalunya com a país esportiu diferenciat, com sempre que n’hem tingut oportunitat, s’haurà tornat a disparar a través del seu testimoniatge.

Fotos: Svetlana Akimova.