Entrevista a Òscar Cruz, president de la Federació Catalana d’Esports d’Hivern, sobre l’estudi ‘Impacte Econòmic de la Independència de Catalunya en les Federacions Esportives Catalanes’
President de la Federació Catalana d’Esports d’Hivern (FCEH) des del 22 de juny de 2011, Òscar Cruz és el segon president de federació que ens aporta la seva visió sobre l’estudi “Impacte Econòmic de la Independència de Catalunya en les Federacions Esportives Catalanes”. L’organisme que dirigeix engloba fins a 17 modalitats esportives diferents, sense comptar les paralímpiques de biatló, cúrling, esquí alpí, esquí de fons i hoquei gel. Durant el seu mandat, han arribat a Catalunya competicions tan importants com la Copa del món de surf de neu, els Campionats del món d’esquí alpí IPC i de telemarc, el Preolímpic d’hoquei gel femení o la final del Grand Prix de patinatge artístic. Tot i això, el gran esdeveniment que espera que el país acabi organitzant són els Jocs Olímpics d’Hivern Barcelona-Pirineus, pels quals un nou estat obriria noves expectatives.
Quina valoració fa de l’increment dels ingressos en 93.004.097 euros per temporada que preveu l’estudi en cas d’independència per al conjunt de les federacions?
Em sorprèn positivament. Els esportistes tenim molt clar que disposar de més recursos significa obtenir millors resultats esportius. I més en el cas d’una federació com la nostra, on el cost de la preparació és relativament alt a causa de tots els desplaçaments que hem de fer.
I de la xifra d’1.087.597 euros en nous ingressos prevista per a la Federació Catalana d’Esports d’Hivern?
És un somni poder arribar a tenir uns ingressos com aquests. Sí que hi haurà uns petits augments d’estructura administrativa perquè haurem d’arribar a més llocs però, si mai arribem a aquest increment d’ingressos, seran una injecció directa a la preparació dels tècnics i dels esportistes.
També hi haurà un increment d’1.076.041 euros en despeses…
Hi haurà més despeses en viatges però també ens permetran representar el nostre país a grans competicions internacionals: Jocs Olímpics, Campionats del Món i d’Europa. Avui dia tot això ho estan suportant les federacions espanyoles, d’hivern i de gel. Entenem, com no pot ser d’una altra manera, que, en el moment que hàgim de representar Catalunya, també tindrem un Comitè Olímpic Català i un Consell Català de l’Esport que ens donaran un suport específic per a l’assistència als grans esdeveniments esportius.
És important que la diferència entre totes dues quantitats impliqui un nou benefici per temporada d’11.556 euros?
Els balanços en les federacions sanejades han de ser molt pròxims a zero. No hem de tenir superàvits. Evidentment que l’economia ha de ser acurada i s’ha de procurar disposar d’un petit romanent però l’objectiu d’una federació no és guanyar diners, sinó medalles i títols, així com promocionar l’esport que li pertoca dins del seu territori. Segurament aquest romanent positiu es faria servir per promoure els esports d’hivern entre els més joves, perquè la roda que va de la base a l’elit cada vegada sigui més grossa.
Un dels impactes més evidents serà en l’apartat dels recursos humans, ja que l’estudi estima que la federació contractarà 16 persones: 3 tècnics a temps complet; 2 persones, també a temps complet, per al Departament Administratiu; i 11 nous tècnics a temps parcial. Quins nous projectes podreu abordar amb la nova estructura?
Aquestes incorporacions ens permetran poder donar un suport més important i més ampli als nostres programes de tecnificació. La trajectòria dels esportistes ara mateix passa pels programes de promoció a través dels clubs, per la tecnificació a través dels centres específics, per l’alt rendiment i pels equips estatals. Amb la independència, aquesta última fase també l’assumirem nosaltres. És a dir, que haurem de tenir un ventall més ampli d’esportistes, tècnics i estructures.
Amb la independència, segons l’estudi, s’ingressaran 167.000 euros addicionals en patrocinis. Fins a quin punt la visibilitat d’una federació està associada a la representació d’un Estat?
Ho està totalment. El pla ADO de l’estat espanyol es basa en empreses que volen ser visibles a través de l’esport. Vull pensar que, el dia que siguem independents, les empreses catalanes també voldran ser visibles de la mateixa manera. Quan això succeeixi, allà estarem nosaltres en primera fila. Hi haurà plans de suport i de patrocini i igual arriba la famosa llei de mecenatge, que sembla que amb les Corts Espanyoles mai es pugui fer. Espero que el Parlament de Catalunya la pugui impulsar, de manera que les empreses, les societats i les grans multinacionals puguin tenir unes desgravacions fiscals per donar suport a l’esport, la cultura o els afers socials. La llei de mecenatge és imprescindible i a molts estats està funcionant.
L’estudi preveu 13.000 euros en drets de televisió per a la FCEH. És la gran oportunitat per tenir visibilitat?
Estem fent utopies, evidentment, però el dia que Catalunya sigui independent, els nostres esports tindran una repercussió mediàtica més important. No haurem d’estar repartint-nos el pastís amb altres autonomies o amb l’estat central i les federacions espanyoles. Nosaltres estarem a la punta de la llança. Poso com a exemple els Jocs Olímpics. Si l’any que ve, a Pyeongchang, a Corea del Sud, Catalunya pogués desfilar amb la seva bandera, això ens donaria una visibilitat que ara mateix és impossible d’aconseguir.
Creu que, en una Catalunya independent, el projecte d’organitzar els Jocs Olímpics d’Hivern serà més viable?
Fa unes setmanes, l’Ajuntament de Barcelona ens va dir que entenia que el projecte d’uns Jocs Olímpics d’Hivern era de país, i la Generalitat de Catalunya ha recollit el guant. A partir d’ara encapçalarà el projecte Barcelona-Pirineus, segurament, 2030. És el cercle perfecte. Els Pirineus són una serralada prou important, on de moment hi ha tres estats i potser d’aquí a un temps n’hi ha quatre, com perquè sigui protagonista d’uns Jocs, que no ho ha estat mai. Aquest protagonisme ha d’estar sota el lideratge de la ciutat de Barcelona, que és una marca coneguda, que obre portes i que ens ajudarà, no només a acomplir el que diu el CIO, que les candidatures són de ciutats, sinó també a fer realitat aquest projecte. Estem molt entusiasmats i expectants.
Catalunya ja compta amb unes destacables instal·lacions per a la pràctica de l’esquí però una gestió integral com a federació estatal ajudaria a disposar de més infraestructures en les modalitats de gel?
Nosaltres representem quatre federacions internacionals de gel a Catalunya: la d’hoquei gel, la de patinatge, la de skeleton i bobsleigh i la de curling. Són federacions molt potents i el gel té molts recursos a tot el món. Donen suport a països emergents a través d’infraestructures, l’organització de competicions i, de vegades, amb diners. Que Catalunya pogués tenir una federació independent faria que pogués rebre suports i ajuts d’aquestes federacions. Però tot això passa, evidentment, pel reconeixement per part del Comitè Internacional Olímpic. Els processos polítics jo no els conec bé però, alguna vegada que ho hem preguntat, aquestes federacions sempre ens han dit que elles depenen del que diu el CIO, i aquest està en correlació amb el que marquen les Nacions Unides. El reconeixement de les federacions catalanes hauria de seguir aquest ordre.