Entrevista al Secretari General de l’Esport sobre l’estudi ‘Impacte Econòmic de la Independència de Catalunya en les Federacions Esportives Catalanes’
Acabem el cicle d’entrevistes sobre l’estudi federacions amb una conversa amb Gerard Figueras, Secretari General de l’Esport. Figueras fa gairebé un any i mig que ocupa el càrrec, des d’on està liderant la posada a punt del món de l’esport que ha de culminar amb la independència del país. El Secretari General també ha tingut un paper important en la reactivació del Comitè Olímpic de Catalunya, ara fa mig any.
L’ha sorprès la xifra global de 93.004.097 euros de nous ingressos cada any per al conjunt de les federacions?
Ha estat una sorpresa positiva. Tots tenim clar que en cas d’independència el país disposarà de més recursos en tots els àmbits, però la possibilitat de poder concretar quants recursos de més hi haurà per a l’esport català i que aquests recursos siguin una xifra abundant i considerable, em va sorprendre molt positivament.
La majoria de les federacions asseguren que ja estarien capacitades per a participar en competicions internacionals i organitzar competicions estatals pròpies. Per tant, la transició a país esportiu reconegut seria més ràpida que la d’altres estats que han assolit recentment la independència?
Cert. Com a Catalunya en tota la qüestió esportiva, tot i que ara en molts casos es fa a través de les federacions espanyoles, ja hi ha una normalitat en la participació en l’àmbit europeu i internacional. No som uns desconeguts. Se’ns coneix perquè tenim capacitat esportiva. Se’ns coneix perquè tenim capacitat organitzativa. Per tant, crec que, en cas d’independència, el reconeixement en la majoria dels casos no seria dificultós.
Segons l’estudi, la recerca de patrocinis serà més fàcil, però creu que també és necessària la implementació d’una llei de mecenatge?
Sí. Crec que totes les reivindicacions que avui, en la Catalunya autònoma, tenim i plantegem al govern de l’estat, com la llei de mecenatge, un IVA esportiu o un tipus especial de cotització pels voluntaris, hauran de tenir igualment resposta amb eines d’estat pròpies. La diferència és que fins avui hem estat reclamant aquestes mesures sense sort al govern de l’estat. Ara, si som un estat, aquestes mesures ja les podrem implementar nosaltres mateixos i tindran una solució a favor de l’esport català, no a la contra com passa ara.
Amb la independència, creixerà la visibilitat mediàtica de moltes federacions, però especialment de les de mida petita i mitjana. Estem parlant que aquesta és la seva gran oportunitat?
Cert. Penseu que per una entitat privada, com ho són les 72 federacions esportives, no necessitar un tercer per anar a parlar a Europa i el Món i poder-ho fer directament, farà que la visibilitat sigui millor. Totes les oportunitats que se’n deriven de poder tenir veu pròpia seran aprofitades per totes les federacions, incloses les més petites.
Segons l’estudi, la subvenció pública també creixerà en tots els esports. Creu que aquesta ha de ser una línia bàsica de finançament en el nou estat?
Sí, des del govern sempre plantegem que quan ens imaginem l’esport en la Catalunya del futur primer ha de tenir unes regles del joc. I han de ser unes lleis més senzilles i àgils adaptades a la Catalunya d’avui i del futur. I també ha d’haver-hi un finançament millor, privat (mecenatge, patrocinis), però també públic. L’esport s’ha d’identificar com un veritable pilar del nostre estat del benestar. Tenint en compte els 16.000 milions d’euros de dèficit fiscal que té Catalunya, hem de procurar que l’esport disposi de la part que li correspon.
El Comitè Olímpic de Catalunya també podrà tenir la seva proposta política de distribució dels diners. La participació olímpica també voldrà dir més fons, ja que a aquestes xifres hi caldria afegir la possible subvenció d’un ADO català…
El Comitè Olímpic de Catalunya el tenim com una estructura encara no reconeguda, no està desenvolupada. El tenim a punt. L’oportunitat és poder organitzar -a partir de la independència- un Comitè Olímpic a la mida del que volem que sigui a casa nostra. Si tenim més recursos per a l’esport, el comitè també en disposarà pels seus propis programes de suport als esportistes catalans.
L’esport català ha contribuït de manera decisiva a molts dels èxits espanyols. És de justícia que Catalunya, amb el nou Estat, pugui capitalitzar els seus triomfs i talent en totes les disciplines esportives? Fins i tot de poder expressar-se en relació a la seva catalanitat…
Amb la independència, hi haurà un abans i un després. Nosaltres, a diferència del que puguin fer altres països, si som independents, donarem l’oportunitat a tots els esportistes que escullin amb quina selecció volen jugar. Si volen competir amb la selecció catalana o amb una altra selecció com l’espanyola. A partir d’aquí, el fet diferencial serà que també podrem expressar la nostra catalanitat a través de l’esport. És més, si som independents, el primer àmbit en què la societat catalana i el món identificaran que hi ha un nou estat serà en una competició esportiva. Quan en un partit internacional de bàsquet o de futbol hi participi Catalunya, visualitzarem què vol dir la independència.
L’esport català, en cap cas, serà tan punitiu com l’espanyol…
No, simplement perquè nosaltres dissenyarem un model de l’esport català d’acord amb la manera de fer dels catalans, amb el nostre tarannà. I això ho lligo amb el moment polític actual. Som una societat que no té por de les urnes, que no té por de la democràcia, que és amiga de la llibertat, de la llibertat individual, de la llibertat d’elecció i d’expressió. Per tant, de la mateixa manera que ens organitzem com a societat, l’esport també serà un esport que donarà més llibertat i defugirà actituds punitives d’altres sistemes esportius.
Des d’un punt de vista organitzatiu també s’obren noves possibilitats, amb la independència?
Sí. En tots els àmbits. Per exemple, en l’àmbit de la competició. Sovint es pregunta que on jugarà el Barça, l’Espanyol o el Girona. Es tracta de parlar i veure quins escenaris hi ha per a l’esport professional. Veure-ho com una oportunitat per organitzar les coses de la millor manera possible.
El territori és molt important també, al marge de Barcelona. Quin paper haurà de jugar?
El que farem és que els ciutadans de Catalunya tinguin les mateixes oportunitats a l’hora d’accedir a la pràctica de l’activitat física i l’esport, independentment del territori en el qual visquin. Això vol dir un país cohesionat i que hi hagi una transversalitat que no discrimini per raó del lloc on un ha nascut o resideixi. Aquest és l’element diferencial que ens ajudarà a situar Catalunya com un país, a Europa i al Món, que serà referent en molts àmbits i també en donar oportunitats de practicar esport a tots els habitants del seu territori.