Entrevista a Joan Fa, president de la Federació Catalana de Basquetbol, sobre l’estudi ‘Impacte Econòmic de la Independència de Catalunya en les Federacions Esportives Catalanes’
Joan Fa (Barcelona, el 13 de desembre de 1943) és un dels històrics jugadors que la temporada 1966-67 van contribuir a fer que el Joventut de Badalona guanyés, sense americans, la lliga contra el totpoderós Reial Madrid. Mig segle més tard, es troba en el tram inicial del seu segon mandat com a president de la Federació Catalana de Basquetbol (FCBQ). Una entitat a la qual ha estat vinculat des del 1979 a través de diferents càrrecs. És el primer president de federació que ens aporta la seva visió sobre l’estudi “Impacte Econòmic de la Independència de Catalunya en les Federacions Esportives Catalanes”, en el marc de la sèrie que hi estem dedicant.
Quina valoració fa de l’increment dels ingressos en 93.004.097 euros per temporada, a escala general, i de 2.422.815 euros, en el cas de la FCBQ, que preveu l’estudi?
L’estudi indica que hi haurà una diferència substancial amb el que ara tenim. És segur que generarem més recursos però també s’han de veure diferents factors, com ara el nivell dels jugadors que tindrem en el moment de ser independents, ja que això té molt a veure amb les previsions d’obtenció d’ingressos. Ara mateix el nivell és molt alt però la situació pot canviar. Hem de ser capaços d’armar les seleccions econòmicament, ja sigui amb ingressos públics, patrocinadors o drets de televisió, sense tocar els diners que ja generem per pagar les despeses pròpies i per ajudar els clubs i a la promoció del bàsquet. Aquest any, els nens petits no han de pagar cap tipus de despesa federativa. Això no ho podem treure perquè els clubs de Catalunya no ho entendrien.
Tenint present l’increment previst de 2.023.528 euros en despeses, la independència significarà que arribaran 400.000 euros addicionals per temporada…
Els 400.000 euros em semblen correctes però també hem de tenir present que no tan sols les seleccions absolutes jugaran competicions internacionals. També hi haurà l’activitat de les sub-21, sub-20, sub-19, sub-18, sub-16 i sub-14, en categoria masculina i femenina, que no suposen tants ingressos. Ho puc dir per la meva experiència a la federació espanyola: es necessita un tipus determinat de concentracions, de preparació, d’entrenadors de nivell, de fisioterapeutes, de viatges… Participar a tot arreu implica un pressupost molt elevat i, per fer un bon paper en els mundials i els europeus, també has d’haver participat en altres tornejos preparatoris.
Un dels impactes més evidents serà en l’apartat dels recursos humans, ja que l’estudi estima que la federació contractarà 26 persones: 20 tècnics amb contractes a temps parcial i 1 seleccionador, al marge d’altres 5 noves contractacions a temps complet per als departaments de Màrqueting i Relacions Públiques. Quins nous projectes podreu abordar amb la nova estructura?
L’estructura la tenim bastant preparada per afrontar el canvi en el moment que arribi. Recordo l’última vegada que vam presentar les nostres equipacions quadribarrades al Palau de la Generalitat. En el meu torn de paraula, li vaig dir al President Mas que ja teníem les samarretes de Catalunya i que estàvem preparats per sortir a jugar. Que l’únic que faltava era aconseguir el que vol el govern de Catalunya. La situació no m’espanta. Si demà em diuen que som independents, no he de muntar res des d’un punt de vista organitzatiu. Potser he de fer alguns petits retocs, però ja tenim entrenadors i personal de màrqueting, de premsa, de comunicació… Ara bé, per créixer, sempre s’ha de pensar en gran, i les respostes que rebrà el departament de màrqueting seran millors que les d’ara perquè el producte serà molt diferent. També caldrà establir contactes amb la FIBA i fer sortir la institució a l’exterior ja amb la dimensió de país. Això requerirà canvis als Estatuts i també de mentalitat.
La subvenció pública creixerà en 307.500 euros. Com valora aquesta xifra?
La subvenció pot ajudar-te però mai no ha de ser el pal de paller. Si parlem, per exemple, del que costarien avui dia les assegurances del Marc i del Pau Gasol, en el cas que volguessin venir, aquesta quantitat ens la mengem però de llarg. Ha de ser la mateixa dinàmica i capacitat de la federació catalana la que generi ingressos. El que sí que hauria d’entendre el govern del país és la necessitat d’oferir beneficis fiscals als espònsors i que, d’una vegada per totes, s’impulsi una llei de mecenatge, perquè l’estat espanyol mai no ens ha escoltat en aquest sentit. Aquests beneficis fiscals, ben treballat per ells, són els que han permès a la federació espanyola tenir pressupostos importants i suficients per suportar la participació de jugadors d’aquest nivell, els millors de la història.
Un dels grans problemes del calendari actual és que no hi ha dates per a partits de les seleccions catalanes absolutes. L’única opció per jugar és la independència i, per tant, el reconeixement de la FIBA?
