La independència donarà més visibilitat a les federacions catalanes i afavorirà el patrocini esportiu
No són pocs els anuncis de televisió que, de manera directa, o amb sobreimpressions en pantalla, fan menció del patrocini de determinada empresa a l’equip olímpic espanyol o a una determinada selecció espanyola. Un fenomen que s’ha mantingut vigent, fins i tot, en temps de crisi, quan clubs, federacions territorials i esportistes individuals ho han tingut més magre per mantenir els ingressos dels espònsors. A Catalunya, el fet de poder participar només en comptades competicions internacionals, ha limitat el suport de les firmes comercials al món de l’esport. Una circumstància negativa que canviarà radicalment amb la independència. Per la visibilitat mediàtica que passaran a tenir federacions i clubs i per la possibilitat d’aprovar una llei de mecenatge que, de manera inexplicable, a Espanya planteja desgravacions irrisòries en comparació amb altres estats europeus.
La subordinació de les federacions catalanes
El greuge comparatiu és especialment visible si ens referim a les federacions. Els ingressos que reben les federacions espanyoles és incomparablement més alt que el de les catalanes, malgrat que aquelles, tot sovint, basen el seu èxit en el capital humà, la trajectòria i la tecnificació que els arriba des de Catalunya. El fet que les seleccions catalanes no puguin participar en mundials i europeus i, per tant, no puguin ser referents en un context internacional, les converteix en gairebé invisibles per a l’opinió pública. Aquest fet impossibilita que rebin el patrocini que mereixerien per part de les marques comercials. El suport de les firmes que sí que són fidels a l’esport català, el nostre model social i la perseverança dels dirigents del país, són els factors que permeten el petit miracle del manteniment de l’excel·lència dels nostres equips i competicions.
El Secretari General de la Federació Catalana de Futbol, Oriol Camacho, és molt clar a l’hora de definir els límits amb els quals es troba el seu organisme en comparació amb la federació espanyola: “La facilitat de trobar patrocinis te la dóna l’exposició mediàtica de la teva activitat. En ser una federació no reconeguda a escala internacional i no poder disputar partits internacionals de competició, hi ha un greuge comparatiu important en aquest aspecte”. Una opinió que comparteix el Secretari General de la Federació Catalana de Patinatge, Quim Pastor: “Quan hi ha competició internacional, la selecció espanyola i la federació espanyola es visualitzen molt a través de la televisió pública i privada i la premsa escrita. Això les fa més atractives per captar patrocinis”. Pastor, però, matisa que “no totes les seleccions estatals reben el mateix tracte. Cal distingir entre les federacions dels esports majoritaris i les dels esports minoritaris”. Una de les federacions catalanes que no rep cap patrocini i viu exclusivament de les subvencions i de les quotes és la de Pilota, tal com destaca el seu president, Agustí Brugués: “La subvenció que rebem és mínima i amb prou feines podem mantenir dos treballadors”.
La independència com a revulsiu
En el moment en què arribin les seleccions nacionals i les competicions pròpies, el nombre d’espònsors esportius a Catalunya augmentarà amb total seguretat. Si bé és cert que el públic objectiu espanyol és superior, quantitativament, al mercat potencial català, el nostre esport tindrà prou recursos per a reduir la diferència. Per projecció, qualitat i tradició. Els bons resultats arribaran en diversos esports -on es podrà igualar, i fins i tot superar, el rendiment de les seleccions espanyoles-, i aquest fet cridarà l’atenció de les marques que es vulguin internacionalitzar. De fet, hi ha empreses catalanes que estan patrocinant federacions espanyoles que també podrien esponsoritzar Catalunya quan aquesta esdevingui un Estat.
