29.05.17

Les estelades tornen a estar perseguides en la final de la Copa del Rei de futbol

Moltes de les que van entrar ho van fer perquè els aficionats del Barça les portaven amagades

Un any després que el jutjat número 11 de Madrid -arran d’un recurs presentat per Drets- permetés la presència massiva d’estelades en la final de la Copa del Rei de futbol, els aficionats del FC Barcelona, aquest dissabte, en el mateix escenari -l’estadi Vicente Calderón de Madrid- i el mateix esdeveniment, van tornar a tenir problemes per entrar-les i exhibir-les. Malgrat que no hi ha cap base legal ni cap sentència judicial que prohibeixi la seva exhibició, tant la ‘Policía Nacional’ com la seguretat de l’estadi van requisar tant estelades com pancartes que feien referència al ‘Sí’ al referèndum, tot arribant, fins i tot, a impedir l’entrada al recinte a un aficionat blaugrana. Les confiscacions van ser desiguals i aleatòries -alguns agents, sota el seu criteri, van permetre l’entrada de les estelades- però, en la majoria dels casos, la seva presència a les graderies va venir donada per la perícia dels aficionats que, alertats per les xarxes socials, les van entrar d’amagat. Tot plegat, molt allunyat de la normalitat desitjada.

“Hoy no hay partido para tí”
Per accedir a la final hi havia dos controls. Un primer, perimetral, controlat per la ‘Polícia Nacional’ i un segon, ja al mateix estadi, responsabilitat de la seguretat del Vicente Calderón. En un d’ells en Daniel, un ciutadà alemany aficionat al Barça, va veure com li impedien l’entrada a l’estadi només pel fet de portar una estelada penjada a l’esquena. “En assabentar-se que sóc estranger, em van preguntar per què portava l’estelada. Els vaig contestar que és només una bandera i de seguida em vaig veure envoltat. “Hoy no hay partido para tí”, em van dir. Un policia nacional va agafar-me el braç ben fort tot acompanyant-me cap a la sortida, em va tornar el DNI i em va acomiadar amb les paraules “cállate y lárgate, no queremos volver a verte”, amb el braç aixecat amenaçant de donar-me un cop”, relata en Daniel.

Setge a les pancartes del “Sí”
Aquest va ser el cas més flagrant d’uns registres marcats per la falta de criteri i que van anar perdent efectivitat a mesura que s’acostava el partit. Les estelades tot sovint van poder passar només amb la resposta afirmativa a la pregunta “¿las banderas que lleva son normales?”, mentre que on sí que hi havia una instrucció clara de requisament era amb les pancartes del “Sí”, sota el pretext que eren de marcat accent polític. De fet, es pot dir que l’atenció que van crear va facilitar l’accés de més estelades, davant la necessitat del personal de seguretat d’alleugerir un control que també incloïa el pas de les bosses i de les motxilles per un escànner.


Aficionats del Barça amb una bandera del “Sí” repartida per la Plataforma. A la dreta, un guàrdia de seguretat intenta retirar una bandera d’Escòcia que tapa la tanca de publicitat.

Una ordre molt poc clara
Ja dins de l’estadi, i amb el partit ja començat, alguns d’aquests agents de seguretat van intentar requisar estelades i pancartes del “Sí”, amb arguments tan poc sòlids com que tapaven la publicitat estàtica. En la majoria dels casos no se’n van sortir, bé per la pressió del públic blaugrana o bé perquè se’ls va requerir la presència de la policia, cosa que dificultava la seva operació. “Tenim ordre de requisar les estelades”, havia afirmat un membre de seguretat del Vicente Calderón a El Periódico minuts abans de l’inici de la final. Una ordre tan poc clara que no va tenir res a fer davant la força imparable de la llibertat d’expressió.

Puigdemont demana a la fiscalia que actuï
Fins i tot el president de la Generalitat de Catalunya, Carles Puigdemont, es va referir a la retirada d’estelades, que va qualificar de “fet gravíssim”. En declaracions a TV3, va recordar durant la retransmissió del partit que “hi ha una sentència clara que diu que es poden portar estelades als camps de futbol” i, per aquest motiu, va demanar que la fiscalia actuï: “Si hi ha estaments de l’estat espanyol que estan violant sentències judicials que impedeixen la llibertat d’expressió, això ha de ser contestat pels qui teòricament són els guardians d’aquest estat democràtic”.

La persecució d’estelades, pel camí de no cessar
El fet que hi hagués una quantitat tan elevada de culers, en tractar-se d’una final, va afavorir la presència d’estelades. Normalment, però, i malgrat la decisió judicial de fa un any, l’exhibició de símbols de catalanitat en territori espanyol no ha deixat de ser perseguida. L’exemple més clar va ser la final de la Copa del Rei de rugbi, a Valladolid, on dos aficionats de la UE Santboiana van ser expulsats i multats amb 4.000 euros per lluir estelades, però n’hi ha hagut infinitat d’altres, fins i tot a llocs tan inesperats com Sant Sebastià. Al camp de la Real Sociedad, en el partit de quarts de final de Copa, el personal de seguretat va requisar estelades d’acord a una suposada ordre de l’Ertzaintza, que ella mateixa va desmentir en petit comitè. Aquesta acció, fins i tot, va suposar un tuit de denúncia d’Arnaldo Otegi.

L’estratègia ha seguit sent la de promoure l’autocensura del públic barcelonista a base de multes de 3.000 euros, tot promovent casos com el del Marc, un lleidatà que fa un any i mig que no porta cap estelada a causa d’una sanció surrealista rebuda al camp del Llevant. La catalanofòbia espanyola no té límits i, vista la impunitat amb què repetidament, i en tots els àmbits, actua la policia espanyola contra els símbols i les persones que no els agraden, no queda més espai pel dubte sobre que l’única solució, a aquest i a molts altres conflictes amb l’Estat espanyol, és la plena llibertat nacional de Catalunya.