25.05.17

“Per la federació de rugbi, la independència de Catalunya seria pràcticament la millor notícia que podria donar-se”

Entrevista a Ignasi Planas, president de la Federació Catalana de Rugby, sobre l’estudi ‘Impacte Econòmic de la Independència de Catalunya en les Federacions Esportives Catalanes’

Ignasi Planas (Barcelona, 1971) va jugar a rugbi durant 17 temporades amb el Club Natació Barcelona i una amb el Químics Rugbi Club. Aquesta trajectòria li va permetre formar part de la selecció catalana en diferents categories. President de la Federació Catalana de Rugby (FCR) des del 2009 i vicepresident durant els 4 anys anteriors, té una visió molt clara dels avantatges de ser una federació reconeguda internacionalment, recollits per l’estudi ‘Impacte Econòmic de la Independència de Catalunya en les Federacions Esportives Catalanes’.

Quina valoració fa de l’increment dels ingressos en 93.004.097 euros per temporada que preveu l’estudi en cas d’independència per a totes les federacions?
La xifra és una imatge potent. Tots els presidents de federacions tenim una consciència absoluta que els avantatges serien enormes, fins i tot incalculables. El fet de disposar d’una selecció nacional que pugui disputar competicions oficials com ara Jocs Olímpics, mundials o europeus representaria un canvi radical en les possibilitats de desenvolupament de la federació i dels seus esportistes. Per la federació de rugbi, la independència de Catalunya seria pràcticament la millor notícia que podria donar-se.

I de la xifra de 924.992 euros en nous ingressos prevista per a la Federació Catalana de Rugby?
La xifra em preocupa relativament. El que sí que sé segur és que tinc exemples a tot el món de federacions d’un volum com el nostre, com ara la irlandesa o la uruguaiana, d’una potència extraordinària i sempre amb la selecció nacional en el vèrtex més alt. Nosaltres no tenim aquesta eina i per això estem coixos abans de començar. En canvi, si disposes d’aquesta selecció nacional, els ingressos creixen exponencialment pels drets de televisió, per la identificació que generes i pel simbolisme que té en la canalla poder representar el seu país. 

També hi haurà un increment de 891.116 euros en despeses, que implicaran un nou benefici per temporada de gairebé 33.876…
En aquests moments, quan participem en un esdeveniment amb la selecció catalana, malgrat tenir sempre una molt bona resposta de públic, ens notem absolutament coixos pel que fa al suport d’empreses i d’alguns mitjans de comunicació. Tot això desapareix quan normalitzes la situació, que implica tenir les teves seleccions nacionals. Quan ho tens, et pot entendre molt millor amb els mitjans, amb les federacions dels altres països i amb les empreses. Amb la independència, les despeses serien superiors, però també tenim el convenciment que els ingressos encara ho serien més.

Un dels impactes més evidents serà en l’apartat dels recursos humans, ja que l’estudi estima que la federació contractarà 7 persones més, al marge de serveis de radioteràpia en règim d’autònoms: 1 director tècnic a jornada completa i 6 entrenadors a temps parcial. Quins nous projectes podreu abordar amb la nova estructura?
Per exemple, n’hi ha un que és evident i que tirarem endavant, encara que sigui avançant-nos, que ens permetrà potenciar una nova entrada d’aficionats i de practicants del rugbi. Es tracta del rugbi a 7, la modalitat olímpica, que actualment hem de treballar com a complement de la selecció ordinària. Lògicament es multiplicarà la feina a l’hora de dotar de millores tècniques els nostres entrenadors i de fer una promoció molt més adient per a l’accés dels més joves a les categories inferiors. La independència ens permetria fer un treball específic de rugbi a 7 que podria donar-nos l’oportunitat de ser olímpics en aquesta modalitat. Fins i tot podríem treballar amb expectatives d’instal·lacions, cosa que ara mateix no és possible, perquè no estem en la situació normal de generar recursos de forma recurrent. És quan ja entrem en l’àmbit de l’oficialitat que la federació podrà començar a generar negoci. Ara vivim una mica de nosaltres mateixos.

La subvenció pública, segons l’estudi, creixerà en 92.375 euros. Com valora aquesta xifra?
Els últims anys ens han ensenyat a no confiar gaire en les subvencions públiques i a ser molt més eficients, rigorosos i autoexigents. El que és evident és que, en el moment que passem a representar els colors del nostre país, lògicament el país també ens ajudarà més. Aquestes subvencions hauran de créixer i ens podran destinar a què més catalans i catalanes siguin olímpics, puguin arribar al seu màxim nivell i, fins i tot, que puguin jugar en equips més competitius. 

