11.05.17

“Les federacions no hauran d’agafar el pont aeri per anar al món, hi arribaran directament”

Entrevista a Xavier Vinyals, president de la Plataforma Proseleccions Esportives Catalanes, sobre l’estudi ‘Impacte Econòmic de la Independència de Catalunya en les Federacions Esportives Catalanes’

La Plataforma Proseleccions Esportives Catalanes va presentar ahir al Palau de la Generalitat l’estudi ‘Impacte Econòmic de la Independència de Catalunya en les Federacions Esportives Catalanes’. Des de seleccions.cat publicarem una sèrie d’entrevistes a diferents personalitats de l’esport català -entre elles, als dirigents de les deu federacions analitzades- sobre les xifres resultants, que encetem amb una conversa amb el nostre president, Xavier Vinyals.

Quina era la voluntat de la Plataforma Proseleccions Esportives Catalanes a l’hora d’encarregar aquest estudi?
S’havia generat un debat sobre l’impacte sectorial en el món de l’esport, que és molt ampli. Des del punt de vista estrictament federatiu no ens havíem centrat a valorar-ho, tot i la importància del sector en general. Vam encarregar un estudi rigorós i acadèmic per persones especialitzades i alienes a la Plataforma. La voluntat era valorar l’impacte econòmic d’una Catalunya independent en les federacions esportives.

És un document el màxim d’objectiu possible…
Sí, està fet de forma estrictament tècnica i científica, amb unes variables avaluables. Per exemple, a la Federació Catalana de Natació li surten uns números lleugerament inferiors als actuals però la independència significarà la internacionalitat de la federació, la participació en uns Jocs Olímpics, que més esportistes catalans podran accedir a mundials i europeus… Té una sèrie de factors positius que no estan avaluats des del punt de vista econòmic. Hem valorat la part quantitativa, però no la qualitativa. Tenir una federació independent per treballar internacionalment canvia molt l’escenari. Sempre he explicat que si en la història de l‘esport català els Jocs Olímpics de Barcelona van significar molt, la independència tindrà un impacte encara més gran i serà una autèntica revolució.

L’ha sorprès la xifra global de 93.004.097 euros de nous ingressos cada any per al conjunt de les federacions?
Quantitativament és el que els tècnics han pogut avaluar. Hi ha una part que no hi està reflectida i que té un impacte econòmic que encara no hem pogut aconseguir avaluar de manera científica. Em refereixo al nom de Catalunya com a marca pel sector turístic, esportiu, econòmic, empresarial… L’Esport català tindrà més pes en cas d’independència i aportarà un valor a la marca Catalunya. Hi ha països que inverteixen milionades a promocionar la seva marca. Nosaltres tenim campions del món de diferents disciplines esportives que, amb el valor de la Marca Catalunya, poden donar un impacte econòmic enorme. Les autoritats del nou estat català hauran de fer una política de llançament de marca al mercat que ens posicioni com a país i l’esport català serà un gran aportador. En cas que les federacions catalanes siguin independents i estiguin afiliades a les internacionals, creixerà la capacitat d’obtenir coses, d’arribar a acords, d’organitzar mundials i europeus…. Per fer uns Jocs Olímpics als Pirineus, no caldrà l’aval del govern espanyol, per exemple.

Els Jocs del Mediterrani ja han patit aquesta dependència…
Sí, i la independència obrirà més portes de les que té ara l’esport català perquè la porta actual són les federacions espanyoles, i no sempre es comporten de manera adient amb les catalanes. Les federacions no hauran d’agafar el pont aeri per anar al món, hi arribaran directament, de manera que els dirigents esportius catalans amb alta capacitat de gestió tindran més possibilitats de formar part d’organismes internacionals, de la mateixa manera que els àrbitres i els esportistes. Tot això no es pot avaluar en termes d’impacte econòmic directe, però sabem que el té i és molt important.

Això sí, la majoria de les federacions asseguren que ja estarien capacitades per a participar en competicions internacionals i organitzar competicions estatals pròpies. Per tant, la transició a país esportiu reconegut seria més ràpida que la d’altres estats que han assolit recentment la independència?
És que les federacions catalanes són molt potents i estan molt preparades. Tenen un llarg recorregut. Algunes, fins i tot, han estat fundadores de federacions internacionals. El que passa és que la dependència de les federacions espanyoles els ha impossibilitat fer algunes de les coses que podrien fer. Hi ha molts països en l’àmbit europeu ara mateix on les seves federacions són menors i tenen una capacitat de gestió menor que les catalanes. Per elles mateixes, les federacions ja tenen una dimensió important. El nostre nivell de preparació és més gran.

Segons l’estudi, la recerca de patrocinis serà més fàcil però creu que també és necessària la implementació d’una llei de mecenatge?
Segur. El fet de tenir una estructura d’estat et permet fer unes coses que com a comunitat autònoma no pots. Et permet engegar un desenvolupament normatiu i legislatiu que afavoreixi molt més l’esport. No només podrem tenir la llei catalana de mecenatge de l’esport, sinó també tenir, com molts altres països, apostes esportives, per exemple. La capacitat de generar nous recursos serà més elevada que no pas l’actual. A més a més, això té impacte en el món de l’esport però també més enllà, en l’àmbit de la comunicació. Quan hi hagi federacions competint internacionalment amb el nom de Catalunya, els mitjans de comunicació prestaran més atenció al que fan les seleccions nacionals del seu país. A TV3 es retransmetran els partits de les seleccions i això suposarà patrocinis i ingressos pels drets de televisió. La independència implica un canvi de paradigma.

