Entrevista a Lluís Montfort, representant català en la competició masculina de la Copa del Món Qubica-AMF de Bowling
“Abans de caminar ja tirava boles”, afirma Lluís Montfort (Barcelona, 1977), que del 4 al 12 de novembre representarà la Federació Catalana de Bitlles i Bowling (FCBB) en la Copa del Món individual d’Hermosillo (Mèxic). La seva precocitat el va portar a començar a competir amb només “13 o 14 anys”, fins que als 23 es va retirar per primera vegada d’un total de quatre. El motiu és evident: “Excepte als Estats Units, Escandinàvia o algun país asiàtic, no hi ha més remei que tenir alguna feina al marge”. Discjòquei a establiments de tant renom com Up&Down, Pacha, Sutton, Bikini o Atlàntida, compaginar la carrera laboral i esportiva mai no li ha estat fàcil, però això no és obstacle perquè sempre acabi tornant. Ara afrontarà la competició amb la màxima ambició possible: “M’agradaria aconseguir el millor resultat de Catalunya en la seva història”, afirma, cosa que implica superar la 19a plaça de Marcial Ovide el 2010.
Aquesta temporada has tornat a l’activitat després d’un temps d’aturada. Ens ho podries explicar?
Aquesta és la quarta vegada que torno a competir. La primera retirada va durar tres anys i mig, durant els quals ni tan sols vaig trepitjar una bolera. Però un dia vaig anar a visitar un amic, hi havia un torneig internacional i m’hi vaig inscriure a última hora. Ara feia dos anys que no jugava i tot ve d’un correu que vaig rebre de la federació, on s’anunciava que el Campionat de Catalunya Qubica era classificatori per a la Copa del Món. Com que em van operar a l’estiu i no vaig poder anar ni a la platja ni a la piscina, vaig pensar que perquè no intentar-ho per anar a un lloc càlid i recuperar el temps perdut!
És a dir, que la del 13 al 17 de setembre va ser la primera competició en dos anys… Realment t’esperaves aconseguir l’objectiu?
Si no hagués guanyat, no m’hauria sorprès, però també sabia que tinc la capacitat suficient per ser competitiu. El gran problema era la manca de ritme de competició i a Hermosillo la puc acusar, perquè em trobaré rivals que competeixen cada setmana. Intentaré compensar-ho amb experiència.
Amb quines esperances afrontaràs la Copa del Món Qubica-AMF?
Tal com està la situació política, intentaré acabar per davant del representant espanyol segur! És clar que també tinc molt clar que és molt bo: ha estat campió d’Europa un parell de vegades. Dels 100 i escaig participants que serem, m’agradaria passar el tall dels 24 primers i superar el millor resultat de Catalunya en la història de la competició. Si quedo el 30è, tornaria emprenyat.
Si aconsegueixes els objectius, et plantejaràs seguir més temps en actiu?
De moment estic content però a veure quant dura. Aquest és un esport que requereix molt de sacrifici i hores, perquè es basa en la tècnica i en la repetició. Si, a més, hi has de posar diners i començar a fer viatges, t’acabes avorrint.
Quines experiències tens en Copes del Món individuals com aquesta?
Com a representant de la FCBB no l’he fet mai. Sí que he representat Catalunya en l’europeu i la Copa del Mediterrani, on tinc el balanç de dues medalles d’or. Quan havia participat en la Copa del Món ho havia fet com a Espanya i la millor classificació va ser la primera vegada: l’any 1996, vaig ser 6è al final després d’haver estat 2n l’últim dia.
Trobes a faltar que Catalunya pugui participar també en competicions per seleccions?
Per descomptat. És una llàstima perquè el Bowling és un esport on hi ha molts països sense estat com ara Gibraltar. En aquest cas, en canvi, Espanya no diu ni mu. Tobem a faltar jugar amb la selecció catalana perquè ens sentim catalans i no crec que això sigui cap delicte.
Si Catalunya, amb la independència, es tornés a garantir l’accés a totes les competicions, tindries una motivació més per seguir?
Jo segur que competiria per Catalunya. I, en cas d’independència, li plantejaria a la federació la possibilitat de poder aportar la meva experiència als jugadors que comencen. Tot i això, amb la situació actual, no hi ha diners ni la manera de fer res.
Malgrat el veto espanyol en europeus i mundials, Catalunya ha seguit participant en algunes competicions Open. Aquest any ho ha fet a França i a Suïssa. Serà fàcil tornar a agafar el toc competitiu quan es recuperi el reconeixement internacional complet?
Només amb una mica d’ajuda podríem ser competitius, ja que el Bowling no és ni el futbol, ni el bàsquet ni l’handbol. Sí que caldria un cert temps perquè l’equip, avui dia, no té ni entrenador ni instal·lacions. Els entrenaments es fan en boleres comercials, que són massa fàcils i còmodes. No permeten progressar en la tècnica necessària per competir en competicions difícils. Un bon exemple del que ens passa és el golf: els campionats es fan en camps difícils, mentre que els camps pensats per a socis són per gaudir.
Per la teva feina tens horaris de nit. Com ho fas per preparar la Copa del Món?
Intento entrenar de dilluns a dimecres, que són els tres dies que no treballo a la nit. No és fàcil i m’he de buscar la vida. Sense anar més lluny, la final del Campionat de Catalunya era diumenge al matí i la vaig haver de jugar sense dormir.
Potser la part positiva és que ho tens més fàcil per adaptar-te al jet lag…
Segur que m’adapto més ràpidament que d’altres europeus… He viatjat molt pel Bowling: a Qatar, Bahrain, els Estats Units, Escandinàvia… La majoria de vegades per competicions individuals on m’havia de pagar el viatge.
Et desitgem molta sort!