Entrevista a Josep Bochaca, president de la Federació Catalana de Ciclisme, sobre l’estudi ‘Impacte Econòmic de la Independència de Catalunya en les Federacions Esportives Catalanes’
Josep Bochaca Tohà (La Pobla de Segur, 1948) és un històric dirigent i àrbitre de ciclisme. El desembre del 2011 va accedir a la presidència de la Federació Catalana de Ciclisme (FCC), amb la qual ja havia començat a col·laborar el 1970. Com a àrbitre ha participat al Tour, al Giro, a la Vuelta, als Campionats del Món de pista i de carretera o als Jocs Olímpics del 1996. També ha estat vinculat a la federació espanyola (RFEC) i a la Unió Ciclista Internacional (UCI). Per la seva experiència, i amb la perspectiva d’estar en el tram final del seu únic mandat, ens aporta una versió molt enriquidora de l’estudi ‘Impacte Econòmic de la Independència de Catalunya en les Federacions Esportives Catalanes’.
Quina valoració fa de l’increment dels ingressos en 93.004.097 euros per temporada que preveu l’estudi en cas d’independència per al conjunt de totes les federacions?
És una quantitat molt alta si la dividim entre totes les federacions. Pel que he vist, d’aquesta quantitat, 32 milions se’n van al futbol, amb la qual cosa la xifra ja baixa a 60 milions per a la resta. Nosaltres, en aquests moments, tenim el 4% de la quantitat que atorga la Generalitat a les federacions, que són 6 milions. Per proporció, hauríem de tenir una subvenció de dos milions però la xifra no és correcta, perquè és massa quantitat. Si el conjunt de les federacions rebéssim aquests 93 milions, seria fantàstic, però estic veient que molta part se’n va a les dues o tres que són més potents.
Aleshores, la xifra de 700.566 euros en nous ingressos prevista per a la Federació Catalana de Ciclisme, seria insuficient?
La xifra hauria de ser superior per poder fer coses. Jo considero que és baixa perquè l’estructura se’ns dispararà totalment. Ara mateix, la federació espanyola està assumint pràcticament tot el ciclisme d’alt nivell, mentre que nosaltres estem alimentant la base. En el moment que els esportistes se’n van a competir a campionats del Món i d’Europa i als Jocs Olímpics, ja no hi tenim res a veure. Quan totes aquestes participacions internacionals siguin responsabilitat nostra, s’hi hauran de destinar pràcticament tots els nous patrocinis i totes les noves subvencions. Aquest valor de 700.000 euros en nous ingressos hauria de pujar fins al milió, cosa que ens permetria disposar d’un pressupost d’uns tres milions d’euros en total.
Com es pot arribar fins a aquesta xifra?
La participació en competicions internacionals no pot sortir dels nostres recursos actuals. S’han de generar nous ingressos, bàsicament, a partir de patrocinadors i de subvencions. La recaptació per un possible increment de les llicències el considero independent de la independència, Ara mateix, ha baixat el nombre de federats per l’augment dels costos de l’assegurança. També hem de tenir present que hi ha un percentatge important de llicències que correspon al cicloturisme, no a la competició, i que no es pot alinear amb aquest estudi.
Pel que fa als patrocinis, segons l’estudi, amb la independència es podran ingressar 324.050 euros addicionals. Fins a quin punt la visibilitat d’una federació està associada a la representació d’un Estat?
Mediàticament, l’impacte de participar en mundials, europeus i Jocs Olímpics és altíssim. Ara mateix, en canvi, la nostra visibilitat és zero, per molt que aquest any les diferents seleccions catalanes hagin sortit a competir en 45 proves esportives, de les quals vuit fora de l’estat espanyol. Com a selecció, tenim opció de competir al calendari internacional de l’UCI sempre que sigui en proves on no participi la selecció espanyola. Hem participat en voltes per etapes júniors i en competicions de BTT com ara la Copa del Món, però això no ens ha repercutit en poder tenir un espònsor a l’equipament. Es dóna el cas que una empresa catalana proporciona l’equipament a la selecció espanyola de manera pràcticament gratuïta, mentre que nosaltres hem de pagar pel material. És indubtable que, en el moment que es faci un pas endavant, tot canviarà radicalment, ja que podríem oferir un benefici publicitari a les marques.