“La situació actual beneficia les federacions espanyoles en detriment de les catalanes. Marques comercials com l’empresa d’assegurances Pelayo, Helvetia o l’automobilística Fiat s’han abocat en el patrocini de diverses seleccions estatals a través de les federacions esportives espanyoles. Tanmateix, encara que no siguin les mateixes marques, les seleccions catalanes tindrien més oportunitats de trobar patrocinadors en cas de poder participar oficialment en les competicions internacionals, com ara campionats continentals, mundials o Jocs Olímpics”, afirma Quim Pastor, de la Federació Catalana de Patinatge.
Pel que fa a Oriol Camacho, també opina que la independència beneficiaria les perspectives de la Federació Catalana de Futbol, sempre que tot plegat vagi acompanyat per un bon treball: “En un Estat català, les nostres activitats tindrien molta més rellevància. Tot depèn, però, del retorn i les activacions que puguis oferir als patrocinadors. Si el paquet que es pot oferir és interessant pel mercat i el target que busca la marca, el patrocinador mostrarà el seu interès”. Finalment, Agustí Brugués, de la Federació Catalana de Pilota, no sap si una Catalunya independent solucionaria els seus problemes de patrocini, però sí que la situació actual necessita un gir: “Políticament el que volem és que tot quedi definit i poder-nos dedicar a la pilota. Si la independència soluciona les coses, benvinguda sigui. El que està clar que l’any que ve organitzem el Campionat del Món de Pilota a Barcelona i això seria impensable només amb el suport de l’Ajuntament i del Consell Català de l’Esport, d’acord a les competències que tenen actualment”.
L’esperança d’una llei de mecenatge pròpia
Amb la independència, Catalunya tindrà la possibilitat d’elaborar una llei pròpia de mecenatge, que donarà avantatges fiscals a les marques que apostin per donar suport a l’esport. Aquesta pràctica és comuna en diversos estats, amb un notable índex d’èxit, tal com comenta el Secretari General de la Federació Catalana de Patinatge, Quim Pastor: “La llei de mecenatge a l’Estat espanyol, de l’any 2002, és del tot insuficient. Els particulars poden desgravar un 25% d’IRPF. Les empreses només opten al 35% de retorn de l’impost de societats. La llei del futur Estat català hauria de seguir els models europeus com França i Anglaterra, on les xifres de desgravació se situen al voltant del 60% i 70%”. Una situació que, segons afegeix, encara és més sagnant per als clubs: “Amb la llei espanyola, els clubs esportius queden fora de la definició d’entitat sense afany de lucre d’acord a la definició de la Llei 49/2002. Per tant, queden fora dels avantatges fiscals previstos, inclosa la possibilitat d’accedir al mecenatge. Això també s’hauria de canviar per ajudar i potenciar més els clubs petits i mitjans que treballen l’esport base. Atès que la major part de les mesures de tipus fiscal que es poden posar en marxa per afavorir el mecenatge depenen del Ministerio de Hacienda, ens cal una hisenda pròpia”.
El Secretari General de la Federació Catalana de Futbol, Oriol Camacho, i el president de la Federació Catalana de Pilota, Agustí Brugués, estan convençuts que a Catalunya sí que es tenen en compte els avantatges d’una llei de mecenatge. “És una peça fonamental per ajudar al teixit esportiu català. Ens consta que des de la Secretaria General de l’Esport s’està treballant per no dependre del Consell de Ministres a l’hora d’obtenir avantatges fiscals a tot el que patrocini l’esport”, destaca Camacho. Per la seva banda, Brugués recorda que “la UFEC hi està treballant des de fa temps” i espera que no tardi a arribar: “Nosaltres no podem viure d’hipòtesis sinó de realitats. La nostra realitat econòmica, en el dia a dia, és molt trista. Ens consideren com una empresa però en realitat no tenim els diners necessaris ni per cobrir tots els viatges que ens proposen”, etziba.
En efecte, la sensació generalitzada en l’àmbit de les entitats esportives sense ànim de lucre a Catalunya -majoritàries dins l’esport- és que la Hisenda espanyola les tracta com a empreses, sense cap reconeixement o avantatge fiscal per la seva tasca esportiva i social. Amb l’agreujant que no hi ha negociació possible.