La gent sempre em pregunta el mateix. Fins ara no hem tingut capacitat d’organitzar partits de les seleccions absolutes. No ens n’hem pogut sortir. És el meu fracàs i ho he de reconèixer. En part ha estat pel preu de les assegurances que imposa l’NBA però, sobretot, perquè no hi ha dates. Ni la Lliga ACB ni l’Eurolliga tenen aturades com passa en el futbol. La federació catalana de bàsquet és una entitat privada i, per tant, amb uns límits a l’hora de legislar que l’Eurolliga o l’ACB ens deixin jugar. En el moment que siguem un Estat, llavors sí que un ministeri d’Esports o l’organisme del govern equivalent, d’una manera o una altra, podrà dialogar, tot posant-se d’acord amb altres països, perquè hi hagi aturades. A la FIFA li interessa perquè guanya molts milions amb els amistosos però la FIBA no s’ha pogut posar d’acord amb l’Eurolliga per poder fer el mateix. Si no hi ha un consens general de totes les institucions, no es podrà. L’única via és participar en les competicions FIBA perquè ara, en aquests moments, és impossible per falta de dates. Fins i tot quan s’acaba el play-off de l’ACB, tots els jugadors, o se’n va de vacances, o ja es concentren per participar en les competicions internacionals.
Amb la selecció femenina també és tan complicat planificar amistosos?
Aquest any ens vam plantejar muntar un partit perquè tenim un equip realment potent, però tampoc no ha estat possible. Primer perquè ens ha costat molt trobar seleccions potents que vulguin venir a jugar a Catalunya i, després, perquè el calendari només ens oferia dos dies concrets disponibles, el 13 i el 14 de maig, perquè el 15 ja començava la concentració de la selecció espanyola. No dic que hagi estat expressament per aquest motiu però, quan estàvem al mig de les negociacions per trobar rival, es va avançar aquesta concentració des del dia 15 fins al 12. No puc afirmar que una cosa vagi lligada amb l’altra perquè no ho he parlat amb ningú, ni tan sols amb el José Antonio Montero, amb el qual m’uneix una bona amistat. Però el cas és que, si haguéssim pogut lligar un amistós, no l’hauríem pogut jugar.
Com seran les competicions estatals pròpies?
Si ara tenim Copa Catalunya, també tindrem Copa Catalunya 2 i Supercopa de Catalunya. Muntarem les categories que siguin necessàries perquè som capaços d’absorbir tots els clubs. De fet, ja ara, si la federació espanyola deixés d’organitzar la Copa EBA, no tindríem cap problema. Integraríem tots els equips i per ells tampoc no suposaria gaire diferència, perquè ara ja juguen tots els partits aquí menys un a Mallorca i un altre a l’Aragó. Pels clubs no seria cap problema, tot el contrari, perquè n’hi ha diversos, els que no es plantegen ascendir, que ja estan sospesant si no els convindria més jugar la Copa Catalunya, on muntem un All-Star, que l’EBA no té, i organitzem el Torneig Flama del Canigó contra equips francesos. L’únic factor que hi ha és que els ajuntaments donen més diners als equips que juguen EBA que no pas als que són a Copa Catalunya, cosa que és un contrasentit. Cada municipi és lliure de fer el que vulgui i no m’hi vull ficar, però molts clubs demanen plaça a EBA, en part, per la subvenció.
Els actuals equips d’ACB també jugarien la competició catalana?
Ho he repetit diverses vegades. Si tenim la independència, estupend. Però l’esport ha d’estar per sobre perquè ha de ser transversal, com la cultura. Si et pots organitzar per tu mateix, pots decidir i no depens de ningú, és el millor escenari, però això no vol dir que hagis de tallar amb tota la resta. Un exemple és la Lliga Adriàtica, on juguen diversos equips dels Balcans. I també recordo, anys enrere, que vaig anar a una reunió de la FIBA a Xipre on es va decidir que els equips xipriotes poguessin jugar la lliga grega. Si les Illes Balears fossin independents i volguessin jugar amb Catalunya, no tindria per què dir-los que no. I si Espanya em fa una proposta d’alguna cosa que trobo esportivament interessant, tampoc. Com a mínim en circumstàncies normals.
Per tant, l’horitzó seria mantenir els vincles amb la lliga ACB?
Hi haurà d’haver un diàleg per veure com serien les fases d’ascens, que canviarien. Si ara s’accedeix a l’ACB a partir de la LEB Or, haurem de parlar de com ho faran els equips catalans per pujar-hi. Però això ha d’arribar en el seu moment.
L’esport català ha contribuït de manera decisiva a molts dels èxits espanyols. És de justícia que Catalunya, amb el nou Estat, pugui capitalitzar els seus triomfs?
Des de la federació ens sentim molt satisfets que alguns dels jugadors que han aconseguit els èxits recents de les seleccions espanyoles siguin catalans. I amb això no vull dir que siguin només meus, perquè això ja es va interpretar malament a la resta de l’estat. La realitat és que s’han format aquí, amb entrenadors d’aquí i han aconseguit les medalles per Espanya. És evident que nosaltres alguna cosa hi hem tingut a veure.