Considera suficient el creixement en 174.241 euros de subvenció pública que estima l’estudi?
L’any 2010, la nostra subvenció era de 516.000 euros. Ara ha baixat fins als 231.000. El meu mandat ha coincidit amb l’època gran de la crisi i, tenint present que vam entrar amb un patrimoni negatiu, ho estem aguantant com podem. Nosaltres no busquem beneficis, sinó equilibrar el pressupost i fer inversions. Si volem fer coses des d’un punt de vista internacional, necessitarem molta més subvenció. Jo calculo que calen 664.000 euros per equilibrar el pressupost d’acord a les despeses que es generaran. Per tant, uns 340.000 euros de més. Cal tenir present que a la federació gestionem sis disciplines diferents tot comptant el ciclocròs, de les quals quatre corresponen a esports olímpics. La carretera, el BTT i la pista estan consolidats però el BMX necessita potencial i posar-hi diners, tot millorant els centres d’entrenament i els tipus de preparació amb bons tècnics. Així podríem treballar bé ja no el 2020, sinó el 2024.
A finals d’any va visitar el Secretari General de l’Esport per plantejar-li la possibilitat d’impulsar un equip continental UCI de carretera. Fins a quin punt seria important?
Nosaltres fa temps que plantegem la necessitat que hi hagi un equip continental professional català, que val uns dos milions d’euros. Nosaltres treballem el ciclisme de base i estem ajudant els equips que hi ha, però arriba un moment en què tot queda aturat. Tota la gent bona que puja de la categoria sub-23 se n’ha d’anar fora per intentar saltar a professionals. Un pas que per cert és molt difícil perquè a Espanya hi ha molt pocs equips. En Marc Soler o l’Antonio Pedrero ho han hagut pogut aconseguir, però sempre marxant fora.
La independència de Catalunya podria ajudar a l’objectiu de poder aconseguir aquest equip?
Amb un estat propi tot seria més fàcil. També aconseguir patrocinis per la federació. Seria magnífic poder pujar aquest nivell i saltar a escala internacional.
Un dels impactes més evidents serà en l’apartat dels recursos humans…
L’estudi estima que la federació contractarà cinc persones a temps parcial dins l’àrea tècnica. Només amb aquestes persones és impossible fer el salt internacional. Cada un d’aquests tècnics reforçaria la carretera, la pista, el BTT, el BMX i el trial, però també ens caldria una persona de comunicació i màrqueting, una direcció tècnica potent i una estructura administrativa i de comptabilitat. Per tant, necessitaríem tres persones més que farien que l’increment no fos del 50% com diu l’estudi, sinó del 110%. També s’hauria d’invertir en materials, en fisioterapeutes, en preparadors o en infraestructures d’entrenament com velòdroms o pistes de BMX. Tot es complica molt quan s’ha de preparar una selecció que vagi al mundial. És un altre nivell. Això explica que el pressupost hagi de ser més alt.
Tot i això, deixar de dependre de la federació espanyola també implicaria un estalvi econòmic…
Tenim molt bona relació amb la federació espanyola però paguem un peatge per ser-hi. Paguem 7 euros per llicència i 1.000 euros de taxa federativa per cada activitat esportiva que fem dins del calendari espanyol. Aquest any n’hem fet 55. Jo calculo que amb el nou estat desapareixeran uns 180.000 euros de despesa. La federació espanyola té un pressupost important però tot prové de les llicències de les federacions autonòmiques, de les taxes federatives i de les subvencions. No té res més. No treballa la base perquè això ho fem les federacions autonòmiques. Pels organitzadors, seria tot molt més fàcil perquè és molt difícil assumir 1.000 euros per organitzar una prova de trial, per exemple, que s’afegeixen als 1.000 i escaig que costen els arbitratges de l’UCI.
Amb la independència es podrien aconseguir més proves de carretera, al marge de la Volta a Catalunya, que ha quedat com l’única del calendari professional?