I els prop de 400.000 euros que aportarien entre la IRB (355.067) i la FIRA (54.550)?
El rugbi ajuda les nacions emergents. Es dóna la circumstància que Catalunya és puntera en molts esports però no és el cas del rugbi, malgrat que tenim molt bona salut perquè estem creixent molt en extensió territorial, en bona base per edats i en prestigi. En aquests moments, totes aquestes ajudes van a parar a la federació espanyola i la quantitat que acabem rebent com a federació catalana és exactament igual a zero euros. Aquesta distorsió, que al marge de l’esport també passa en tants altres àmbits com l’empresa o les infraestructures, canviaria radicalment.

La participació olímpica també voldrà dir més fons, ja que a aquestes xifres hi caldria afegir la possible subvenció d’un ADO català…
A Río, la selecció espanyola va ser olímpica tant en nois com en noies i Catalunya va tenir dos representants a cada equip. Un treball continuat de quatre anys de detecció de talent i de tecnificació ens permetrien tenir els dos equips disputant els Jocs. Estem parlant d’una autèntica revolució en el nostre país pel rugbi. Tot això ara no és possible no només pel fet de no tenir la selecció reconeguda, sinó també perquè no arriben les eines i els recursos per potenciar que els esportistes puguin arribar a aquest nivell. Malgrat tot, ho intentem, però d’una manera una mica frustrant perquè els nostres jugadors s’han de posar la samarreta d’una federació que no ens ajuda en res, en aquest cas l’espanyola.

En el cas del rugbi, el reconeixement internacional seria una qüestió de justícia tenint present la vostra condició de federació fundadora de la FIRA-AER?
La federació catalana va ser fundadora de la internacional. Aleshores, la victòria del franquisme va obligar a la submissió de totes les federacions territorials en un sol cos que depenia de la Falange. Tot és molt llastimós. L’any 1934 estàvem en pla d’igualtat amb França, Bèlgica o Alemanya i aquesta realitat va desaparèixer per l’adveniment d’un règim feixista dictatorial i pel fet que, passats aquests anys, les instàncies internacionals no han volgut reconèixer aquesta injustícia històrica. És per això que hem de prendre les decisions que ens permetin ser un país normal.

L’estudi estableix que la federació es podria plantejar l’organització d’un torneig internacional en un termini de 3 o 4 anys…
Les seus dels campionats són rotatòries i entrar en la normalitat ens permetria formar part d’aquests calendaris. L’any passat vam veure la final del Top-14 francès a Barcelona. És bastant impensable en altres esports que la final d’un campionat d’un país es jugui a una altra banda. En canvi, aquesta permeabilitat del rugbi ens fa pensar que Catalunya estaria molt present en molts països del món, participant en campionats, i que seria relativament senzill organitzar-ne tenint en compte la gran cultura esportiva que té el nostre país, el mirall que és Barcelona per tota Europa i el món, i la facilitat que tenim per organitzar grans competicions tant per instal·lacions, resposta hotelera i infraestructures de comunicació. Per tant, aquesta feina una mica soterrada que estem fent d’intentar que vingui la USAP, el Top-14 i grans esdeveniments, amb el suport d’un Estat i amb totes les de la llei, es veuria incrementada.

Es podrien acollir partits de la Copa del Món?
De vegades, les Copes del Món s’ha organitzat en països diferents a la vegada perquè Gal·les, per exemple, és massa petit per a acollir sol una edició. Nosaltres podríem entrar en aquest calendari amb normalitat i no només això. A l’octubre vam veure un Argentina-Austràlia a Londres perquè la federació argentina va veure que era una bona oportunitat de generar més recursos, i era un partit corresponent al campionat del Super Rugbi, de l’Hemisferi Sud. En el rugbi això és molt habitual i no cal que digui que ens seria molt més factible aconseguir una cosa que per mi i per qualsevol amant del rugbi seria un somni: organitzar un Nova Zelanda-França al Camp Nou.

Amb la situació actual, això és impossible?
D’entrada, hi ha més problemes. Jo tinc molt bona relació amb el president de la federació espanyola i les relacions que mantenim entre federacions són lleials i no són dolentes, una cosa no treu l’altra. El que passa és que cada una mira pels seus interessos i nosaltres tenim el problema que estem en desavantatge. Ara mateix creiem que som un país, volem actuar com a tal però hi ha un mur al davant, que és que no ho som. Per tant, o prenem la decisió definitiva d’actuar com a país o el que estarem fent és frustrar-nos sovint quan anem pel món, perquè els països s’organitzen entre països.

I com seria la lliga catalana, en un Estat independent?
La màxima competició catalana, malgrat que per sobre hi hagi les divisions d’honor A i B espanyoles, ja s’anomena Divisió d’Honor. Nosaltres intentem fer anar les competicions i les seleccions com si fóssim un Estat però el cert és que no ho som i per això ens costa molt.  L’any passat vam jugar amb Portugal, ens vam enfrontar a Suècia fa anys, les noies han jugat contra Holanda i fins i tot ho hem fet amb l’exèrcit francès. Però convidar seleccions aquí ens és molt dificultós també perquè elles són super prudents, ja que a la FIRA no li agraden gaire aquest tipus d’enfrontaments.