Amb la independència, com diu, creixerà la visibilitat mediàtica de moltes federacions, però especialment de les de mida petita i mitjana. Estem parlant que aquesta és la seva gran oportunitat?
Els esports que no són majoritaris en aquest moment, tampoc no ho seran l’endemà de la independència. Ara bé, sí que hi haurà un canvi de visibilitat. Quan hi hagi la selecció nacional catalana d’hoquei patins competint, cridarà més l’atenció si està jugant la Copa del Món que no pas un dels amistosos actuals. Segur que la visibilitat de les federacions més petites creixerà en la mesura que aquestes tinguin la capacitat de competir oficialment. Fins ara, passen per una porta molt petita i incòmoda que és Madrid.

L’esport català ha contribuït de manera decisiva a molts dels èxits espanyols. És de justícia que Catalunya, amb el nou Estat, pugui capitalitzar els seus triomfs i talent en totes les disciplines esportives? Fins i tot de poder expressar-se en relació a la seva catalanitat…
Estem parlant que un canvi polític, la creació d’un estat català, tindrà unes conseqüències pràctiques per a l’esport català. El que estem fent és avaluar aquestes conseqüències pràctiques, en aquest cas en relació a les federacions esportives. És evident que hi ha casos de molts esportistes que, pel fet de ser catalans o voler competir amb Catalunya, han patit càstigs. Hi ha hagut casos flagrants. L’anterior Secretari General de l’Esport, Ivan Tibau, n’és un d’ells. Un periodista li va preguntar sobre si competiria amb la selecció catalana en el cas que en tingués la possibilitat, i ell va respondre que sí. També sabem que hi ha corredors de diferents disciplines que tenen prohibida l’exhibició dels símbols catalans. Parlo de futbolistes, corredors de motos… Amb el nou estat català, les injustícies que s’han produït en el passat deixaran de produir-se.

L’esport català, en cap cas, serà tan punitiu com l’espanyol…
Tot això ho regularan els dirigents del nou estat i els seus governants. Es farà, segur, una política totalment diferent de la política punitiva que ha fet l’estat espanyol. Per exemple, l’estat espanyol ha legislat en matèria d’esport d’una manera injusta, fins i tot des del punt de vista dels drets humans. És un dels pocs estats del món, juntament amb d’altres com la Xina, on és obligatori atendre les convocatòries de les seleccions estatals sota càstigs greus en cas de negativa. Això no passarà amb les lleis de l’estat català. També vull dir que tot no serà perfecte, segur que s’hauran de millorar coses, però és una gran oportunitat per refer un model que ha arribat on ha arribat. El nou model és un camp obert, on podrem fer el vulguem fer sense la hipoteca d’haver de passar per una porta on no ens entenen ni tenen ganes de fer-ho. Això no vol dir que tindrem un món de flors i violes, però disposarem d’unes oportunitats que fins ara no teníem.

El Comitè Olímpic de Catalunya també podrà tenir la seva proposta política de distribució dels diners. La participació olímpica també voldrà dir més fons, ja que a aquestes xifres hi caldria afegir la possible subvenció d’un ADO català…
Ja s’han fet estudis de models esportius d’altres països. Hi ha models que la UFEC ha estudiat prou bé i que són interessants per nosaltres, com Dinamarca, Àustria o Holanda. Són models que tenen capacitat de gestió. Ara, a uns Jocs Olímpics, hi poden anar una determinada quantitat de catalans. Disposar d’un Comitè Olímpic de Catalunya reconegut multiplicarà el nombre d’esportistes que poden atendre les convocatòries. Això tindrà unes conseqüències en cadena molt importants per les federacions, pels clubs, pels mateixos esportistes, centres de formació… Farà pujar encara més el nivell de l’esport català en l’àmbit internacional. Però aquesta no és la conseqüència més important. Tot el que és esport de base i escolar també disposarà de noves oportunitats. La internacionalitat provoca una reacció en cadena, des de l’esportista que guanya la medalla d’or fins a qui es troba en l’etapa formativa. Tota la cadena guanya valor i disposarà de més oportunitats. Si ara, a la selecció de futbol espanyola hi ha entre 4 i 6 catalans, a la nostra seran 25. Aquest fet suposarà un impacte econòmic que no hem avaluat, però també un valor qualitatiu enorme.

Des d’un punt de vista organitzatiu també s’obren noves possibilitats?
Catalunya té una gran capital, Barcelona. Gràcies en part a un esdeveniment esportiu, ha generat una marca potent a tot el món, amb infraestructures adients per a acollir esdeveniments esportius. Les possibilitats d’organitzar mundials i europeus de diferents modalitats esportives és una porta oberta molt gran que ara no es té perquè depens d’una federació espanyola.

El territori és molt important també, al marge de Barcelona…
Sí, cada esport és un món. Un mundial de piragüisme és clar que no el faràs a Barcelona. Però saps que tens un lloc perfecte per fer-ho molt a prop. No s’ha de generar centralisme, però sí que Barcelona és un nom de reclam per organitzar esdeveniments internacionals de primer ordre.