13.07.17

Catalunya: la potència waterpolística en eclipsi permanent

19 dels 26 efectius de les seleccions espanyoles al mundial de Budapest que comença aquest cap de setmana són catalans

Catalunya és un dels territoris de referència del waterpolo mundial. Del nostre país n’han sortit infinitat d’estrelles internacionals, amb el manresà Manel Estiarte -en el seu moment, considerat el millor jugador del planeta- com a un dels principals exponents. Després de la seva retirada, l’any 2000, els èxits i el talent catalans han seguit arribant de manera augmentada i corregida, però sense que ho hagi reflectit directament cap palmarès. Les úniques proves de la potència del país són els títols continentals de clubs del CN Barcelona, el CN Catalunya i l’Atlètic-Barceloneta (masculins); i del CN Sabadell i el CN Mataró (femenins). La impossibilitat de comptar amb una selecció nacional pròpia no ha permès que el waterpolo català hagi brillat amb la intensitat que hauria merescut, ja que Espanya l’ha sotmès a un eclipsi permanent. L’última prova és el mundial de Budapest, que comença aquest cap de setmana, on 19 dels 26 efectius de les seleccions espanyoles són catalans. Només la independència pot reparar aquesta paradoxa històrica.

12 de 13 noies
El cas de la selecció espanyola femenina és dels més flagrants que es poden trobar. Dotze de les tretze convocades pel madrileny Miki Oca són catalanes, i l’única jugadora no seleccionable pel nostre país, Pili Peña, milita des de principis de la dècada al CN Sabadell. Mati Ortiz és nascuda a Mèxic però forma part de l’entitat vallesana des que tenia tres anys. El Sabadell és el club que més jugadores aporta al combinat estatal (8), mentre que la resta prové del CN Sant Andreu (2), del CN Mataró, del CN Terrassa i del SIS Roma. Les catalanes que han viatjat a Budapest són les següents: Laura Ester, Marta Bach, Anna Espar, Beatriz Ortiz, Matilde Ortiz, Helena Lloret, Clara Espar, Judith Forca, Paula Crespí, Anna Gual Rovirosa, Paula Leitón i Sandra Domene. A totes elles s’hi podria afegir la boia Maica Garcia, una de les millors jugadores del món, que ha decidit renunciar al mundial hongarès per no comprometre la resta de cicle olímpic -l’any que ve, l’europeu és a Barcelona-.

Catalanitat camuflada
Malgrat la lògica catalanitat de l’equip -idiomàtica, cultural i de formació esportiva-, totes les jugadores han d’anar amb cura de qualsevol expressió identitària, davant les possibles represàlies que puguin arribar des de l’afició espanyola. És el cas que va patir la mataronina Roser Tarragó poc després de contribuir al fet que Espanya guanyés la medalla d’or al mundial de Barcelona del 2013. Pel simple fet de tenir reflectida l’estelada en el seu perfil, la jugadora es va veure obligada a suprimir temporalment el seu compte de Twitter a causa dels insults rebuts. Amb anterioritat, havia expressat que li agradaria que “la selecció catalana pogués jugar uns Jocs Olímpics” i encara va ser més concreta poc després de jugar un amistós amb Catalunya: “Per fi he pogut defensar els meus colors”.

Majoria en l’equip masculí
Pel que fa a la selecció espanyola masculina, la quota catalana supera la meitat del combinat de David Martín. Dani López-Pinedo, Marc Minguell, Blai Mallarach i Roger Tahull (Atlètic-Barceloneta), Albert Español (Olympiakos), Álvaro Granados (CN Terrassa) i Pepe Motos (CN Sabadell) són la columna vertebral d’un equip estatal que compta amb tres altres efectius del Barceloneta i un del CE Mediterrani. Especialment significatiu és el cas del madrileny Fran Fernández, que va arribar a Catalunya per jugar a waterpolo l’any 2005, mentre el navarrès Alberto Munárriz i el sevillà Miguel de Toro van venir el 2013 i el també madrileny Álex Bustos, el 2016.

Tots ells no són els únics catalans que participaran en les competicions de waterpolo del mundial de Budapest 2017. També Croàcia comptarà amb la participació del barceloní Xavi Garcia, que després d’un munt d’anys formant part de les convocatòries de la selecció espanyola, el 2016 es va nacionalitzar i va començar a formar part de l’equip nacional del país balcànic.

Tal com sol succeir en diversos esdeveniments esportius, entre ells el waterpolo, la presència catalana serà tan massiva com poc reconeguda. L’1-O, amb el nostre vot, podem fer un pas definitiu per acabar amb aquest greuge històric, insòlit i decebedor.