No t’ho sabria dir perquè el tema ha canviat molt ara. Així com en BTT, en trial i en descens tenim les millors organitzacions, en carretera el concepte és un altre. Una prova del World Tour costa molts diners i la Volta a Catalunya ho està patint. Necessita mantenir una estructura organitzativa potent. De tota manera, seria fantàstic poder ampliar el calendari amb, per exemple, una clàssica catalana. Seria un somni.
Un altre avantatge seria l’obtenció de més presència en les federacions internacionals?
Seria molt més fàcil formar part de les seves estructures i comissions. A l’UCI, només hi tenim el coordinador de trial i jo, que estic a la Comissió de Disciplina i vaig ser a la Comissió de Comissaris. Ara mateix, per poder-hi accedir has de passar per la federació espanyola, malgrat que jo ho vaig fer a través de la Comissió de Comissaris. Ser a les federacions internacionals sempre t’ajuda a estar en organitzacions, a portar esdeveniments a Catalunya, a potenciar esportistes amb els programes d’ajuda que existeixen…. A tot això no hi arribem perquè la federació espanyola no està fent de pont. No ho està potenciant.
Creu que en un nou estat seria més senzill vertebrar una xarxa de vies de comunicació més segura pels nombrosos practicants del ciclisme?
Estic segur que repercutiria positivament. Hi hauria un canvi radical en el concepte de seguretat viària. Primer per les inversions que es podrien fer per segregar el trànsit, amb la construcció de carrils bici i l’adequació dels vorals, però també per les campanyes de conscienciació que es portarien a terme i que considerem bàsiques. En una Catalunya independent, el ‘target’ d’aquestes campanyes estaria molt definit. Ara ens costa molt fer entendre el missatge. Tenim un gran problema perquè els accidents han pujat un 50% els últims quatre anys. Cada dia tenim comunicats d’accidents perquè està pujant el nombre d’usuaris i el trànsit de cotxes i en canvi, les carreteres no són adequades, no es fan alternatives de pas a les autovies… Una altra cosa que seria molt fàcil d’aconseguir serien trams de prioritat per a ciclistes durant determinades hores durant el cap de setmana, que ja existeix en altres països. La federació catalana és a tot arreu on pot estar per mirar de contribuir a solucionar aquest problema.
Al mes de desembre hi ha convocades eleccions i vostè ja ha anunciat que no es presentarà a la reelecció. Per què ha pres aquesta decisió?
Jo vinc del ciclisme des de fa molts anys. He estat dins de la comissió tècnica d’altres juntes directives, a la federació espanyola i a l’UCI. Aquests sis anys han estat difícil i penso que ja són prou. És bo que arribin noves idees. Potser si la presidència hagués estat d’un període de quatre anys, hauria seguit un segon mandat fins a arribar als vuit, però aquest no ha estat el cas. La federació està en un bon moment pressupostari, esportiu i estructural i l’únic que m’agradaria que se seguís el camí marcat, perquè s’han fet coses interessants. Tot i això, encara ens queden mesos per poder tirar endavant més projectes.
Quina és la contribució al ciclisme català de la qual se sent més orgullós durant els últims sis anys?
El nostre mandat crec que el marquen els ajuts als clubs i al ciclisme de base, sobretot al bloc de corredors que va des dels 10 als 19 anys. Malgrat els costos, durant els últims anys han sortit força competicions. Hem ajudat molt a les categories júnior i sub-23 perquè, organitzar una competició fora d’un estadi, sempre és difícil. Es necessiten cotxes neutres, ràdios perquè totes les persones que segueixen la cursa es puguin comunicar, s’ha de muntar una estructura d’arribada…. Tot això val diners i ho estem pagant pràcticament des de la federació. Si no, no hi hauria curses. Els organitzadors ja s’han d’encarregar del cost dels trofeus i de l’ambulància. Fer una cursa, encara que sigui de júniors, val diners i hem procurat potenciar-ho. I als clubs els hem ajudat amb les llicències i les taxes federatives a l’espanyola. En totes les disciplines.