Entrevista a Andreu Subies, president de la Federació Catalana de Futbol, sobre l’estudi ‘Impacte Econòmic de la Independència de Catalunya en les Federacions Esportives Catalanes’
Continuem aquesta sèrie d’entrevistes a presidents de les federacions esportives catalanes que han participat en l’estudi de la Plataforma Proseleccions. Andreu Subies (Benavent del Segrià, 1970) va ser reelegit com a president de la Federació Catalana de Futbol (FCF) l’estiu passat en una convocatòria d’eleccions sense rival (és al càrrec des del 2011). Després d’aquell plàcid procés electoral, es va convertir en el primer president professional, amb sou, de la seva federació. Subies ha sanejat i modernitzat totalment la FCF. No en va, és l’entitat federativa que més pressupost té i la que sortiria més beneficiada per la independència de Catalunya, amb un gran impacte econòmic. Parlem amb ell al seu despatx sobre els resultats de l’estudi.
Quina valoració fa de l’increment dels ingressos en 93.004.097 euros per temporada que preveu l’estudi en cas d’independència per al conjunt de les federacions?
És normal que amb un canvi de país, reglamentari i competitiu, et posis a l’alçada del que és l’esport al màxim nivell. En aquest cas, com a federació de futbol, ens hem de comparar i fer paral·lelismes dins del nostre esport i al màxim nivell. S’ha de valorar amb la perspectiva i l’experiència que tenen competicions similars.
I de la xifra de 32.041.096 euros en nous ingressos prevista per a la Federació Catalana de Futbol? És la que més ingressos rebria de totes…
El futbol pot créixer tot el que es vulgui i creixeria amb les seves competicions i els seus equips, que és el que ens dona els ingressos. Actualment tenim competicions territorials i el 99% dels nostres ingressos són privats. Per això depens de la societat i dels seus practicants. A partir d’aquí, participar en altres competicions et permetria augmentar els ingressos al màxim nivell de categories, equips i ciutats que poguessin participar.
Perdoni el ball de xifres. La independència també comporta un increment de 18,582,203 milions d’euros en despeses. Al final, però, el balanç descomptat implicarà un benefici de 13,5 milions…
Les federacions som entitats sense ànims de lucre i els beneficis han d’estar destinats al mateix entorn. Per això, els pressupostos han d’estar equilibrats. Si hi ha beneficis, acaben a inversions, fons propis i a millorar el que possiblement, durant molts anys, no s’ha pogut fer.
Un dels impactes més evidents serà en l’apartat dels recursos humans. L’estudi estima que la federació contractarà 30 persones: 10 nous tècnics a jornada completa i 20 per als departaments d’Administració, màrqueting i comunicació. Quins nous projectes podreu abordar amb la nova estructura?
Els nostres estatuts parlen de promocionar, cuidar, millorar i educar el món del futbol. Tots els ingressos han d’estar destinats a aquesta feina. Actualment, aquesta és precisament la base amb la que treballem pel futbol català. Les noves competicions que entrarien, nacionals i internacionals, seguirien en aquesta línia de gestió. És evident que necessitarem un nivell de gent experta i professional per gestionar aquest tipus de competicions i amb un altre tipus de responsabilitats.
Fins a quin punt la visibilitat d’una federació està associada a la representació d’un Estat?
Hem d’analitzar quina és la nostra perspectiva i la feina que desenvolupem en concret. Nosaltres fem una tasca formativa, educativa, i de gestió dels nostres federats en el dia a dia. Ara tenim un entorn pròxim amb un nivell de patrocini per la gestió que estem fent. Quan canviï la competició, entrarien en valor altres qüestions.
Per a la federació de futbol no serà el mateix si es té un estat…
No, és clar. Pujarem el nivell de competicions, equips i ciutats i involucrarem més gent de la societat en les competicions que fem en l’àmbit nacional i internacional.
Un dels grans problemes del calendari actual és que no hi ha dates per a partits de les seleccions catalanes absolutes. I a més a més, costa molt trobar rivals atractius. L’única opció és la independència i, per tant, el reconeixement de la FIFA?
Sí, el reglament només ens deixa intentar utilitzar els espais lliures de les competicions oficials. En aquest cas, la selecció catalana de futbol no té calendari ni competicions oficials i hem d’intentar jugar els partits en les dates que ens deixen. Com en les jornades FIFA els equips competeixen amb rivals d’alt nivell, és molt difícil trobar alternatives. Per poder-ho fer igual, hauríem d’estar reconeguts com a federació o país.
Una lliga catalana potent seria un producte atractiu en l’àmbit internacional?
Depèn dels equips de futbol que hi participin. A Catalunya, els de màxim nivell són els de Primera i Segona Divisió, que en el seu moment hauran de triar en quina lliga volen jugar i, a partir d’aquí es podria començar a preparar el seu atractiu o no. Aquí gestionem competicions, però els clubs, en el seu cas, poden triar la lliga on volen jugar. Els clubs són entitats privades, per tant han de decidir ells.
L’esport català ha contribuït de manera decisiva a molts dels èxits espanyols. És de justícia que Catalunya, amb el nou Estat, pugui capitalitzar els seus triomfs?
El que és indiscutible és que, a Catalunya, tots els esports són un reflex de la nostra societat: som compromesos, competitius i amb implicació personal. El repte per nosaltres és arribar als màxims. Ara ja hem demostrat què és Catalunya i el que podria suposar competir com a Catalunya en tots els esports. Està clar que els números ho diuen, en homes i dones i en diferents modalitats. Catalunya seria un referent mundial.