22.06.17

Carta oberta al Sr. Àngel Ros, Alcalde de Lleida

La Plataforma Proseleccions Catalanes ha expressat la seva opinió al Paer en cap arran dels recents acords plenaris amb Ciudadanos i el PP

A l’atenció del Sr. Àngel Ros
Alcalde de Lleida

Benvolgut Sr. Ros,

Aquesta setmana hem observat, amb poca sorpresa, que vostè i els seus socis de Ciudadanos i del PP (sense els quals, bo és que la gent ho sàpiga, vostè no mantindria l’alcaldia i tot el que implica), tots junts han manifestat que no volen que la gent pugui votar al referèndum de l’1 d’octubre i, ja de pas, portant-ho al camp de l’esport, han decidit, el mateix dia i al mateix ple, convidar la selecció espanyola de futbol a Lleida. Posats a marcar gols, 2 a 0 millor que 1 de sol segur. Davant aquests anuncis tan poc habituals, hom es pregunta si potser aquestes són mesures socials especials que milloraran la vida dels lleidatans i si la federació espanyola pagarà per venir a Lleida a jugar, que bé podria. Però Sr. Ros, i per què no altres mesures socials de l’estil com convidar la Monarquia i l’Exèrcit espanyol a presidir una desfilada militar el pròxim 12 d’octubre al Gran Passeig de Ronda?  

Realment semblen mesures preses per provocar a la majoria de la població, més que per ajudar ningú fora de vostè mateix. I és que no són dos acords qualssevol ni deslligats l’un de l’altre.

Per aquells, com nosaltres, pels qui l’especialitat és l’esport, la coincidència és lògica i significativa. La selecció espanyola de futbol és la que més fa visible aquell dret que Catalunya no té. O millor dit, té però no li reconeixen sota amenaces “legals” de tota mena. Una legalitat que només es basa en la força i en el fet de saber que l’altre no té cap àrbitre o jutge a favor. Tot i que els jugadors catalans i el seu estil de joc són els que van convertir la selecció espanyola en una selecció guanyadora, ni els clubs ni la federació catalana tenen cap poder de decisió sobre la Roja ni la seva existència els aporta nous patrocinis o ingressos. Però millor no votar sobre aquest tema, oi?

De debò, per què no fer servir el ple per demanar el suport als esportistes catalans per poder participar en les competicions internacionals? Sr. Ros, us heu preguntat mai quins serien els beneficis de tenir una selecció catalana reconeguda internacionalment? O us ha arribat mai la llista de greuges que pateix l’esport català pel fet d’estar sota la “tutela” espanyola? No són greuges en abstracte, afecten de ple a les entitats esportives de Lleida i als seus practicants. Les bones paraules dels dirigents espanyols envers l’esport català, que a vostè sabem que el visiten ben cofois, només persegueixen un interès clar: que els seguim aportant jugadors, instal·lacions i beneficis. L’esport català com a tal, per a ells, no existeix i no se li reconeix cap altre mèrit que el de col·laborar als èxits de les seleccions espanyoles (entre altres raons perquè Espanya manté una llei que permet sancionar a qui es negui a jugar amb la selecció espanyola quan se’l convoca). Sí, la Roja de la qual vostè se’n declara tan admirador, és l’expressió màxima de tot això. És alhora l’expressió màxima d’un futbol professional de salaris extraordinaris (no recorda que la darrera prima que van oferir als jugadors si guanyaven el mundial va ser de 720.000 €?)  i de poca austeritat en la despesa que potser vostè ha decidit que és l’exemple a seguir a la seva Paeria.

I respecte a impossibilitar que els lleidatans votin al referèndum, sens dubte és la seva “esportiva” manera d’evitar parlar de tot allò que podrem fer els catalans quan tinguem un estat propi, inclosa la possibilitat de participar a Campionats d’Europa, del Món i als Jocs Olímpics. Però no pateixi, quan arribi el dia del primer partit oficial que enfronti la Roja i Catalunya, nosaltres el convidarem….i comprovarà que va pagar la pena que els catalans votessin en referèndum, perquè serà una festa.

Tot esperant les seves respostes, rebi una cordial salutació.

Plataforma ProSeleccions Esportives Catalanes

Il·lustració d’Ermengol Tolsa publicada al diari La Mañana el febrer de 2017