Entrevista a Christian Roldan, seleccionador català de futbol sala en el mundial femení que comença diumenge a Balaguer
Christian Roldan (Barcelona, 1979) tornarà a dirigir Catalunya, a partir de diumenge, en la tercera edició del mundial de futbol sala femení que es disputarà a Balaguer. Ja havia estat el seleccionador en les dues edicions anteriors, a Reus i a Colòmbia. El tècnic, resident a Premià de Mar, i estretament vinculat al Teià Futbol Cinc i al Betània Patmos, té una dilatada trajectòria com a entrenador, que inclou el pas per seleccions catalanes de diverses edats i modalitats. Fins i tot ha arribat a tenir a càrrec seu alguns jugadors de futbol 11 com ara Hernán Crespo, a partir del seu pas pel Kolkata de la Premier Futsal League de l’Índia, on també hi jugaven Ronaldinho, Giggs o Míchel Salgado. Arriba a la cita esportiva amb les idees molt clares i, malgrat que és realista sobre la dificultat dels rivals, està convençut del potencial de les seves jugadores.
Com afronta la selecció catalana el mundial de Balaguer a una setmana del seu inici?
Ara ja amb moltes ganes d’engegar. Enrere queden moltes setmanes de triar jugadores, d’entrenaments, de decisions… Ara ja tenim ganes de veure’ns vivint de ple la competició. Amb gran expectació per veure el nostre veritable nivell envers les altres seleccions.
El fet d’haver obtingut el títol en l’únic precedent a Catalunya (Reus 2008) implica algun tipus de pressió afegida?
Quan la pilota engega a rodar, el passat no juga. Només val el que fem en aquell partit en concret. Igualment, del 2008 només hi quedo jo com a únic supervivent. Per tant, no crec que afecti les jugadores. Sí que és cert que aquell títol fa que sempre se’ns tingui molt respecte per part de les altres seleccions. Aquell Mundial del 2008 i els altres escenaris internacionals viscuts m’aporten experiència per estar més preparat al ritme competitiu d’aquest tipus d’esdeveniments.
Fins a quin punt és important que la selecció acabi primera de grup?
El més important és superar la fase de grups. Aquest és el nostre primer i principal objectiu ara mateix. Som conscients, però, que quedar primeres ens fa evitar a Brasil o Colòmbia, cosa important. Però no val pensar en Brasil sense abans intentar competir i superar França i Argentina. Avui els nostres rivals són França i Argentina i em fan més respecte, per la incertesa de com competirem en el debut al Mundial, que cap altre hipotètic rival.
És un inconvenient haver de jugar els dos primers partits diumenge i dilluns i haver d’esperar a la resolució del grup en el França-Argentina de dimarts?
Com sempre, tot té una doble lectura. Jugar l’últim partit d’una fase de grups et fa poder calcular quin resultat necessites per classificar-te o quedar primeres. Pot ser positiu. També penso que jugar contra rivals als quals encara els queda una altra oportunitat per classificar-se després d’enfrontar-se a nosaltres pot fer que ho visquin tot amb menys tensió. Sigui com sigui, si fem bé els “deures” en els nostres partits, podrem veure la tercera jornada amb calma i amb tranquil·litat, i aquest ha de ser el nostre pensament.
Els dos rivals són dos equips gaire complicats de guanyar?
Sí, ho són. No és un grup fàcil. Són dos països molt grans amb bona tradició tant de futbol com de futbol sala. La quantitat de noies que hi juguen és molt superior a la nostra. Argentina és un equip molt rodat que ve a Catalunya després d’haver jugat una fase de classificació sud-americana pel Mundial, i un campionat sud-americà de seleccions, en els últims 6 mesos. Saben perfectament a allò que juguen i estan molt preparades. França està com nosaltres, menys rodada com a grup però amb la fortalesa d’haver pogut escollir bones jugadores: fortes i tàcticament molt preparades. Tots dos equips tenen entrenadors als quals conec i sé que buscaran el bon joc i la capacitat de ser molt competitives. El nostre veritable campionat és en aquesta fase de grups!
Com ha estat la rebuda de l’afició de Balaguer fins ara?
Estem entrenant a diverses poblacions i en totes ens estan tractant de meravella. Teià, Calaf, Alcarràs i Balaguer han estat els punts principals de preparació per a aquest mundial i ens han facilitat moltíssim la feina. Part del nostre èxit serà per aquests suports institucionals i humans. Ara segur que trobarem una gran acollida a Balaguer, una ciutat que està posant molt d’esforç i treball en fer un campionat a l’alçada d’un compromís internacional tan important.
El fet de jugar davant del públic propi pot ser decisiu?
Afavoreix jugar a casa el fet que, en anteriors campionats, com la Copa Pacífic d’Austràlia o el mundial de Colòmbia, la llunyania de la família es feia dura a mesura que avançaven els dies. Poder veure’ls i parlar-hi ha de ser un factor positiu per regular les nostres tensions i emocions. No és un factor decisiu però hem d’aprofitar-ho per fer-nos més fortes.
Esperes més suport de l’habitual per l’actual situació política del país?
Espero poder estar a l’altura del país que representem. Poder competir de ple dret amb altres estats del món del nivell dels Estats Units, França, Itàlia o Brasil és una oportunitat única en aquest moment per demostrar quin tipus de país som. Som conscients de la responsabilitat que tenim en la nostra petita mesura d’esport femení. Per poc que sigui, volem sumar en aquest marc que estem vivint.
Com definiries tècnicament i tàcticament la convocatòria definitiva de jugadores que has escollit?
Tenim un grup experimentat, amb més trajectòria que en altres ocasions. Espero que així sapiguem competir en situacions límit d’una manera més eficaç. A banda d’això, els entrenadors mai acabem d’estar satisfets amb l’assimilació tàctica de l’equip: són jugadores que mai han competit juntes i que moltes d’elles es posen a les meves ordres per primera vegada. M’agradaria haver tingut opcions prèvies al mundial de competir internacionalment com sí que ho fan a Sud-amèrica. Ara per ara, ens porten avantatge quant al professionalisme del futbol sala femení.
A més, el mundial arriba en un moment molt poc avançat de la temporada de clubs…
Sí, la manca d’oportunitats de preparar l’equip davant de rivals a escala internacional se suma ara al moment d’inici de temporada, quan el treball dels clubs està encara molt lluny de donar a les jugadores el millor estat de forma. Tot plegat fa que qualsevol èxit que arribi en aquest campionat s’hagi de valorar de forma molt important.
Com afronten les jugadores el repte de jugar partits televisats?
Il·lusió i felicitat per veure que el nostre esport troba ressò i suport mediàtic. És una oportunitat de ser ambaixadores del nostre esport i és molt important per a nosaltres. Segur que després afegirà nervis pel fet que per a algunes sigui el primer cop que juguen davant les càmeres, amb entrevistes i tot el ressò que això comportarà.
Com t’agradaria que fos recordada la participació de la selecció catalana en el mundial de Balaguer?
El meu desig és que demostrem que el nostre petit esport d’un petit país està a l’altura de les millors potències mundials. Que puguem competir amb dignitat i representem Catalunya amb els valors que ens representen.
Fotos: Svetlana Akimova