Tots els ponents destaquen la valentia i el sentit de país del President d’Honor de la Plataforma Proseleccions Esportives Catalanes
L’Ateneu Barcelonès va acollir ahir un acte de reconeixement a la figura de Jaume Llauradó, que ens va deixar el passat 2 d’abril als 73 anys. Soci de l’entitat cultural i President d’Honor de la Plataforma Proseleccions Esportives Catalanes, els ponents que van intervenir van destacar la seva valentia i el seu sentit de país, així com la seva incombustible estima a l’esport, en general, i al Futbol Club Barcelona, en particular. La introducció de l’acte va anar a càrrec de Xavier Muñoz i Puiggròs, secretari de l’Ateneu Barcelonès.
El primer a intervenir va ser el periodista Xavi Torres, que va reivindicar que el partit de la Marató de TV3 porti el nom de Jaume Llauradó. “Era un gaudidor professional. Sabia gaudir de totes les coses, fins i tot de les dolentes, que transformava en positives”, va destacar, a la vegada que recitava totes les iniciatives que va encapçalar en favor del Barça i de Catalunya, entre elles el Fòrum Samitier i la Plataforma Proseleccions Esportives Catalanes. “L’any 1998, el tema de la independència ni es tocava”, va afirmar per contextualitzar i reivindicar la seva aposta per l’esport català.
El següent a prendre la paraula va ser Toni Strubell, creador d’Amics de Josep Sunyol. “Va fer una llarga i sorda tasca en favor de les coses que anomenava de país”, va comentar, en referència a la seva aportació a l’hora de rescatar la memòria de Josep Sunyol i Garriga, el president del Barça afusellat per les tropes franquistes el 6 d’agost de 1936 a la serra de Guadarrama: “Jaume Llauradó es va oferir a promoure tot tipus d’iniciatives i va apadrinar la instal·lació d’un monòlit de record en el lloc on el van assassinar. Això va fer que el President Núñez, reaccionés inaugurant una vitrina dedicada a Sunyol”. Sobre el paper de Llauradó a la Plataforma, Strubell va dir que “la recollida de mig milió de signatures en favor de les seleccions és una de les grans fites del catalanisme dels 90, que eren anys molt poc reconfortants per estar en la lluita”.
Per la seva banda, Josep Maldonado, patró de la Fundació FC Barcelona, va dir d’ell que “sabia dir que no, sabia criticar i, a més, sabia fer el pas endavant”. Creu que la seva generositat queda demostrada pel fet que, “com que no se’n va sortir en l’objectiu de ser president del Barça, va acabar col·laborant amb el club com el que més”. Per ell, el Fòrum Samitier va ser molt necessari perquè “va servir per a moltes coses, per introduir debat al club i recuperar la memòria històrica”. I sobre el seu patriotisme, va destacar el mèrit que apostés per la Plataforma “un empresari com ell, sense res a guanyar-hi des del punt de vista del negoci”.
Finalment, qui es va dirigir al públic va ser Sergi Blàzquez, vicepresident de la Plataforma Proseleccions Esportives Catalanes, que va recordar la importància cabdal de Llauradó per a tot el projecte: “Ell mai no va deixar d’estar vinculat a la Plataforma com a President d’Honor. Tenia la creença i el compromís que l’esport català havia de ser reconegut internacionalment. Nosaltres vam agafar el seu testimoni i hem aconseguit fer realitat objectius que ell anhelava: el reconeixement internacional de fins a 21 seleccions catalanes; la creació del Premi Lluís Companys de l’esport; i l’organització del Dia de les Seleccions -a Vic, Reus, Mataró, Girona, Mollerussa i Tortosa- i de congressos i reunions internacionals sobre el món de l’esport”.