19.11.17

L’afició de Balaguer condueix la selecció catalana femenina de futbol sala a una victòria màgica, en l’últim minut, contra França (3-2)

La inauguració del mundial destaca per l’eufòria de poder sentir Els Segadors en una competició oficial i pel clam a favor de l’alliberament dels presos polítics

El factor públic ha estat decisiu per decidir el primer partit de la selecció catalana femenina de futbol sala en el mundial de Balaguer. Tal com havia vaticinat el seleccionador català, Christian Roldan, el duel contra França ha estat enormement igualat i podria haver caigut de qualsevol de les dues bandes. Les circumstàncies esportives han portat fins al límit l’enteresa moral de Catalunya, que a 6 segons per al descans dominava 2-0 al marcador i ha vist com al final de la primera part, i a l’inici de la segona, s’esfumava tota la renda. Però algun avantatge ha de tenir jugar davant d’una afició tan passional i positiva com la de la capital de La Noguera, que ha acompanyat màgicament el llançament en l’últim minut d’Anna Herrando que ha certificat un triomf per a la història (3-2). Demà, contra l’Argentina, es pot certificar la primera plaça de grup i la classificació (20 h).

Un inici esperançador
Els primers minuts han estat de Catalunya, que ha tingut l’encert de marcar l’1-0, només començar, arran d’un llançament creuat de Carlota Planas. Adriana Pérez i Alma Cruz haurien pogut marcar el segon poc després, mentre que la portera Laia Peries pràcticament no ha hagut d’intervenir fins al minut 8. A partir d’aquí, però, França ha començat a jugar millor i es pot dir que el 2-0, de Susana Mallen, poc després d’una altra ocasió d’Adriana Pérez, ha arribat enmig d’un tram molt igualat. Planas, en dues ocasions, ha tingut el 3-0 en les seves botes però ha estat la francesa Noemi Baudim, després de dos avisos seriosos de les seves companyes, qui ha establert el 2-1.

Reacció de gran equip
El segon temps no podia començar pitjor, amb el 2-2 d’Elodie Zizzano, després d’una jugada imparable per l’esquerra d’Amélie Debras, i un llançament al pal de l’equip francès. Però tres ocasions gairebé consecutives de Cruz, Mallen i Planas han frenat en sec l’estat d’eufòria de les visitants, que tot seguit s’han tornat molt més conservadores. La resta del partit ha estat de tempteig, amb molt de control i ocasions esporàdiques a totes dues bandes –Peries s’ha erigit en una autèntica heroïna-, fins que Herrando ha provocat l’èxtasi amb una canonada on s’hi ha reflectit la força de tot un poble. Veure jugar oficialment Catalunya és una sensació única i indescriptible, que Balaguer avui ha comprovat i que difícilment podia acabar malament.

Una inauguració de somni
Abans del partit, s’ha inaugurat el mundial de Balaguer, amb una vistosa cerimònia plena d’elements catalans, com els gegants o la música de la sardana, i tres moments culminats per sobre de tots els altres. El primer ha arribat just abans de començar, quan han sonat Els Segadors per primera vegada, i la graderia els ha encadenat amb crits eixordadors a favor de la llibertat dels presos polítics. El segon, evidentment, és quan la selecció catalana ha tancat la desfilada inaugural com a amfitriona, compartint l’escenari amb altres onze països esportius. I el tercer ha arribat amb els parlaments de l’alcalde de Balaguer, Jordi Ignasi Vidal, que ha recordat l’empresonament injust de gran part del govern legítim i dels Jordis i ha tornat a arrancar la cridòria per la llibertat.

“El públic ha superat les expectatives”
El seleccionador català, Christian Roldan, que ha lluït un llaç groc en record dels presos polítics, s’ha mostrat molt feliç a la conclusió del partit tenint present que “aquesta victòria ens dona vida amb vista a l’objectiu de ser primeres de grup i evitar Colòmbia i el Brasil en els enquadraments”. En la seva opinió “s’ha patit massa però al final tot s’ha transformat en positiu”. Destaca sobretot la reacció després del 2-2, que defineix com a “clau”, perquè “és difícil controlar les emocions quan estan tant a flor de pell”, i felicita l’afició de Balaguer pel seu suport: “M’ha recordat l’ambient que es crea a Colòmbia, on el futbol sala és el primer esport. Ha superat totes les expectatives que ens hauríem pogut crear”.

Fotos: Svetlana Akimova