Tot està preparat per al reconeixement olímpic de Catalunya, només falta el teu vot
Aquesta setmana ha estat molt important. Dimecres 27 de setembre va ser una nova jornada a destacar per a l’esport català i especialment per a tothom qui, entre altres anhels, ha mantingut i ha defensat el dret de veure les nostres seleccions jugant amb normalitat en competicions oficials internacionals. Prèviament, a finals de l’any 2016 vam poder celebrar l’acord entre la UFEC, el Govern i la Plataforma Pro Seleccions, pel qual recuperàvem l’activitat del Comitè Olímpic de Catalunya. I més recentment, el 5 de setembre vam celebrar l’aprovació per unanimitat de l’Assemblea del COC, de la campanya “L’esport pel Sí”, encara vigent i que acabarà amb l’inici del referèndum. Una campanya gens ambigua, en la qual, la majoria de l’esport federat -el COC actualment està format per 59 federacions esportives i persones i entitats diverses– defensa allò que sempre ha estat evident, que la Independència és la millor i única via per posar l’esport català on li correspon. Per la visibilitat i per les implicacions que té el fet de poder participar en Europeus, Mundials i Jocs Olímpics. Evidències que l’empenta de la societat i el mal fer del govern espanyol han consolidat en el pensament de la major part de la gent de l’esport.
Doncs ara, podem celebrar un darrer esdeveniment: que el COC ha fet un pas més i el darrer possible quant a compromís amb el país i la seva societat, atesa la carta que ha enviat al Comitè Internacional Olímpic, on l’informa de l’actual situació política catalana i de la voluntat de tornar a demanar el reconeixement internacional de forma immediata, com ja es va fer l’any 1991, en el cas que el Sí a la Independència guanyi el referèndum de l’1 d’octubre.
Sense cap mena de dubte, a dos dies del referèndum de l’1 d’octubre, aquesta carta al CIO tanca una etapa de reivindicacions esportives de la Plataforma Pro Seleccions Esportives Catalanes (1998-2017). Una etapa durant la qual l’objectiu principal era conscienciar tothom dels mèrits i dels drets de l’esport català, defensant alhora l’esport i els drets i les llibertats nacionals. Una vinculació no sempre acceptada per tothom i que sovint portava als detractors a deixar anar la famosa i fàcil frase del “no barregem política i esport”. Però la realitat, farcida de fets i de proves, ha estat tossuda. Avui tenim el COC que volíem, del país que volem i amb el desitjat suport de la societat que tan clarament s’ha manifestat. Podem somniar amb els ulls oberts. Ho tenim a tocar.
Des de la Plataforma n’estem molt orgullosos. Satisfets de la feina feta, satisfets i molt agraïts als col·laboradors que han tingut la paciència de ser-hi durant tants anys; agraïts especialment a les federacions, clubs i esportistes que s’hi han compromès; agraïts a les institucions que no s’han arronsat, als dirigents que han donat la cara i a aquells que ja no hi són, començant per en Jaume Llauradó, qui va ser el primer president de l’entitat.
Ara obrirem una nova etapa de la Plataforma i seguirem donant suport a l’esport català, al procés, al referèndum, a les institucions i els seus representants. I també a la proclamació de la República catalana i al seu reconeixement internacional perquè, a la fi, el COC i les federacions esportives catalanes puguin actuar com les de qualsevol altre país lliure del món.
Enhorabona a tothom per haver arribat junts fins aquí. Ara comencem a construir la nova República. Diumenge votarem! I votant, guanyarem.