El diari esportiu francès va publicar un reportatge l’1 d’octubre centrat en la vinculació històrica entre el Barça i el catalanisme
Mentre els mitjans de comunicació espanyols s’obstinen a afirmar que no s’ha de barrejar esport i política, alguns dels diaris esportius més importants d’Europa s’estan fent ressò de les conseqüències que tindrà la independència de Catalunya en el sector. Si La Gazzetta dello Sport va publicar una entrevista al Secretari General de l’Esport, Gerard Figueras, pocs dies abans del referèndum, el mateix dia 1 d’octubre tota França va poder llegir un reportatge a doble pàgina de L’Équipe on, sota el fil argumental de les repercussions per al Barça, es feia un repàs a tota la situació del país. Un dels aspectes tractats és la carta que va enviar el Comitè Olímpic de Catalunya al Comitè Internacional Olímpic (CIO) informant-lo de la seva voluntat d’adhesió en cas de victòria d’independència de Catalunya, just en el mateix paràgraf on el president del COC, Gerard Esteva, qualifica de “simple amenaça” les tesis de Javier Tebas sobre la continuïtat dels equips catalans a la lliga espanyola de futbol i posa com a exemple el cas del Mònaco a França.
L’article de L’Équipe comença contextualitzant la vinculació històrica del Barça i del catalanisme i amb una descripció prèvia a l’ambient d’abans de l’1-O, en la qual l’autor, Antoine Maumon, ja feia palès el contrast entre la quantitat d’estelades penjades als balcons amb els “milers d’agents de policia i de la Guàrdia Civil enviats per Madrid”. El tuit de Gerard Piqué invitant a “expressar-nos pacíficament” i el comunicat de condemna del Barça als fets del 20-S són vistos com una cosa natural: “El debat és tan intens que no prendre cap posició hauria estat prendre’n una”, per bé que la “llegenda” del Barça d’handbol Enric Masip, segons reflecteix el text, hauria agraït més contundència. En aquest sentit, el vicepresident Jordi Cardoner justifica no tenir previst jugar amb la samarreta de la senyera contra el Las Palmas: “Tindrem la bandera als nostres cors”.
El reportatge també inclou les declaracions dels portaveus de dos grups representatius de la massa social del Barça: Quim Molins, d’Un Crit Valent, i Albert Yarza, de la Penya Almogàvers. El primer afirma que “el més important és la independència”, preguntat per si el Barça hauria pogut exercir més pressió, mentre el segon no dubta a proclamar que “és millor viure en un país millor que disputar un clàssic”. Una de les conclusions que es poden extreure del text és que la continuïtat dels Barça-Madrid sembla preocupar més a fora que a dins de Catalunya, i que la qualitat d’una lliga catalana no tindria res a envejar, de primer moment, a la dels campionats portuguès o suís.
No podia faltar també una referència a l’Espanyol, amb una entrevista a Baptista Silanes, de perfil “independentista i sindicalista” i, segons la peça, en cap cas, “arquetipus d’aficionat” a l’equip català. Silanes lamenta que l’entitat blanc-i-blava no es posicionés en defensa de les institucions catalanes de la mateixa manera que la pràctica totalitat de clubs del país, i fins i tot denuncia que l’Espanyol “s’ha mofat” de tots aquests comunicats, en considerar-los plens de “paraules buides”. En la seva opinió, el fet que el defensa Raúl Rodríguez “fa tres anys” es pronunciés “a favor de l’autodeterminació”, va costar-li “insults per part d’una part de públic. Va marxar alguns mesos més tard”, etziba.
Aquí podeu consultar la notícia publicada a L’Équipe en format PDF:
