22.09.17

La independència augmentaria les possibilitats dels catalans en els mundials de ciclisme de fons en carretera

David de la Cruz i Marc Soler, aparentment, estaran sota les ordres d’altres corredors en l’edició de Bergen d’aquest diumenge

Dos catalans estan entre els nou escollits per disputar amb Espanya el mundial de fons de ciclisme en carretera d’aquest diumenge. Tot i l’absència d’un líder natural en la selecció espanyola, a causa de la lesió d’Alejandro Valverde al Tour de França, tot indica que David De la Cruz (Quick Step) i Marc Soler (Movistar) s’hauran de posar a disposició de corredors amb aparentment més galons, com ara Luis León Sánchez, Jesús Herrada o Gorka Izagirre. El circuit de Bergen (Noruega) és molt planer i no afavoreix gaire cap dels convocats per Javier Mínguez, però res fa pensar que el sabadellenc i el vilanoví puguin tenir un altre rol que el de sortir a les escapades o controlar la cursa en benefici dels corredors anteriorment esmentats. Tot i això, atesa la seva qualitat, no es pot descartar al 100% que brillin amb llum pròpia, i només cal veure els millors precedents catalans en aquesta competició. Joaquim Rodríguez va ser plata el 2013 i bronze el 2009 tot i no ser el principal cap de files, i el mateix es pot dir de la cinquena plaça de Melcior Mauri, l’any 1997, a Sant Sebastià.

Joaquim Rodríguez, amb el mallot de millor català de la Volta. Foto: Namuss Films

La quasi victòria de ‘Purito’ del 2013
De la Cruz
i Soler són corredors de gran futur i uns magnífics hereus de la generació anterior del ciclisme català, que durant dues edicions consecutives (Salzburg 2006 i Stuttgart 2007) va aconseguir tenir tres representants a la selecció espanyola: Juan Antonio Flecha, Xavier Florencio i Joaquim Rodríguez. Just en l’edició següent, a Varese 2008, va arribar l’eclosió definitiva del darrer, en ‘Purito’, que a partir d’aquí no només va pujar al podi en els mundials de Mendrisio (Suïssa) i Florència (Itàlia), sinó que també va aconseguir retirar-se del ciclisme professional amb una cinquena plaça als Jocs Olímpics de Río 2016. La trajectòria té molt de mèrit tenint present que gairebé sempre va ser una opció alternativa a caps de files més definits: Óscar Freire, Samuel Sánchez, i sobretot, Alejandro Valverde. Un corredor, aquest últim, que, d’alguna manera, va privar el vallesà de penjar-se la medalla d’or l’any 2013, quan va triomfar Rui Costa. Només que Valverde, finalment tercer, s’hagués mantingut a roda del portuguès -aleshores company d’equip al Movistar-, Rodríguez, amb gairebé total probabilitat, s’hauria proclamat campió del Món.

Peter Sagan (Bora), amb el mallot de campió del Món

La quantitat no ho és tot
Es fa difícil saber fins on podria haver arribat el ‘Purito’ Rodríguez amb una selecció íntegrament catalana, amb tots els corredors a les seves ordres i lluitant pels seus interessos. En els mundials, no tots els equips poden posar en cursa nou corredors, ja que aquest és un privilegi reservat als països més ben situats al rànquing mundial, com ara Itàlia, Espanya o França. Tot i això, les dues últimes edicions del mundial demostren que amb un líder sòlid, i uns pocs gregaris disposats a tot, la victòria és possible. Tant el 2015 com el 2016, Peter Sagan es va imposar tot i disposar només de dos companys de selecció, Michael Kolář i el seu germà Juraj, que, a més, fa un any a Doha, van propiciar que Eslovàquia fos l’únic equip on tothom va acabar la cursa. El seu va ser tot un exemple de fidelitat al cap de files i al país, que contrasta amb els freqüents conflictes d’interessos que tenen les grans estrelles que solen configurar les seleccions de més renom.

Marc Soler (Movistar), tot celebrant una victòria

Els europeus i els Jocs, els altres horitzons
La independència no només permetria que Catalunya, a través de la Federació Catalana de Ciclisme (FCC), disputés els mundials de carretera de la Unió Ciclista Internacional (UCI) -que també inclouen proves femenines, júnior i sub-23 de fons i de contrarellotge-, sinó que també obriria les portes a la participació en el Campionat d’Europa -obert als professionals des del 2016- i els Jocs Olímpics. David De la Cruz ja va ser protagonista en l’europeu del 2016 a Plumelec (França), on va ser clau per a la medalla de bronze del madrileny Dani Moreno. No hi ha cap dubte que, amb plena llibertat de moviments, el sabadellenc podria arribar molt lluny en qualsevol de les tres competicions per seleccions.